Público
Público

EL CAMÍ A LA INVESTIDURA Tibantor en el ple de la llei per investir a distància

La majoria independentista retira de l'ordre del dia una proposta per investigar el presumpte espionatge a periodistes i polítics només per part de la policia catalana. Es manté la proposta de reforma de la llei de presidència per fer possibles les investidures no presencials, que es votarà divendres i serà impugnada tot seguit pel Govern central.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els membres de la Mesa del Parlament, durant el ple d'aquest dijous | Parlament de Catalunya.

La primera sessió matinal del ple en què està previst aprovar la reforma de la llei de la Presidència per permetre les investidures a distància s'ha distingit per un to agre. Ja des de bon matí, i abans de l'inici del ple pròpiament dit.

En la reunió prèvia de la Mesa i la Junta de Portaveus, que ha admès a tràmit les esmenes que han presentat els grups a diverses iniciatives incloses a l'ordre del dia, s'ha rebutjat la petició de Cs de retirar la proposició de llei de JxCat per modificar la Llei de la presidència.

Aquesta modificació preveu fer possible les investidures a distància, sense el candidat físicament present a l'hemicicle. Una modificació decidida després que els tribunals impossibilitessin les investidures del president destituït, Carles Puigdemont –a Berlín i, en el moment de la seva investidura avortada, a Brussel·les– i de Jordi Sànchez –en presó preventiva–, tots dos processats en la macrocausa contra l'independentisme.

La reforma de la llei obre en teoria la porta a un darrer intent de la majoria independentista per investir Puigdemont, abans de decidir-se entre el 'pla D' de buscar un candidat no processat en la causa contra el procés independentista o d'anar a noves eleccions. Es preveu, no obstant, que el Govern central impugni immediatament la modificació de la llei davant el Tribunal Constitucional. Probablement, en la reunió del Consell de Ministres d'aquest mateix divendres, si els horaris de la Moncloa i el Parlament ho fan possible. De fet, els serveis jurídics de l'Estat ja tenen preparat el recurs davant el TC, per presentar-lo "en el moment que es debati" la reforma, "si així succeeix finalment" segons han avançat fons de la Moncloa aquest dijous a la tarda.

En cas que l'independentisme opti pel 'pla D', en les darreres hores ha guanyat força el nom d'Elsa Artadi com a possible candidata. La portaveu de JxCat ha rebut aquest mateix dijous un fort aval: el de la presidenta del PDeCAT, Neus Munté, que ha ressaltat la seva preparació per al càrrec. "És una persona que té una llarga experiència política, que té uns coneixements molt importants", ha dit Munté sobre Artadi, a la vegada que ha ressaltat la seva "visió de país molt oberta i transversal". Munté, no obstant, ha recalcat que la darrera paraula la tindrà Puigdemont, que té, segons ha subratllat, "tota la confiança" del PDeCAT.

Proposta retirada i polèmica

El rebuig a la petició de Cs es donava per fet. Més polèmica ha estat, per tant, una altra decisió de la Mesa: retirar de l'ordre del dia la proposta conjunta de les forces no independentistes –Cs, PSC, Comuns i el PP– de crear una comissió d'investigació sobre el suposat espionatge de periodistes i polítics per part del Govern. Els partits independentistes han argumentat raons de forma. En concret, que s'havia decidit posar un límit d'una proposta de resolució per grup per a aquest ple. 

Les formacions no independentistes, no obstant, han vist motivacions polítiques en la decisió. I l'han portat al ple. Només començar la sessió, Cs,  PSC, Catalunya en Comú-Podem i el han demanat alterar l'ordre del dia per tornar a incloure-hi la proposta de creació de la comissió d'investigació. Una petició que ha estat rebutjada per per 65 vots a favor i 70 en contra.

Aquests 70 vots han sortit de la suma de JxCat, ERc i la CUP, i ha estat el segon cop en la legislatura que tots els diputats independentistes han pogut emetre el seu vot. Incloent-hi Puigdemont i Toni Comín, que l'han delegat –igual que els diputats empresonats Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi TurullOriol Junqueras i Raül Romeva– en els portaveus dels seus grups. La delegació de vot no ha estat recorreguda ni impugnada, cosa que estableix un precedent per a una possible investidura.

La tibantor de la sessió matinal d'aquest dijous pot ser un preàmbul de la de la tarda i, sobretot, de la d'aquest divendres, quan s'ha de debatre la modificació de la llei de la Presidència. La proposta es debatrà amb un dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries sobre la taula. Es tramitarà per la via d'urgència i en lectura única. I amb l'avís dels partits del bloc del 155 –especialment, de Cs– que la modificació és inconstitucional.

Tot plegat remet al ple dels dies 6 i 7 de setembre de l'any passat, en què es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat en un ambient extremadament crispat, amb acusacions creuades de retorçar el reglament de la cambra –des de les files constitucionalistes– i de filibusterisme –des de les independentistes–.