Publicado: 28.12.2016 08:11 |Actualizado: 28.12.2016 12:20

La cessió d'ús, una alternativa d'accés a l'habitatge que comença a escampar-se

Tot i que encara són poc habituals, progressivament apareixen projectes que aposten per camins alternatius als tradicionals de compra o lloguer a preu de mercat per accedir a un pis. La Borda, al recinte barceloní de Can Batlló, n'és un dels exemples de referència.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:
El projecte de La Borda sorgeix de Can Batlló, al barri barceloní de la Bordeta.

El projecte de La Borda sorgeix de Can Batlló, al barri barceloní de la Bordeta.

BARCELONA.- La Constitució espanyola estipula que tota persona té dret a un habitatge digne però a dia d'avui, aquest és un dels drets que més s'ha vulnerat. Segons el portal immobiliari Idealista.com, de mitjana, el preu del metre quadrat de lloguer a Barcelona (17,4 euros) ja supera els nivells assolits durant la bombolla immobiliària. La capital catalana és la ciutat de tot l’Estat espanyol que més està patint l’efecte pujada.

L'accés a l'habitatge respon més als interessos bancaris que a la realitat social. El boom dels preus de lloguer i compra, sumat a l'alarmant xifra d'atur juvenil, la congelació dels salaris, la temporalitat i la precarietat dels contractes, han donat com a resultat que el 80% dels menors de 30 anys no puguin marxar de casa els pares, tal com indica l’Observatori d’Emancipació. Moltes persones s'han vist obligades a compartir pis fins a edats avançades o a reagrupar-se dins la casa familiar. Si els hipotecats van ser els primers a notar els estralls de la crisi, d'un temps ençà, els llogaters s'han convertit en un col·lectiu tan o més desprotegit.

La majoria dels desnonaments a Barcelona ja són per impagament de lloguer i la darrera reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) del 2013 ha facilitat les condicions perquè molts ciutadans esdevinguin petits especuladors: no només ha reduït la durada mínima dels contractes de cinc a tres anys sinó que, a més, brinda la possibilitat d’inflar el preu de l’habitatge any a any tant com desitgi el propietari

Davant d'aquest escenari i fins i tot abans que es fessin evidents els efectes nocius del boom immobiliari, a Catalunya van sorgir les primeres cooperatives que proposen una alternativa d'accés a l'habitatge, que prioritza el seu valor d'ús per damunt del seu valor de canvi.

Ni lloguer ni compra, cessió d'ús

El règim de cessió d'ús consisteix en què la propietat de l’immoble és col·lectiva i està en mans de la cooperativa. Els seus habitants paguen una entrada retornable, unes quotes per sota del preu de mercat i poden fer ús d'un habitatge de per vida, si així ho desitgen. En aquest model, l'especulació no hi té cabuda, perquè els inquilins no poden vendre el domicili ni tampoc llogar-lo per un preu superior al que s'ha establert col·lectivament.

En aquest model l'especulació no hi té cabuda, perquè els inquilins no poden vendre el domicili

A Catalunya, les cooperatives que promouen la cessió d'ús són encara anecdòtiques, sobretot perquè no han estat acompanyades d'una aposta ferma per part de l'administració que faciliti la seva consolidació. Per contra, aquest sistema està molt estès en alguns països europeus, particularment als escandinaus, però també a Alemanya, Holanda i a l'Uruguai o al Canadà. “Aquí encara estem en un procés de germinació”, explica Raül Robert, fundador de Sostre Cívic, la primera entitat que va posar sobre la taula l'existència d'un mètode alternatiu d'accés a l'habitatge que té un potencial transformador.

La crisi econòmica ha posat en qüestió els models clàssics de tinença dels pisos, que estaven culturalment molt arrelats. “Tothom busca seguretat i sentir que l'habitatge és seu, però això no només es pot aconseguir a través de la propietat”, comenta Robert, “sense estar hipotecat, el model de cessió d'ús dóna estabilitat a l'inquilí, l'apodera i el fa responsable de l'espai”. Però un canvi de paradigma a partir del qual aquest model s'obri camí entre el lloguer i la compra, requereix de l'impuls de l'administració.

La crisi econòmica ha posat en qüestió els models clàssics de tinença dels pisos, que estaven culturalment molt arrelats

A Barcelona, l'actual Ajuntament ha tret a concurs públic set solars municipals per construir-hi habitatges cooperatius i això és “un pas important”, a criteri de Robert, però no suficient. Des del seu punt de vista cal adaptar les polítiques a la realitat social, creant, també, una LAU més protectora amb topalls al preu dels lloguers i subvencions retornables per a les cooperatives que impulsen la cessió d'ús, que ajudin, per exemple, a pagar les entrades dels inquilins. “Sense això és difícil que el model s'amplii i que aquests edificis integrin persones de diferents estrats socioeconòmics”, sentencia.

Els models existents a Catalunya

Al Catalunya, la Masia de Cal Cases, al Bages, va ser el precedent de cooperativa d'habitatge en règim de cessió d'ús. Després, Sostre Cívic va aconseguir la primera cessió de sòl municipal per rehabilitar un immoble seguint aquest mateix model. L'aposta més recent d'un edifici de nova construcció l'impulsa la cooperativa La Borda, a Can Batlló, al barri de la Bordeta. L’Ajuntament de Barcelona va cedir a la cooperativa un solar ubicat dins l'antic el complex fabril perquè hi pogués construir un habitatge a un preu més econòmic, blindant l'especulació, promovent la vida comunitària, la repartició de les tasques de cura, el consum col·lectiu i sota el criteri de la sostenibilitat.

Joan Gual, membre de La Borda, explica que des de l'inici es va plantejar “com un projecte que escapés de les fórmules del lloguer i la compra” i que, a més, fos replicable i generés referencialitat. “Ha sorgit la Fundació la Dinamo que sistematitzarà tots els coneixements arquitectònics, financers, jurídics, de comunicació de La Borda i amb això podrà assessorar futures promocions que vulguin tirar endavant promocions de cessió d'ús”.

El plantejament de l'edifici incorpora 28 "unitats de convivència" privades i algunes zones comunitàries, com el menjador, la sala d'estar i la bugaderia. Els pisos seran més reduïts de la mida convencional perquè no inclouen alguns espais que es faran comunitaris, però hi haurà tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funció de les seves necessitats.

Des de la perspectiva de Joan Gual, és important que projectes com La Borda, Sostre Cívic, la Dinamo i d'altres que puguin sorgir facin un treball de moviment social i de lobby “per protestar contra els abusos que estan havent en l'àmbit de l'habitatge”. “Ha d'augmentar el conflicte”, continua Gual, perquè em sembla que ara mateix la contestació és molt baixa”.

El paper de l'Obra Social de la PAH

Per fer més forta la lluita, a Barcelona naixerà properament un Sindicat de Llogaters. Aquesta figura, que existeix en algunes de les principals ciutats europees, s'ha erigit com a interlocutora de l'administració i els propietaris perquè a l’hora de pactar els preus, hi hagi una negociació col·lectiva. A la capital catalana encara està en una fase molt embrionària però l’Observatori DESC, l’entitat impulsora, té la voluntat que aquesta eina serveixi per pressionar perquè es creï un mecanisme de control sobre el lloguer i per donar resposta als problemes quotidians amb què es troben els arrendataris.

Un edifici recuperat per l'Obra Social de la PAH a Manresa / @ObraSocial_PAH

Malgrat que les cooperatives d'habitatge en règim de cessió d'ús aposten per unes quotes i una entrada per sota del preu de mercat, els efectes de la crisi econòmica ha deixat algunes persones fora de la possibilitat d'accedir fins i tot a aquests habitatges. Per suplir aquesta escletxa l'Obra Social de la PAH apostar per la recuperació de blocs d'habitatge que estan en mans de la banca i donar-los un ús social per famílies que han estat desnonades o que no tenen cap accés a l'habitatge per la via mercantil o per mitjà de l'administració.

“Estem acostumats a a que l'habitatge tingui un valor de canvi, un valor de mercat”, explica el seu portaveu, Bernat Sorinas, “i el que volem és que compleixi la funció social de ser un espai de vida per la gent”. La campanya ha recuperat 49 blocs a l'Estat espanyol, 24 a Catalunya, i ha reallotjat a mes de 3.500 persones.

La campanya de l'Obra Social de la PAH ha recuperat 49 blocs a l'Estat i ha reallotjat a més de 3.500 persones 

Una d'aquestes persones és la Dora Navarro, inquilina del Bloc 2 de Bages des de fa tres anys. Aquest bloc, propietat de la SAREB, va ser cedit a l'Ajuntament perquè apliqués un lloguer social pels veïns que ho necessitessin. “Li dec la vida a la PAH, perquè si fos per l'administració jo no tindria res, m'hagués quedat al carrer”, sentencia. Malgrat tot, admet que a dia d'avui encara l'acompanya la sensació que “en qualsevol moment em poden ser fora”.

Els veïns d'aquest bloc estan batallant per aconseguir un lloguer social adequat a cada veí, en funció de la seva situació, que inclogui, també. els subministraments bàsics. "A dia d'avui ens les podem arreglar per pagar l'arrendament però encara no tenim tots els veïns els subministraments garantits”, explica Navarro.