El 18 de febrer de l'any passat, milers de persones -160.000 segons la Guàrdia Urbana i 500.000 segons els organitzadors- es van manifestar al centre de Barcelona per demanar a les institucions que actuessin en la crisi dels refugiats. Un any després, els organitzadors de la protesta constaten que la major part dels estats membres de la UE , i "en particular el govern espanyol", han incomplert "de manera flagrant" les quotes d'acollida a què es van comprometre aleshores. I han organitzat una xerrada-col·loqui per analitzar-ho, a la qual no hi ha assistit cap representant del Govern central.

En l'acte, celebrat per Casa Nostra Casa Vostra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi han participat entre d'altres el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós; el tercer tinent d’alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i responsable del pla Barcelona Ciutat Refugi, Jaume Asens; la directora Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Estel·la Pareja, o el portaveu Stop Mare Mortum Toni Borrell, a més de refugiats i migrants. 

"L'accés al territori d'asil és cada vegada més difícil", ha denunciat Pareja, que ha atacat especialment pràctiques com les devolucions "en calent". I que lamenta que, per als refugiats que sí han pogut arribar, "el programa estatal d'acollida a Catalunya continua sent insuficient". 

El portaveu de Stop Mare Nostrum Toni Borrell, per la seva banda, ha apel·lat a la resopnsabilitat individual i ha ressaltat la necessitat de tenir cura dels refugiats "tal i com voldríem que ens cuidessin a nosaltres en la seva situació". 

En quant als representants polítics, Amorós ha assenyalat que l'Estat espanyol Espanya "lidera la llista de països que més sol·licituds d'asil denegen". Asens ha demanat reivindicar la societat catalana i barcelonina com una societat "d'acollida", i ha considerat "trist" que el Govern central no hi hagi enviat cap representant. Els organitzadors, de fet, han ressaltat aquest fet en deixar una cadira buida al costat d'Amorós i Asens, la que havia d'ocupar el representant de l'Estat, i que els organitzadors havien ofert al delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo.