Público
Público

El canvi de seu d'empreses a Catalunya, "polític" i amb "efectes limitats"

Els experts consultats coincideixen que els canvis de seu social no representen una amenaça real per a l'economia catalana, o que en tot cas aquesta tindrien un impacte relatiu.

Publicidad
Media: 3
Votos: 1
Comentarios:

Oficina de Caixabank a Barcelona. REUTERS/Yves Herman

El degoteig d'empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya en les darreres setmanes ha estat presentat per algunes veus com un escenari en què l'economia catalana estaria patint un fort revés. Tanmateix, diferents experts consultats per Públic coincideixen a parlar "d'efectes limitats" i del "valor polític" més que econòmic present en aquestes decisions. Tres economistes amb perspectives diferents coincideixen també en la mateixa apreciació: l'economia catalana i espanyola mantenen la seva estabilitat.

És el cas d'Albert Sagués, professor d'economia a la Universitat Pompeu Fabra i a la School of Managment de la pròpia universitat. "El fet de canviar la seu social no implica res. Seat continuarà produint a Martorell. Caixabank, Catalana Occidente i el Banc Sabadell mantindran les oficines a Catalunya, perquè el negoci està dirigit des de Catalunya. No veig una gran empresa com Seat desmuntant la seva fàbrica a Catalunya, per exemple".

El seu no és un punt de vista aïllat. Raül Ramos, professor d'economia aplicada a la Universitat de Barcelona, assegura que, en el curt termini no es veurà un impacte notori d'aquests canvis de seus socials, excepte en sectors concrets com el financer. A mig termini, explica, "sí que podria haver-hi un cert impacte, donat que allà on es mou la seu s'hi atrau més inversió". Tot i això, no pensa que hi haurà "afectacions serioses". Fins i tot en el cas d'una declaració d'independència com la que es va produir aquest divendres, Ramos afirma que "l'economia catalana seria viable, sempre que fos reconeguda, mentre que, si no ho fos, una situació extrema com un corralito queda gairebé descartada".

Pressions polítiques

A la polèmica s'hi suma la denúncia de pressions polítiques perquè les empreses canviïn la seu fora de Catalunya. Concretament, Matias Carnero, president del comitè d'empresa de Seat Martorell, ha denunciat pressions per part del president del Govern, Mariano Rajoy i de la Casa Reial espanyola perquè la companyia alemanya traslladi la seva seu a una altra part de l'Estat.

La Consellera de Treball, Dolors Bassa va apuntalar la setmana passada l'existència de "trucades directes" a empreses, i va amenaçar de formalitzar una denúncia si recopilava suficient informació. Albert Sagués, economista, no ho descarta "aquí hi deuen haver hagut pressions de tot tipus", sospita. Els principals sindicats no han denunciat cap pressió. L'executiu de Rajoy va aprovar un decret llei el 7 d'octubre que facilitava el canvi de seu de les empreses amb l'objectiu que poguessin marxar de Catalunya

Segons el Col·legi de Registradors Mercantils d'Espanya, des de l'1 d'octubre fins un total de 1.681 empreses han traslladat la seva seu fora de Catalunya. Alguns dels casos més sonats han estat Planeta, Gas Natural, Caixabank o Abertis. Aquestes companyies, no obstant, han mantingut tant les seves oficines com els centres operatius a Catalunya, per la qual cosa els treballadors no han modificat el seu lloc habitual de treball i l'impacte econòmic s'ha vist reduït.

El que sí assenyalen alguns empresaris és que la incertesa no és mai beneficiosa per les empreses. El sector hoteler, per exemple, sí que ha reconegut un decrement de prop del 20% en quant a les reserves, tot i que també ho expliquen a partir dels atemptats viscuts a Barcelona al mes d'agost.

D'altra banda, la crisi catalana també podria estar tenint efectes negatius en d'altres indrets. Empresaris extremenys han lamentat en els passats dies les crides al boicot a productes catalans, ja que moltes empreses extremenyes exporten matèria primera a marques catalanes. Reconeixen que el boicot els està afectant i ja l'han qualificat com "tirar-se un tret al propi peu". A les xarxes socials ja circulen llistes d'empreses a les quals s'hauria de boicotejar, per ambdós costats. Per part independentista, la setmana passada es va dur a terme una retirada simbòlica de diners dels bancs, amb Caixabank i Banc Sabadell com a principals objectius, per la seva decisió de traslladar el domicili social.

Les empreses han volgut interferir en el debat polític?

És raonable pensar que les empreses que han canviat la seu social han volgut influir en el debat públic? Albert Sagués ho té clar.  "Jo crec que sí, que aquest component polític ha existit, tot i que puc entendre aquelles empreses que depenen de regulació, com els bancs o les empreses d'assegurances, que han volgut assegurar-se que no hi hagi cap contratemps". Per la seva banda, Raül Ramos es mostra més escèptic. "No veig aquesta intencionalitat de dir 'ara farem política'. Crec que les empreses pensen, sobretot, en termes econòmics", afirma. 

Un tercer economista amb què Públic ha pogut parlar i que ha preferit mantenir l'anonimat ha assegurat que "no es tracta d'un tema econòmic sinó polític", referint-se a una possible voluntat de les empreses d'incidir en el debat que s'està vivint sobre la situació territorial.

'Corralito' descartat

Raül Ramos pensa que, tot i que alguns ciutadans estiguin movent diners dels seus comptes a fora de Catalunya i que hi hagi una certa fuita de capitals, no és gens probable que s'arribi a un corralito. En la mateixa direcció s'expressa Albert Sagués.  "S'està utilitzant de manera molt equivocada aquest terme. Quan sento que a Catalunya hi haurà un corralito penso 'com pot arribar-s'hi?' Catalunya tindrà un corralito si és independent. Pot ser que la gent mogui els seus diners a altres ciutats d'Espanya" afirma. I afegeix que "si arribéssim a aquest improbable escenari i hi hagués un corralito les nòmines se seguirien pagant i continuarien havent-hi transferències. Però un corralito a Catalunya voldria dir que l'efecte s'ha propagat també a Espanya i, fins i tot, podria tocar Europa, per la qual cosa crec que no es produirà".