Público
Público

CLAVEGUERES D'INTERIOR Els comissaris Olivera, avui cap del CITCO, i Villarejo van muntar la 'Operación Cataluña'

L'extens informe final dels investigadors de la comissió judicial del 'cas Nicolás' confirma les revelacions que ha anat donant Público en successives exclusives sobre les clavegueres d'Interior, en analitzar exhaustivament les "notes informatives" que el comissari Villarejo ha lliurat a els germans Cierco, amos de la Banca Privada d'Andorra, per la seva defensa.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

José Luis Olivera es felicitat pel llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en ser nomenat director del CITCO, al gener del 2015. EFE/J.C.Hidalgo

L'objectiu dels investigadors del cas Nicolás era demostrar que el comissari José Manuel Villarejo Pérez va elaborar una sèrie de "notes informatives" internes de la policia "amb una clara intencionalitat d'incriminar i desprestigiar els responsables policials de la comissió judicial en el cas NICOLAY ", com es denomina a la part separada del procediment que està dedicada a la gravació il·legal comesa en seu policial d'una reunió entre caps d'Afers Interns i agents del servei secret CNI (Centre Nacional d'Intel·ligència).

Però de l'exhaustiu anàlisi d'aquestes notes, contingut en l'extens informe final de la comissió judicial a què ha tingut accés Público, no només es dedueix aquest extrem sinó que també es posa de manifest que l'anomenada Operación Cataluña -empresa per la brigada política d'Interior per desacreditar polítics i partits sobiranistes catalans- va ser muntada i coordinada des de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) que en aquella època dirigia el comissari José Luis Olivera Serrano, actualment director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).

És en l'anàlisi d'una d'aquestes "notes informatives" de Villarejo, precisament relacionada amb l'enviament d'un sobre anònim amb dades emprades per incriminar a la família Pujol que van ser inclosos en el cèlebre informe apòcrif que la UDEF -publicat a tota portada per diversos diaris afins però que al final va haver de ser desautoritzat pel propi Ministeri de l'Interior-, quan els investigadors deixen clara l'estreta relació d'Olivera amb aquestes maniobres il·legítimes, com es pot veure en aquest fragment:

La carta anònima de l'informe apòcrif contra els Pujol

Informe final del cas Nicolás. Fragment sobre el paper del comisari Olivera.

Escriu la comissió judicial:

En relació als extractes a dalt exposats cal afirmar que tenen les següents INCONGRUÈNCIES i FALSEDATS:

1. Parla d'una CARTA CERTIFICADA, quan l'únic que es rep en la UAI [Unitat d'Assumptes Interns] va ser UN SOBRE GRAN amb documentació.

2. No coincideix la data del franqueig, ja que afirma que va ser el 13/04/2014, quan veritablement va ser el 29/04/2014.

3. Tampoc coincideix l'Oficina de Correus que sorprenentment afirma ser (com pot conèixer aquesta dada, si no va ser ell qui la va remetre), la número 0827694 de BARCELONA, que es correspon amb la sucursal nº 23 situada en l'Avinguda de Madrid nº 106 de Barcelona, ​​quan realment i després de les gestions policials corresponents s'acredita que el "SOBRE ANÒNIM" va ser remès des de la sucursal de Correus de SANT CUGAT DEL VALLÉS (BARCELONA).

Villarejo escriu que la carta anònima va ser franquejada en diumenge, quan les oficines de Correus estan tancades

4. Afirma que la data de franqueig de la CARTA CERTIFICADA va ser el 13/04/2014.
Doncs bé, és un diumenge i les oficines de correus es troben TANCADES. A més l'inspector pot acreditar per pagaments amb targeta bancària que aquest cap de setmana es trobava a Madrid, sent per tant impossible auto-enviar aquesta carta des de Barcelona aquesta data.

5. En el SOBRE que es remet a la UAI, NO APAREIXIA REMITENT (és un sobre ANÒNIM), mentre que la NOTA INFORMATIVA afirma que el remitent és un tal ANDRES GARCÍA. Coincideix que aquest nom és "l'àlies" que sol utilitzar el soci del comissari VILLAREJO, l'ex inspector en cap Antonio GIMÉNEZ RASO, vinculat a MÈTODE 3 i amb una estreta relació amb el comissari principal José Luis OLIVERA, cap de la UDEF Central anys 2005 - 2012 i màxim responsable de la investigació GÜRTEL, també aquest estretament relacionat personal i professionalment amb el comissari VILLAREJO.

6. Les notes no tenen número de registre d'entrada i / o segell oficial que acrediti la data i la seva efectiva entrega a la Unitat o Dependència policial corresponent, però en altres NOTES informatives elaborades pel mateix autor sí que incorpora aquests requisits per acreditar el seu lliurament.

Més encara, els investigadors fins i tot citen directament una de les exclusives de Público sobre les accions d'aquests detectius, que es feien passar per agents de la UDEF en participar en l'Operació Catalunya:

Informe final del cas Nicolás. Sobre els detectius.

Escriu la comissió judicial:

Basant-se el que s'ha exposat cal concloure, que si el comissari VILLAREJO afirma conèixer la data i la sucursal de correus des de la qual es remet una carta certificada o sobre anònim i que els que la reben l'oculten i no informen als seus superiors ni autoritats judicials del contingut de la mateixa, és perquè algú de l'entorn de la màxima confiança de l'ex comissari VILLAREJO va ser qui la va remetre, i la identificació d'un dels remitents d'aquest enviament coincident amb l'àlies que el seu soci, l'ex Inspector Cap Antonio GIMENEZ RASO solia utilitzar, delata l'autor d'aquest "sobre anònim" al Cap d'Afers Interns, que a més té una estreta relació amb els detectius de METODO 3 als qui es pren declaració.

En la tercera i última nota que data el 20 de gener de 2015, l'ex comissari VILLAREJO segueix en la mateixa línia temàtica de desprestigi als comandaments policials de la Comissió Judicial, però eleva encara més el to i acusa el comissari principal d'una sort de delictes i infraccions administratives. No obstant això, a aquesta Comissió Judicial sorprèn enormement com aquesta NOTA INFORMATIVA té al final de la mateixa, com a data de registre d'entrada el 19/01/2015 (suposadament en un organisme oficial que no especifica quina és, ni figura segell oficial acreditatiu, no obstant això sí diu tenir el nombre 884), data anterior a la d'elaboració de la pròpia NOTA INFORMATIVA que apareix en el seu inici, el 20/01/2015. En definitiva, sembla difícil i incongruent registrar un NOTA INFORMATIVA abans de realitzar-la.

Villarejo admet negocis incompatibles amb la Policia

A continuació, els investigadors citen una altra exclusiva de Público -en la qual es revela que Villarejo presumia de tenir "periodistes infiltrats" en mitjans de comunicació com El Mundo- per reproduir la seva llarga nota informativa interna del 16 de gener de 1995 dirigida a la Direcció General de la Policia perquè en ella admet tenir negocis (com agències de detectius o bufets d'advocats) incompatibles amb les seves funcions com a comissari de la Policia:

I escriuen els investigadors: "Aquesta NOTA INFORMATIVA prova com el Sr. VILLAREJO per acreditar la seva autenticitat i la data de presentació de les mateixes, les signa i registra amb segell oficial de la unitat o dependència corresponent, no passa el mateix amb cap de les NOTES INFORMATIVES que diu elaborar l'any 2014, on acusa tant a l'ex cap policial de la comissió judicial (Marcelino) com a responsable policial actual (Inspector Rubén) i que són presentades pels germans CIERCO en la seva querella contra Marcelino MARTIN BLAS. A més en la mateixa reconeix la seva continuïtat i manteniment de la seva estructura societària simultàniament amb la seva funció policial, completament incompatible (agències detectius, etc.) i subjecta a responsabilitat penal (art. 441 CP) i administrativa (LO 2/86), sota la sorprenent justificació d'una decisió personal subjectiva "VAIG ENTENDRE QUE CONTINUAVA COM ABANS FINS QUE FOS ANOMENAT O JO PRENDRIA LA INICIATIVA QUAN CONEGUÉS ALGUNA NOTÍCIA D'INTERÈS ".

El "pantallazo" fals que va donar 'El Mundo' a tota portada

Informe final del cas Nicolás. Sobre l'informe esborrany publicat a El Mundo.

Les intoxicacions informatives que van formar part de la Operación Cataluña són també tractades en l'informe de la comissió judicial, la pàgina 356 constata:

1. Nota amb data de l'1 de juliol de 2014 publicada el 7 de juliol del 2014.

El contingut de la primera nota (de 6 pàgines) és publicada al diari El Mundo en dos articles. Un, el 7 de juliol de 2014, que versa sobre l'anomenat "pantallazo" de les transferències bancàries de la família Pujol i un altre publicat el 3 d'agost de 2014, que també versa sobre els moviments bancaris de la família PUJOL en relació amb el blanqueig de capitals. [A continuació s'inclouen els enllaços a les notícies de El Mundo en versió digital]

No obstant això, un dia abans que Eduardo INDA i Esteban Urreiztieta publiquin l'anterior article, el 02.08.2014 Antonio FERNANDEZ publica al diari digital Elconfidencial.com (diari també afí a l'ex comissari Villarejo) un article molt similar però amb fotos dels extractes de les NOTES INFORMATIVES, també escrivint sense discussió cap sobre la "nota" del comissari VILLAREJO.

Al juny de 2015 el periodista Antonio FERNANDEZ de Elconfidencial.com publica un llibre Pujol&Puig de l'editorial Esfera dels Llibres (propietat de UNEDISA, l'editora de EI Mundo) en què recull extractes exactes de la primera "nota informativa" del comissari VILLAREJO.

El 31 de juliol de 2014 és Daniel MONTERO (fundador d'Informació Sensible amb el comissari VILLAREJO) i Luis RENDUELES a INTERVIÚ (editat pel Grup ZETA) els que avalen i publiciten la "nota" amb un article titulat Així van caçar a Pujol.

Al setembre de 2014, coincidint amb les visites que tant Francisco Nicolás com Jose Manuel VILLAREJO realitzen a membres de la família PUJOL, Manuel CERDAN periodista afí a Jose Manuel VILLAREJO publica en EIConfidencial.com un article en el qual penja fragments d'aquesta nota, també comentant el seu contingut.

Aquests fragments coincideixen en text amb la nota incorporada a la querella de Ramon i Higini CERCO NOGUER, però no en el tipus de lletra ni en la posició de la frase de tancament "FI DE LA NOTA". Així mateix, de la suposada data d'elaboració d'aquesta NOTA INFORMATIVA a l'any 2014 a la seva presentació en notaria d'aquesta mateixa NOTA INFORMATIVA al setembre de 2016, el títol també varia.

Un "complet informe" de la UDEF copiat de Wikipedia

Informe final del cas Nicolás. Wikinota de Villarejo.

Els investigadors també destapen la basta falsificació d'aquell suposat informe de la UDEF, que va ser presentat en l'època com la prova irrefutable de la corrupció de la família Pujol, precisament en les dates pròximes a l'anterior consulta popular sobiranista del 9-N. Això escriu la comissió judicial:

La majoria del contingut de la nota de 6 fulls d'extensió (el que Eduardo INDA i Esteban Urreiztieta descriuen el 3 d'agost de 2014 com "complet informe"), coincideix amb els següents textos:

a) Wikipedia, concretament de les entrades de "BancO Madrid" i "Banca Privada d'Andorra",

https://es.wikipedia.org/wiki/Banca_Privada_d%27 Andorra

https://es.wikipedia.org/wiki/Banco_Madrid

b) D'una presentació de Banc Madrid a docplayer.es
http://docplayer.es/1094279-Banco-madrid-nuestra-entidad .html https://es.wikipedia.org/wíki/Banco Madrid

e) D'un article de Joan Carles Valero de 2011 a diarioabierto.com. http://www.diarioabierto.es/45413/banca-privada-andorra-propietaria-banco-madrid

d) Entrades sobre definicions dels vehicles "SIL" del web de la CNMV i de Forteswiss https://www.fosterswiss.com/síf-luxemburgo/

Finalment, el "pantallazo" que figura a la primera pàgina de la NOTA INFORMATIVA del 01/07/2014 sembla ser una selecció de transferències seleccionades dels diferents comptes bancaris que la família PUJOL (Marta, Mireia, Pere i Oleguer) posseïa a la banca Privada Andorrana (BPA) (sense valorar la veracitat del contingut del pantallazo). Ja que cap sistema bancari desplega conjuntament transferències bancàries de diferents titulars a la vegada de manera interrelacionada. Normalment aquest sistema que sol ser estandarditzat desplega en cada transferència del saldo inicial, el moviment bancari i el saldo final, però en aquest "captura de pantalla" tan sols figura l'import de la transferència. [Així acaba aquest capítol de l'informe de la comissió judicial].

Vaja, un impresentable muntatge que va ser enarborat per nombrosos mitjans de comunicació com a suposat "esborrany" de la UDEF, sense que el seu comissari en cap, José Luis Olivera Serrano, obrís la boca per desmentir-ho. Verd i amb nanses.