El català i l'aragonès sobreviuen a Aragó a l'era de la globalització i la multiculturalitat, encara que l'ús de la primera comença a tendir a la baixa en els sectors més joves de la població mentre la ruptura de l'herència posa en perill la permanència de la segona, segons revela el primer estudi sobre el grau de transmissió d'aquestes llengües, elaborat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística i que serà presentat aquest dilluns a la Universitat de Saragossa.

L'anàlisi, que es basa en les microdades del Cens d'Habitatges de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l'Insitut Aragonès d'Estadística (IAEST), xifra en 8.425 els residents a Osca i el Pirineu que saben parlar l'aragonès -el 5, 3% de la població- i en 25.663 -el 53,6% - els catalanoparlants de les comarques orientals de les tres províncies de la comunitat. Tots dos percentatges creixen, fins al 9,4% i el 64,6%, respectivament, si es té en compte als que entenen aquestes llengües parlades i / o escrites en les seves zones d'ús predominant.

En tots dos casos, la utilització com a vehicle comunicatiu habitual és lleugerament més gran entre els homes que entre les dones -l'emigració femenina a la ciutat sempre va ser més intensa que la masculina al Pirineu-, mentre que els majors percentatges es donen en les franges de edat que superen els 25 anys. Més de la meitat dels catalanoparlants i els parlants d'aragonès tenen estudis secundaris, i superen el 10 per cent entre els que han acabat els universitaris.

Futur incert per l'aragonès

L'extensió de la utilització a les seves zones tradicionals, però, no garanteix la continuïtat de la llengua en el cas de l'aragonès. El seu futur és "incert", afirmen  els autors de l'estudi: en el 56 per cent de les famílies es manté la transmissió de la llengua de pares a fills, mentre que aquesta es perd en gairebé un terç -31 per cent- de les unitats i, al mateix temps, un altre 13% de parlants s'incorpora per altres vies, com l'aprenentatge acadèmic o mitjançant el cònjuge. Les pèrdues superen al reemplaçament.

La situació és millor en el cas del català. El grau de transmissió paternofilial arriba al 79 per cent a les comarques de la Franja oriental de la comunitat, on la ruptura es queda en el 9 per cent i es veu superada per la incorporació des d'altres vies, que arriba al 12 per cent. "Es supera un llindar raonable per a que hi hagi dinàmiques lingüístiques entre gent de diferents localitats i comarques", assenyalen.

"No hi ha pèrdues importants entre els parlants del català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat", explica Natxo Sorolla, professor de Sociologia a la universitat Rovira i Virgili de Tarragona i coordinador de l'estudi, que destaca que, tot i que a tota la Franja es manté la transmissió, es registren "pèrdues importants" en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a el Mesquí.

En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l'ús de la llengua materna entre els més joves -amb prou feines el 25 per cent de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma al Baix Cinca i la literatura i l'augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d'àrees en les que tot just s'utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí.

"La transmissió familiar és el punt d'inflexió"

"La transmissió familiar és el punt d'inflexió d'una llengua, i quan aquest cau és quan la Unesco l'assenyala com amenaçada", anota Sorolla, que s'estima en un 20 per cent la pèrdua de parlants d'aragonès que es dóna en cada generació. No obstant això, segueix tenint vitalitat en valls pirinenques com les de Benasc, Echo i Ansó, a més de bona part de la Ribagorça, la comarca trilingüe.

Les microdades del cens també han permès detectar la presència real de les dues llengües fora dels seus territoris històrics. En alguns casos, amb resultats sorprenents més enllà de la forta presència de col·lectius de parlants tant de català com d'aragonès a Saragossa -supera en nombre a algunes zones d'origen, encara que amb una òbvia baixa densitat-, principalment causada pels moviments migratoris cap la capital.

Així, els catalanoparlants suposen el 7,5 per cent de la població a ciutats com Alcanyís, a la provincia de Terol i arriben al 7,1 per cent i el 4,7 per cent, respectivament, a les de Montsó i Barbastre, de la provincia d'Osca, en què els percentatges de parlants d'aragonès són del 3,7% i el 3,8%. És també destacable la presència d'aquests últims a Ejea (Saragossa).