Público
Público

Christian Felber: "El món aniria millor si els països fossin més petits"

L'austríac Christian Felber, ideòleg del moviment de l'Economia pel Bé Comú i fundador d'ATTAC, ha estat guardonat amb el premi "Drets Humans 2017" organitzat pel Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de Barcelona per la seva contribució a una economia humana que contribueix a reduir les desigualtats

L'ecoomista Austríac Christian Felber, en la cloenda del 14è Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de Barcelona. / Queralt Castillo

A Felber se'l coneix per ser l'arquitecte del moviment de l'Economia pel Bé Comú: una iniciativa que a través de la solidaritat, la dignitat humana, la sostenibilitat ecològica, la justícia social i la participació democràtica i transparent pretén sortir del cercle capitalista que cada cop empobreix més gent i que provoca les fortes desigualtats nord-sud. Per a l'austríac, que ha recollit aquest divendres a la nit al cine Texas de Barcelona el premi "Drets Humans 2017", que organitza cada any el Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de Barcelona, els diners no haurien de ser l'objectiu sinó el mitjà. Un moviment horitzontal que cada cop atrau més simpatitzants tant a nivell particular com empreses d'arreu del món.

"S'haurien de limitar i condicionar els drets de les empreses, i això podria començar amb la creació d'un tribunal internacional que defensés els drets humans i sotmetre les empreses a una fiscalització internacional", ha dit després de rebre el premi. L'objectiu d'això seria que només poguessin operar aquells agents econòmics que contribuïssin al bé comú i fer desaparèixer el model econòmic actual, que es basa en el creixement exponencial i il·limitat de la riquesa i el poder. El model proposat per Felber es fonamenta justament en tot el contrari: quan més grans, riques i poderoses siguin les empreses, més difícil els serà continuar creixent i acumulant riquesa i propietat. "A més dels drets humans de primera i segona generació (els drets polítics, econòmics, socials i culturals), és fonamental, ara, sumar-hi una tercera: els drets ecològics que estan basats en el respecte per la terra i els recursos naturals," ha sentenciat l'austríac.

Preguntat per la corrupció generalitzada arreu del món, i en declaracions a aquest diari, Felber ha assegurat que "hi ha raons de sobres per sortir al carrer a queixar-se. No obstant, no només es tracta de sortir al carrer i esperar que algú ens escolti, sinó que hem de tenir la iniciativa per canviar les coses". Posa d'exemple el cas del nord d'Itàlia o Alemanya, on en alguns municipis s'ha aconseguit la democràcia directa, segons ha afirmat. Pel que fa als grans canvis del sistema, Felber creu que la iniciativa "ha de venir tant dels partits polítics com del moviment socials, sempre sabent que les forces que estan al poder seran reticents a atorgar més poder al poble i que apostaran més pels interessos econòmics". També posa com a exemple el cas de l'Equador, que al 2007 va proposar un referèndum a la població per canviar la constitució i així es va fer.

Preguntat  que fa a la situació política de Catalunya, Felber considera que "la Constitució espanyola hauria de poder contemplar aquests escenaris. Pel que jo sé, tampoc no hi ha hagut cap intent de reformar aquesta Constitució i això fa que s'estigui en aquesta situació precària. Només mitjançant el respecte mutu i l'escolta es podrà solucionar el problema". L'austríac creu que tant Catalunya com Escòcia podrien ser països independents, ja que "el món aniria millor si els països fossin més petits".

El festival

En aquesta edició, que ha rebut aproximadament 2.200 pel·lícules i de les quals se n'han seleccionat 120, també han estat premiats Jaume Reixach, director del setmanari El Triangle, pel seu treball d'investigació sobre el cas Pujol; la directora de cinema Isabel Coixet, per "haver denunciat la pressió social i mediàtica sobre els no independentistes", i Jordi Basté, periodista de RAC1, per "defensar els drets humans sobre les ones". En anys anteriors s'ha premiat el treball per la igualtat d'Enric Duran, Ada Colau o Julian Assange, entre d'altres.

El festival pretén ser una llançadora per a aquelles pel·lícules que tenen poca cabuda en els canals d'informació tradicionals i que tenen com a eix comú la defensa dels drets humans. Deu dies de cinema i històries en els quals, a través de diferents veus, s'explica com és la lluita dels drets humans a diferents parts del món. Un món que, "malauradament, cada cop tendeix més als murs, les reixes i les divisions tant internes com externes", ha dit el director del festival, Toni Navarro.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?