Público
Público

EL CAMÍ A LA INVESTIDURA El Govern central amenaça la mesa del Parlament si es querella contra Llarena

El ministre Méndez de Vigo avida que la querella pot suposar "malversació de fons". La decisió de querellar-se l'ha pres la mesa amb els vots a favor de JxCat i ERC. Els lletrats de la cambra han expressat els seus dubtes sobre la iniciativa. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Reunió de la Mesa del Parlament d'aquest divendres. | Parlament de Catalunya.

La mesa del Parlament ha aprovat aquest divendres al matí, amb els vots a favor de JxCat i ERC, presentar una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, després que aquest denegués el dia anterior –per segon cop– la petició de Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, per poder participar en el seu propi ple d'investidura, previst inicialment per a aquest mateix divendres. La querella podria estendre's no només a Llarena, sinó a altres magistrats de l'alt tribunal. I ja ha estat resposta ràpidament des del Govern central -i des de Cs-, en forma d'amenaces més o menys velades.

L'acord s'ha debatut a la mesa a petició del president del Parlament, Roger Torrent, que va convocar la reunió aquest dijous, després de fer-se pública la resolució de Llarena. A la vegada, Torrent va suspendre el ple d'investidura d'aquest divendres. El passat dilluns, el mateix dia que va convocar el ple, Torrent va enviar una carta a Llarena en què l'instava a prendre "les mesures necessàries" per fer possible la investidura de Llarena. 

La decisió s'ha pres malgrat els recels dels lletrats de la cambra, que han expressat els seus dubtes que el Parlament, com a tal, es pugui querellar contra Llarena, segons fonts parlamentàries. Els lletrats han opinat que, en tot cas, qui hauria de presentar la querella seria el propi Sànchez, a títol personal, o el grup parlamentari de JxCat, al qual pertany.

Cs i PSC han votat en contra de la decisió de presentar la querella, mentre que els Comuns hi han expressat "dubtes jurídics". Cs ja va amenaçar el dia anterior que presentar la querella podria suposar un delicte de malversació. Ho va fer per boca del seu portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, que va afirmar que el seu grup no admetria que s'interposés "amb els diners de tots els catalans". Hi ha insistit aquest divendres la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, en declaracions a la Cadena Ser. Arrimadas ha acusat Torrent de pretendre "utilitzar diners públics del Parlament" per "pressionar la justícia i finançar una querella" de Sànchez. "Ja n'hi ha prou, els catalans ja hem pagat prou aquest procés", ha reblat.

En la mateixa línia s'ha manifestat el Govern central. El ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, ha avisat que presentar la querella per part del Parlament pot suposar "malversació de fons, a banda d'altres delictes". "Que després no diguin que no sabien les conseqüències del que estaven fent, perquè els ho han dit amb tota claredat", ha afirmat, referint-se als dubtes dels lletrats de la cambra. El ministre també ha personalitzat l'avís, quan ha parat que la decisió de la mesa podria comportar un "disgust" a qui l'ha pres.

Una "bona notícia", segons els Comuns

La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Elisenda Alamany, ha valorat positivament la decisió de la Mesa. La querella anunciada contra el jutge Llarena "és una bona notícia", per fer front a "un pendent perillós de regressió de drets fonamentals, on els polítics son delinqüents i els activistes, criminals" i per "determinar els límits dels possibles abusos judicials".

La portaveu dels Comuns ha qualificat també de bona notícia la convocatòria de la manifestació per aquest diumenge per part de l'espai 'Convivència i Democràcia' en defensa de les llibertats, ja que, segons dit, "recull la resposta transversal i plural que Catalunya necessita".

Tot i així, ha assenyalat que "la resposta més necessària" és la formació de govern, "que permeti resistir i avançar".

També aquest divendres, poc després de la reunió de la mesa, Torrent ha fet una crida a la defensa dels valors republicans, que ha considerat "intrínsecs" a les institucions catalanes, davant la "regressió" i els atacs per part del Govern central. Ho ha dit en un acte del Parlament d'homenatge a les víctimes i als represaliats durant la dictadura franquista, en què ha afirmat que "els valors del franquisme continuen presents", perquè no han desaparegut "l'odi, la violència i la repressió contra qui pensa diferent".