Público
Público

El cas Itaca Band des del feminisme: "Volem un reconeixement públic de l'agressió"

El grup de suport Seguim Aquí -que coordina les mobilitzacions feministes contra el grup- i les denunciades pel boicot al barri de Sants expliquen per primer cop com s'han viscut els fets des del moviment. Els col·lectius demanen un reconeixement del grup de la presumpta agressió masclista comesa pel cantant a una discoteca de Cerdanyola del Vallès.

Publicidad
Media: 3.50
Votos: 4

Itaca Band a l'escenari durant el boicot feminista del passat agost de 2017. @catzona

Aquest dimecres, els col·lectius feministes han fet rodar una convocatòria: 10h, concentració a la Ciutat de la Justícia, “cinc companyes s’enfronten a una roda de reconeixement”. El comunicat, difós per les xarxes socials, es refereix a les persones denunciades per participar del boicot a la banda de música Itaca Band durant les festes d’agost de 2017 al barri de Sants, quan un grup d’entre 100 i 150 persones van concentrar-se per impedir que els músics toquessin. L’acció va tenir un ampli ressò als mitjans i el grup va fer pública la seva posició en una roda de premsa dies després dels incidents.

Durant els darrers tres anys, el moviment feminista ha denunciat que el cantant de la banda va cometre una presumpta agressió masclista i que, lluny de reconèixer-la, el grup ha posat en dubte l’existència o la magnitud d’aquesta i ha iniciat una campanya de criminalització cap als col·lectius que s’han sumat a la protesta. Itaca Band ha explicat en diverses ocasions sentir-se víctima de difamacions i de no haver trobat interlocutors per buscar una solució del conflicte. PÚBLIC pogut parlar per primer cop amb membres del col·lectiu de suport de les agredides i amb les denunciades de la jornada de Sants, que expliquen com s’han viscut els fets des del moviment feminista català.

L'agressió d'Itaca Band

El conflicte es remunta l’any 2014 en una sala de festes de Cerdanyola del Vallés, Mundo Caníbal. És allà on el cantant de la banda hauria comés una agressió masclista cap a un grup de noies. Que mai trascendissin els detalls d’aquells fets ha provocat una pluja de crítiques cap als grups feministes que abracen la protesta. Fonts del grup de suport Seguim Aquí, el col·lectiu que està articulant les mobilitzacions de denúncia contra Itaca Band, asseguren que el qüestionament públic cap al relat de les agredides és inevitable i va més enllà de si es coneixen o no els detalls de l’agressió. Diuen no voler explicar l’agressió per protegir les implicades i perquè no veuen necessari que cadascú faci "un judici personal" sobre el que va ocórrer: "Les denúncies falses no existeixen... No ho diem nosaltres, ho diuen les dades oficials. Si es qüestiona, és perquè sempre es posa en dubte la versió de les dones que s’atreveixen a denunciar", expliquen.

Les activistes es refereixen a les dades publicades a la memòria de la Fiscalia General del passat 2017, que recull un percentatge del 0,0075% d’execució de condemna per denúncia falsa en tots els casos de denúncia d’agressions masclistes entre el 2009 i el 2016. Aquesta mateixa memòria també reflecteix que, durant l’any 2016, no es va provar cap denúncia falsa per violència de gènere. Comentem les dades amb l’advocada especialitzada en agressions masclistes de l’entitat Dones Juristes, Carla Vall: “Quan es denuncia una agressió, la víctima s’exposa a un qüestionament de l’entorn. Amb altres delictes, mai es parla de falsedat. Per exemple, amb els robatoris de mòbils, on hi ha moltíssimes més denúncies falses”. Per Vall, l’exageració d’aquest fenomen en casos d’agressions masclistes és part de la violència estructural que pateixen les dones.

D’altra banda, els músics consideren que la inexistència d’una denúncia formal per vies legals els ha deixat desemparats d’un “procés just” on poder defensar la seva versió dels fets. En una roda de premsa celebrada dies després del boicot al barri de Sants, van declarar que s’havia produit una “condemna sense judici” sustentada en la “rumorologia”. Però el grup de suport de les agredides no vol portar el cas als tribunals: “Anar a denunciar al sistema judicial és com denunciar a un pare abusador: comporta exposar-se a més violència, a qüestionaments, a judicis de valors. I les agredides no s’hi volen exposar”, expliquen. Vall argumenta en la mateixa línia: “Hi ha molta revictimització, és un procés molt dur. El sistema judicial no dona ni prou garanties per preservar la vida de les dones, i si no només cal mirar casos mediàtics com el de La Manada. El que ens hauríem de preguntar és que tot i això, del total d’agressions masclistes estimades al nostre país, un 20% s’atreveixen a denunciar".

Dels fets de Cerdanyola del Vallés no se’n va saber més fins que Itaca Band va anunciar un concert al municipi de les dones agredides. Membres del grup de suport relaten que va ser llavors quan van decidir, de manera autònoma, penjar uns cartells pel seu poble assenyalant al cantant d’Itaca com a agressor. El concert es va acabar celebrant però l’acció, que el grup de suport de les dones agredides van explicar per les xarxes socials, va fer conèixer el cas entre activistes feministes d’arreu del país: "Itaca Band va tenir mala sort. Es va topar amb noies organitzades que podien articular una resposta i fer córrer l’agressió", declaren membres de Seguim Aquí.

El grup de suport assegura que, després d’aquell concert, Itaca Band es va posar en contacte amb el grup de suport de les dones agredides. En aquell moment, asseguren que van comunicar a la banda que no volien que vingués al municipi de les implicades. Per contra, el grup ha denunciat diversos cops no haver comptat amb unes demandes clares per part del grup de suport i haver estat víctima d’una campanya de boicot sense més explicacions.

Més endavant, el setembre de 2017, Seguim Aquí faria un comunicat amb unes demandes més àmplies: un reconeixement de l'agressió cap a un grup de noies, un reconeixement a la criminalització cap al moviment feminista, entre d'altres. Les integrants de Seguim Aquí consideren que Itaca Band va esquivar el posicionament públic per evitar-ne les represàlies sense tenir en compte allò que es necessitava per “aconseguir una reparació”.

La campanya de boicot

D’ençà que es va fer públic que s’havia intentat evitar l'actuació d'Itaca Band en aquest municipi i que el grup no havia reconegut l’agressió, diverses assemblees feministes catalanes van abraçar la demanda amb l’objectiu d'aconseguir un posicionament de la banda. El boicot al grup va arribar fins el País Basc, on els músics havien de seguir amb la seva gira. L’organització feminista Euskal Herriko Bilgune Feminista, després de conèixer la campanya de boicot que s’estava duent a terme a Catalunya, va pressionar perquè s’anul·lessin els concerts del grup en territori basc.

L’any 2016, Itaca Band van ser contractats per participar als concerts de Mujeres Rumbo a Gaza al moll Bosch i Alsina de Barcelona, amb els quals s’acomiadava una flotilla de dones que es dirigien a Palestina en acció humanitària. Per participar-hi, l’organització, coneixedors de les acusacions de violència masclista que penjaven sobre el grup, va demanar al cantant que assistís a una formació sobre agressions. Itaca Band ha volgut posar de relleu aquest gest, però el grup de suport no li dona validesa: “No podem donar legitimitat a una acció que no respon a les necessitats de les noies agredides. El que volem és un reconeixement públic de l’agressió”, expliquen.

L’últim episodi abans dels esdeveniments al barri de Sants van prendre per escenari el Baix Penedés. De nou, un grup feminista anomenat Grupo de Autodefensa Feminista, va moure fils per evitar que Itaca Band actués a la comarca durant el juliol de 2017. En aquesta ocasió, Itaca es va posar en contacte amb el col·lectiu i van arribar a reunir-se. Una activista del Grupo de Autodefensa Feminista va publicar a un blog personal una descripció de les converses amb els músics molt crítica que el grup de suport Seguim Aquí valida. Segons aquest col·lectiu, Itaca Band no va cedir davant les condicions de les feministes: acceptar que es va cometre una agressió públicament, explicar quines reflexions se’n derivaven de la formació feta pel concert de Mujeres Rumbo a Gaza i un reconeixement que es va “insultar, silenciar i amenaçar a les dones que van denunciar, donar suport i difondre” el cas.

El mes següent, els fets de Sants van portar el conflicte al màxim punt de tensió. Setmanes abans de les festes majors del barri, altre cop el col·lectiu feminista del districte, La Trama, va notificar als Castellers de Sants –entitat que convidava Itaca Band a les festes- que existia una campanya de boicot al grup de música per aconseguir que reconeguessin l’agressió públicament i que creien convenient sumar-se com a barri. Les converses no van arribar a bon port i Castellers va decidir mantenir el concert, fet que va desembocar en la convocatòria d’una concentració de rebuig durant l’actuació. L’arribada del centenar d’activistes feministes amb pancartes i xivarri va provocar enfrontaments entre els assistents. El grup de suport assegura que les manifestants van rebre insults i agressions per part del públic, però que el relat dels fets que va arribar als mitjans va ser la versió d’Itaca Band: “Són un grup amb un altaveu mediàtic fort. També tenen relacions amb moviments socials i quan l’agressió la comet un conegut, es tendeix a encobrir-la”.

Finalment, les concentrades van aconseguir que Itaca Band aturés el concert. A l’escenari, van aparèixer altres cantants del panorama musical català que van donar suport al grup, com ara Txarango, La Pegatina o Electrica Dharma, entre d’altres. La concentració d’aquell 23 d’agost va motivar al grup de música a convocar una roda de premsa on van defensar el seu relat dels fets i van anunciar que es querellarien per calúmnies i injúries contra l’autora del blog del Grupo de Autodefensa Feminista. Això i l’anunci que també denunciarien les participants de qualsevol altre acte de boicot va portar a membres del moviment feminista a organitzar-se en aquest grup de suport. El que no s’esperaven les activistes és que la via judicial els arribaria per demanda de l’entitat de Sants que havia organizat aquell concert d’agost de 2017, els castellers.

Feministes a la Ciutat de la Justícia

“Nosaltres ens vam trobar a primera fila de la gentada, però jo no vaig pegar a ningú”, diu una de les denunciades, la Joana, qui prefereix utilitzar un nom fals. Aquest dimecres ha estat el primer cop que ha hagut de respondre davant de la justícia per participar d’una protesta. Va assistir a la concentració feminista d’aquella nit, com tants altres cops ho ha fet quan el moviment feminista ha convocat, tot i que ella no forma part de cap col·lectiu. Considera que Itaca Band no hauria de participar d’activitats de festes de barri sense reconèixer l’agressió masclista i sent que s’ha volgut desacreditar el moviment feminista.

Els denunciants, membres de Castellers de Sants, l’acusen d’"aldarulls i lesions" i de formar part del grup de manifestants que, amb "actitud agressiva i reivindicativa" van boicotejar el concert, segons diu l’atestat,al qual aquest diari ha tingut accés. La Joana creu, però, que li ha tocat ser un cap de turc: "Ells han declarat que ens van identificar via xarxes socials. Van entrar al perfil d’una de les manifestants que coneixien, van agafar quatre noms que apareixien a comentaris i van anar a jutjats", explica.

Visiblement nerviosa, la Joana diu que no entèn la denúncia dels membres de Castellers: "Sembla un acte de ràbia, com si els hagués ferit l’orgull que aconseguíssim aturar el concert que havien organitzat... No demanen res a canvi, només que caigui el pes de la justícia sobre nosaltres. Em sobta que una entitat de base utilitzi la justícia penal espanyola contra el moviment feminista". La investigada explica que, tot i que el conflicte en un primer moment el van tenir amb el col·lectiu feminista de Sants, els castellers han preferit no denunciar a cap activista del seu barri "per evitar-se una confrontació més directa".

Les denunciades no s’esperaven la citació i reconeixen la sorpresa. Tampoc entenen com és que una d’elles va rebre la citació a la residència on viu però on no està empadronada, fet que preocupa a les activistes, ja que no saben d’on s’han aconseguit aquestes dades. Ara estan immerses en un procés que fa referència als fets de Sants, però la Joana creu que en aquest judici s’escapa el que considera la qüestió central: "És important dir que tot això ve pel conflicte amb Itaca Band. No és que haguem tingut una picabaralla aïllada pel carrer amb uns castellers. Si no haguessin portat el grup a les festes, res d’això hagués passat".

Per aquest motiu, les denunciades tenen la voluntat de seguir al costat del grup de suport Seguim Aquí, que les ha recolzat durant aquest procés. Seguiran treballant per aconseguir que Itaca Band compleixi les demandes: reconèixer l’agressió contra un grup d’agredides i reparar la campanya de desgast que creuen que s’ha fet contra el moviment feminista. "Tan de bo aquest cas marqui un precedent per aturar la impunitat dels agressors", diuen.