Público
Público

Cabals insuficients, contaminació d'aqüífers i salinitat amenacen els rius catalans

Les conques fluvials catalanes pateixen una sèrie de problemes recurrents, que generen les crítiques de les organitzacions mediambientals a l'actuació dels governs central i català.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El riu Ebre al seu pas per Tortosa. 

¿Tenen bona salut els rius catalans? Les escenes d'aigües pràcticament putrefactes, amb contaminació visible a simple vista, que eren comunes fa no tants anys, són afortunadament cosa del passat. En part, pels majors controls a les indústries, en part, per la pròpia disminució de l'activitat industrial Però això no vol dir que els rius estiguin lliures d'amenaces. I les organitzacions ecologistes les tenen ben identificades.

"Els principals problemes dels rius catalans són la manca d'aigua, la salinització i l'excés de purins", explica Quim Pérez, portaveu d'Aigua és Vida. Uns problemes que varien d'intensitat segons cada conca fluvial, tot i que els cabals insuficients són un fet generalitzat. I aquesta manca d'aigua no la causa que plogui més o menys, sinó que, a parer de totes les organitzacions, hi ha una explotació excessiva de les conques fluvials.

El punt clau, i més polèmic, és el denominat cabal ecològic, o cabal de manteniment. Aquest terme correspon a la quantitat mínima d'aigua que ha de circular per un tram de riu concret per garantir la bona salut ecològica de la conca, i només l'aigua que excedeixi d'aquests cabals mínims es pot emprar per a usos hidroelèctrics, agrícoles, industrials o d'altres. El malestar de les organitzacions ecologistes rau en el fet que consideren els cabals ecològics decretats per les administracions com a absolutament insuficients.

L'Ebre i el Pla Hidrològic

L'organització més coneguda de les que es dediquen a l'activisme mediambiental en els rius catalans és sens dubte la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que va tenir el seu moment de màxima presència mediàtica ara fa 15 anys. Aleshores, el govern de José Maria Aznar va aprovar el seu projecte de Pla Hidrològic Nacional, que contemplava la possibilitat d'un gran transvasament des del tram final del riu fins al País Valencià. El projecte es va aturar durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Però les desavinences amb l'administració han tornat amb el Pla Hidrològic de l'Ebre 2015-2021, aprovat ara fa un any per l'executiu de Mariano Rajoy -per decret, i mentre estava en funcions-.

Les diferències són importants a nivell de xifres. La proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre i el govern català del 2015 demanava mantenir un cabal ecològic d'un mínim de 5.871 hectòmetres cúbics (hm3) anuals a la desembocadura del riu en anys secs, que augmentaria fins a 9.907 en anys humits. En canvi, el pla hidrològic aprovat pel govern central contempla reservar només només 3.370 hm3, hagi estat l'any més sec o més humit. Es dóna el cas que aquest cabal és fins i tot inferior al vigent fins al 2014, en el pla anterior, que era de 3.153 hm3.

La PDE denuncia que els cabals proposats al Pla Hidrològic de l'Ebre "són insuficients per al manteniment del Delta"

"Són uns cabals absolutament insuficients per al manteniment del delta", assegura Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, referint-se a les xifres aprovades pel govern central. "La prova que són insuficients és que el delta retrocedeix anualment cinc metres lineals. Són cinc metres menys de costa cada any, i la falca salina -l''aigua provinent del mar- entra cada cop més riu endins", argumenta Tomàs. "En comptes d'un delta, cada cop semblarà més un estuari", lamenta.

Mobilització de la PDE a Amposta contra l'actual Pla Hidrològic de l'Ebre. 

La responsabilitat de fixar el cabal mínim de l'Ebre correspon a l'Estat, com succeeix amb tots els rius que travessen més d'una comunitat autònoma. Per als rius amb naixement i desembocadura a Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat. I també amb el Govern català tenen desavinences els grups ecologistes. Concretament, per la recent revisió a la baixa dels cabals mínims.

El 2006, la Generalitat va quantificar els cabals ecològics de referència per a totes les conques catalanes, en el pla sectorial de cabals de manteniment, com a primer pas per aplicar una directiva europea d'obligat compliment. Les diferents organitzacions coincideixen a lloar aquest pla, que valoren com a científicament correcte i amb unes quantitats d'aigua suficients per a la bona salut dels ecosistemes. La proposta, però, no ha entrat mai en vigor. El 2015, el pla de gestió de les conques fluvials catalanes per al període 2016-2021 va rebaixar els cabals ecològics de cada riu un 40% respecte a les xifres del 2006, i és aquest mínim el que serà aplicable -de forma paulatina- en els propers anys.

"Pressió dels interessos econòmics"

"Si el cabal correcte era el d'abans, perquè ara s'ha de reduir d'un 40%?", es pregunta Josep Soler, membre del Grup de Defensa del Ter (GDT). Soler explica que el pla del 2006 tenia "una base científica potent", i que, en canvi, "no hi ha cap fonament" per al mínims actuals. "Sobre els rius hi ha una enorme pressió de molts interessos econòmics", afirma Soler per explicar aquesta revisió a la baixa. Uns interessos que concreta en "hidroelèctriques, regants i tothom que fa ús del riu", que considera que "pressionen molt perquè els seus privilegis no es vegin reduïts".

"El model tendeix a sacrificar el rius i els ecosistemes en funció d'uns interessos econòmics que afavoreixen uns quants i perjudiquen la majoria", valora Tomàs. L'activista de la PDE també carrega contra l'actitud "contradictòria" de la Generalitat, que "públicament ens dóna suport" -membres del Govern, incloent-hi el conseller de Territori, Josep Rull, van participar en la darrera gran manifestació de la PDE, el febrer de l'any passat-. Però que, a la vegada, "és la impulsora del canal Segarra-Garrigues, que és el transvasament del Segre cap a Barcelona, quan el Segre és el principal afluent del tram final de l'Ebre", assenyala.

Tomàs desconfia de les "aliances polítiques, que són volàtils" i demana la implicació de la societat civil, perquè "la nostra causa és justa i afavoreix el conjunt de la societat".

En la mateixa línia s'expressa Quim Pérez. El portaveu d'Aigua és Vida considera "hipòcrita" la postura del Govern, que "sembla que defensa aferrissadament el cabal de l'Ebre, perquè és una competència estatal, però que amb els rius que són de la seva competència no actua de la mateixa forma".

El canal Segarra-Garrigues.

Des de la Generalitat es veu d'una altra forma. Un portaveu de l'Agència Catalana de l'Aigua assegura que els cabals ecològics fixats per al període 2015-2021 són "els més adequats" per satisfer tant "el bon estat ecològic dels rius" com "les necessitats d’abastament de les conques internes". També precisa que la proposta del 2006 que les organitzacions ecologistes veien amb bons ulls no es va aplicar perquè "requeria la concertació de tots els actors implicats", que no van arribar a un acord. Finalment, s'obre a revisar les xifres "en algun tram", si es constata que són insuficients, "sempre i quan no es posi en risc garantir l’abastament d’aigua".

La Generalitat ha assenyalat igualment, en altres ocasions, que els cabals ecològics fixats per als propers anys seran d'obligat compliment, mentre que fins ara la pràctica totalitat dels usuaris amb concessions podien "derivar aigua dels rius sense cap obligació de respectar el cabal de manteniment".

Més porcs que persones: els purins

Un problema creixent, sobretot en determinades conques fluvials, és el dels purins, residus orgànics que generen les granges de bestiar, i molt concretament els d'origen porcí. Es tracta d'un residu altament contaminant en proporcions elevades. I a Catalunya la cabana porcina és especialment abundant. De fet, hi ha més porcs (7,70 milions) que persones (7,52 milions), segons les darreres dades de l'Idescat.

"La cabana porcina és absolutament desmesurada per a les dimensions del terreny", assegura Soler. El membre del Grup de Defensa del Ter -una organització especialment activa en la qüestió dels purins- afegeix que que el problema és que "es pretén que les dejeccions dels animals siguin incorporades als camps com a adob", i que, "en un terreny on hi ha massa porcs i massa dejeccions com per que les plantes puguin absorbir-les, és inevitable que es contaminin els aqüífers". Les dades de la Generalitat li donen la raó: un estudi de l'ACA de l'any passat concloïa que 24 de les 58 masses d'aigua subterrànies registrades tenien un excés de nitrats, segons els barems de l'Organització Mundial de la Salut.

Una mobilització del Grup de Defensa del Ter contra els purins.

Soler no veu una solució en les plantes de tractament de purins. En primer lloc, perquè la suma de totes les existents a Catalunya "no pot tractar-ne ni el 4%". Explica que hi ha dos tipus de plantes de tractament. Una que "es limita a assecar els purins", de forma que "el seu amoníac passa a l'atmosfera i acaba novament al sòl: són una absoluta ficció". Admet que hi ha també plantes que funcionen amb digestió anaeròbica, en què microorganismes descomponen els purins, i el resultat és un adob "que no contamina". Però insisteix a demanar una reducció del nombre de bestiar. I, sobretot, una revisió del model.

"No podem posar pràcticament tot el país a criar porcs, perquè estem esgotant les reserves d'aigua. Molts pobles s'han quedat sense aigua de boca perquè se la beuen els porcs", exclama Soler. Explica que els principals productors d'aquest tipus de residus són "grans industries, propietat de grans sistemes financers, que estan portant a la ruïna els pagesos tradicionals que sempre havien fet les coses bé". I afegeix que aquestes grans agroindústries fan "competència deslleial" amb el beneplàcit de les administracions, perquè "ho contaminen tot sense assumir els costos de la contaminació".

Iberpotash i la contaminació salina

Aquest punt, el dels costos que genera en la societat l'explotació dels rius, preocupa també Pérez, que demana "internalitzar-los". "Entre tots paguem la contaminació que causa la indústria, sigui convencional o ramadera, estem subvencionant indirectament aquestes activitats", afirma. I es refereix molt especialment al cas concret d'Iberpotash i el Llobregat.

El Llobregat, al seu pas pel Bages, transcorre prop de les mines de potassa que explota a Súria i Sallent aquesta empresa, que ha rebut sentències judicials en contra perquè la seva activitat ha contaminat amb clorur sòdic aigües superficials i aqüífers. La causa d'aquesta contaminació és l'acumulació a l'aire lliure dels residus salins de la mina, que es desfan amb la pluja i acaben a les aigües. La propia ACA, durant un d'aquests judicis, va afirmar en un informe que Iberpotash havia causat "una contaminació important de sals". Cosa que ha comportat uns costos addicionals per a les arques públiques, en forma de plantes potabilitzadores. Sobretot tenint en compte que el Llobregat és el principal riu que abasta d'aigua de boca l'àrea metropolitana de Barcelona.