Les vides de la Sheila, l’Andrés i 11 persones més han canviat dràsticament des del 30 de juliol, dia en què van ocupar sis pisos del número 38 del carrer Lleida, al barri del Poble Sec de Barcelona, el recentment batejat com Bloc Llavors. Cinc d'aquests nous habitants del bloc són menors d'edat. Els pisos estaven buits i són propietat del fons finlandés d’inversió Vauras Investment, que no ha volgut fer declaracions a Públic ni tampoc s’ha pronunciat sobre els fets públicament.

La Sheila ens atén primer en un bar i, tot seguit, ens dirigim al pis recentment ocupat. “Nosaltres érem un grup de persones en una situació d’emergència perquè no teníem accés a l’habitatge. Per això ens vam topar amb Obra Social, un col·lectiu que treballa per donar solució a persones que no tenen habitatge”.

Tenim l’oportunitat de parlar també amb l’Andrés, un jove estudiant que també ha participat de l’ocupació. “Fixa’t en el pis. Temps enrere tenia tres habitacions i un lavabo, però ara ha passat a tenir dues habitacions i dos lavabos enormes, totalment desproporcionats. No sembla el tipus d’habitatge ideal per una família, oi?” reflexiona. “És evident que s’ha reformat per orientar-lo cap al turisme”.

La conversa transcorre en el menjador del quart pis del número 38 del carrer Lleida. El recinte i l’acabat s’han remodelat i pintat recentment i els lavabos estan acabats de moblar. Aquestes reformes es van dur a terme per la pròpia companyia Vauras Investment, segons els ocupants, "per poder especular amb el turisme". A la pregunta de si viuen amb angoixa el fet de l’ocupació, la Sheila confessa que “de vegades sí que tinc por; en gran part per la meva filla. No sabem si en cas de conflicte això pot repercutir en el seu benestar emocional en un futur”.

Però què els ha portat finalment a ocupar? “Evidentment hi ha el nostre dret a tenir un habitatge, però tenim una visió més àmplia i no només lluitem per nosaltres. Volem frenar aquesta pràctica de destruir les relacions entre veïns i de desactivar el teixit social”, explica la Sheila, que actualment es troba a l'atur a un programa de reinserció laboral i no pot fer front al pagament de lloguer.

Augment dels preus de lloguer al barri

“Jo no se què pensar”, explica una veïna. Tot i que no ens especifica quant de temps porta vivint al bloc, assegura que ja fa uns anys. “És que, si us dic la veritat, no em crec ni a l’empresa ni als ocupats. A mi no em sembla que estiguin en una situació tan desesperada”. En Daniel, fill de veïns de l’edifici, veu amb bons ulls l’ocupació: “jo també he hagut de marxar de Barcelona. Entenc que ocupin si no tenen enlloc més on anar”. Sobre la seva acollida al veïnat, explica que “hi ha hagut de tot; molts dels veïns amb els que he parlat ho entenen, tot i que també n’hi ha que pensen que les coses es podrien haver fet d’una altra manera.”

La Sheila explica que fa uns dies es va presentar un representant de la companyia que, sense identificar-se clarament, els va oferir una quantitat de diners per marxar del pis. "Nosaltres ens hi vam negar”, explica la Sheila. “De fet, van insistir molt i van venir diverses vegades. Nosaltres no estem aquí per diners, sinó per garantir el nostre dret a l’habitatge”, explica la Sheila.

Tant la Sheila com l’Andrés, ocupants de fa molt poc, així com alguns veïns i persones properes a la zona, lamenten la pujada de preus de lloguers al barri del Poble Sec. Al 38 del carrer Lleida nombrosos veïns van haver d’abandonar l’edifici un cop se’ls va acabar el contracte de lloguer. Finalitzat el període que tenien pactat, els preus van pujar significativament, fet que hauria propiciat la seva marxa de l’edifici. Explica el Daniel, fill de veïns de l’edifici, que alguns d’ells han hagut de marxar també del barri per l’augment dels preus.

“Barcelona és una ciutat fantàstica i pintoresca”, conclou l’Andrés, “però els veïns estan pagant les conseqüències negatives d’un turisme descontrolat, mentre que un grup reduït acumula la majoria dels beneficis.” El conflicte sembla que no se solucionarà a curt termini. Els ocupants asseguren que estarien disposats a abandonar el pis si se’ls oferís un lloguer raonable a la ciutat. Una opció que, ara per ara, descarten que es pugui materialitzar.