El Cercle d’Economia considera que Catalunya necessita més autogovern i per fer-ho possible proposa, explícitament, "l'elevació de l'Estatut al rang de norma
constitucional en el marc de la Constitució espanyola, aprovada mitjançant consulta en referèndum als ciutadans catalans".

Aquest fòrum, considerat des de fa dècades com un dels més influents entre sectors empresarials, recorda que Catalunya "és l'única comunitat autònoma que no té aprovat per referèndum de la seva ciutadania la seva norma institucional bàsica, l'Estatut d'Autonomia, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2010, i considera aquest fet com un "error", com "una anomalia", que permet entendre no només "l'ampli malestar social existent a Catalunya", sinó també els motius pels quals dos terços de la població catalana desitja "votar en una consulta per expressar la seva voluntat sobre la forma d'integració de Catalunya a l'Estat". "Sense respondre a aquesta demanda de consulta el problema polític català romandrà empantanegat".

L'entitat també es fa ressò, en una "nota d'opinió" publicada aquest dilluns, de la "demanda de reconeixement" de Catalunya "com a comunitat nacional, amb forts elements culturals i polítics propis", i proposa l'aprovació d'un nou Estatut fruit de l'acord entre totes les forces polítiques.

El Cercle d'Economia, que aquesta setmana celebra a Sitges la seva reunió anual, amb la prevista però ara incerta participació dels principals dirigents polítics de l'Estat, assenyala que  "Espanya viu una crisi política d'enorme profunditat, sens dubte la major des de la Constitució de 1978" i encara que reconeix que "altres democràcies occidentals estan patint crisis similars", aconsella "no banalitzar els nostres problemes ni desatendre'ls".  "La manifestació més intensa, greu i urgent d'aquesta crisi política és el problema català", afirma en la seva nota. "Sense fer-hi front, no només la vida política catalana romandrà alterada sinó que ho estarà, també, el conjunt de la vida política i social espanyola", adverteix. "La modernització espanyola romandrà bloquejada mentre no l’atenguem. En aquest sentit, la crisi política catalana és la crisi del conjunt del projecte espanyol de convivència", conclou.

En aquest context, "donada la naturalesa de la crisi política,, la Constitució necessita reformes en força aspectes", afirmen des del Cercle. "Hi ha per davant, per tant, un temps de reformes. Però aquí i ara la nostra prioritat i la urgència són les reformes orientades a millorar el model territorial. Necessitem disposar d'un text normatiu ben acabat en el marc del qual es puguin resoldre el problema català, i millorar alhora el funcionament del model territorial", insisteixen.

Però a banda de les advertències i consells als dirigents polítics espanyols, el Cercle també aixeca el dit al nou Executiu català, encara per constituir. "La primera tasca del govern, de la Generalitat ha de ser donar un senyal clar d'estabilitat jurídica i respecte a la legalitat a l'hora d'adoptar decisions polítiques" i afirma que el millor indicador d'èxit en aquesta tasca serà el retorn a Catalunya de les seus empresarials".

El Cercle d'Economia no dissimula la seva preocupació en relació a l'actual conjuntura. La societat catalana, afirmen, pateix ara "un problema intern", "en termes d'una fractura civil i una polarització política que impedeixen la governabilitat i l'ordenada vida empresarial i dificulten la convivència". "Però malgrat la seva gravetat", diuen a la seva nota, "no podem caure en el fatalisme. Ens neguem a pensar que l'única perspectiva que hi ha per davant és el deteriorament de la convivència cívica, la polarització política i la desconfiança empresarial. Per contra, volem fer una crida a la societat catalana en el seu conjunt i, especialment, a les forces polítiques amb representació parlamentària, en favor d'accions per recobrar la convivència i la governabilitat".

"Solucions tècniques i voluntat política han d'anar de la mà per trobar les solucions
necessàries", aconsellen. 

El Govern català, segons el Cercle d'Economia, ha de posar en marxa un pla de diàleg amb el món empresarial pel retorn de les empreses que han marxat i donar confiança per a noves inversions i projectes empresarials.

Agenda de Sitges trastocada per la moció de censura

Si la trepidant vida política catalana i espanyola no ho impedeix, el president de la Generalitat, Quim Torra, participarà el proper dijous en la sessió inaugural de la Reunió Anual del Cercle.

Per la tarda del mateix dia, estava previst que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, participi en un debat amb el president del Cercle, Juan José Bruguera, sobre la proposta del Cercle, i a l'endemà, divendres, comptaven amb la intervenció en xerrades sobre el mateix tema amb els líders de Cs i de Podem, Albert Rivera i Pablo Iglesias, però aquesta agenda s'ha vist trastocada pel debat al Congrés dels Diputats de la moció de censura presentada pel PSOE contra el govern de Mariano Rajoy, que coincideix de ple amb les intervencions previstes a Sitges d'aquests dirigents polítics.

El president del Govern espanyol Mariano Rajoy hauria de participar en la sessió de clausura, dissabte al migdia.

Els organitzadors de les jornades s'han vist doncs obligats a revisar i refer el programa de les diferents ponències de polítics i empresaris.