Público
Público

La col·lisió de la música i la tecnologia: més enllà de la creativitat al Sónar+D

Intel·ligència artificial per compondre, enviar música a la recerca de vida a exoplanetes o experiències sensorials envolvents són algunes de les fites del vessant professional del festival de música electrònica

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Sónar+D | Alessandro Migliardi

Com sona la música a l'espai exterior? Com ens pot ajudar la Intel·ligència Artificial a donar amb aquesta melodia que ens persegueix? Com seria la música si literalment ens emboliqués perquè penetrés per tots els nostres sentits? Desintegrar la música per després tornar a unir tots els factors i crear una experiència holística. Això és el que fa Sónar+D, el congrés de creativitat, tecnologia i negocis al voltant de la música, que se celebra del 13 al 16 de juny a Barcelona. En aquest macro laboratori musical es desgranen els ingredients que constitueixen la música –els llenguatges i matemàtiques, les formes de traduir-los– per analitzar-los, per jugar amb ells, per tornar a crear.

La NASA, el MIT Mitjana Lab, Google Magenta, The Long Now Foundation i Mozilla, Bandcamp són algunes de les estrelles pels quals el +D estendrà la catifa vermella sobre la gespa artificial que recobreix Fira Barcelona. Fa temps que la música va deixar de ser només acords i veus, almenys al Sónar, el mític festival internacional de música electrònica que Barcelona acull des de fa 25 anys i que arrenca aquest 14 de juny. Amb motiu del simbòlic aniversari, la vessant professional, el Sónar+D, en lloc de fer balanç, es proposa aventurar-se en la definició de com serà la música del futur, en concret d'aquests propers 25 anys.

Intel·ligència artificial com empenta creativa

"Tot va començar amb una recerca acadèmica per part de l'equip de Magenta sobre l'estructura de la música, de la melodia i dels sons", explica l'enginyer sènior de programari de Google Brain, Adam Roberts. A partir d'aquí van dissenyar un codi obert o open-source code perquè qualsevol persona amb els coneixements informàtics necessaris pogués construir la seva pròpia interfície. "Només era una línia de codi, però passa de ser una mera eina a ser tota una caixa d'eines", compara.

Magenta és un programa de recerca sobre l'aplicació de l'aprenentatge automàtic o aprenentatge de màquines (machine learning) al procés creatiu artístic i en particular el de la música. Això implica la creació d'algoritmes que "aprenen" a generar cançons, imatges o dibuixos. Així, el resultat –canviant– està disponible en tres nivells de desenvolupament i ús: el del codi 'mare' obert, el de les interfícies que els desenvolupadors web han creat, i el de l'usuari 'final', que pot utilitzar les aplicacions sense coneixements previs.

Com funciona? Com a usuari, per exemple, introduïm unes primeres notes simples i l'aplicació ens ajuda a continuar amb la composició, d'acord amb el que ha 'après' que funciona, que queda bé, que se t’enganxa o que sorprenen per alguna raó. Una proposta inicial que anirem modelant al nostre gust i així contribuint a estendre aquest aprenentatge de nou, en un cicle que es retroalimenta. Altres aplicacions "et conviden al fet que posis juntes dues idees conflictives per veure com interactuen. La Intel·ligència Artificial t'ajudarà a trobar la manera que sonin bé", avança.

Una altra aplicació d'aquest codi inicial que l'equip de Magenta va desenvolupar i que els assistents del Sónar+D podran provar és el d'una instal·lació que permet composar amb el moviment del propi cos. Introduïm unes notes que es tradueixen en llums al terra, que haurem de seguir –o no, ja que no es tracta d'un Just Dance de la Wii – sinó que en alterar el nostre rumb farem que els següents acords s'adaptin sobre la marxa, amb el nostre propi cos i intuïció. "El resultat (de la recerca original) no és que sigui inesperat, però és emocionant", resumeix Roberts.

La cúpula sensioral

Cúpula de Mediapro | Alessandro Migliardi

La música és una experiència holística. Per això anem a concerts, no? Per percebre-la de forma activa pels cinc sentits, per respirar-la, perquè ens emboliqui i sentir-nos part d'ella. Això és el que tracten d'aconseguir, encara sense actuació en directe, amb les tres instal·lacions estrella del festival.

Com un diamant en el lloc central de la galeria, la cúpula: l'audiovisual immersiu i l'àudio en 3D amb Sónar360º de Mediapro, un nou espai esfèric de 19 metres de diàmetre on s'impartiran tallers, es projectaran estrenes i es podrà gaudir de xous en format Full Dome. "La realitat virtual pot crear alguna cosa que no existeix o descontextualitzar alguna cosa fins a construir una nova realitat al voltant d'aquesta cosa. Jo personalment prefereixo la segona", ha explicat Pablo Valbuena, de Mediapro, que es defineix com a investigador del temps, l'espai i la percepció. "Així aconseguim crear una experiència en què el teu cervell ja no pot distingir el que és real del que no ho és", aventura.

D'altra banda, i més enllà dels murs del recinte firal, tenim dues instal·lacions més. En el mateix Montjuïc, el SónarMies, en el pavelló Mies van der Rohe. Les parets del pavelló es convertiran en una gran superfície tàctil a través dels quals l'artista britànica Mileece convida als visitants a crear sons i a sentir-los en el cos a través d'unes plataformes que transmetran les freqüències greus, i a veure'ls en una projecció al sostre de l'edifici. Serà un objecte d'exploració sonora, de la mà de Sonic Earth, amb Advanced Music.

En paral·lel, el vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona acull la instal·lació audiovisual Chiasm, d'Edwin van der Heider, un artista que construeix arquitectures geomètriques amb làser. Amb una fina capa de fum, el làser "fa visible l'invisible". El propi visitant crea superfícies i formes projectades dins de l'espai, i crea una obra-experiència inèdita i irrepetible, alhora que contribueixen a una major experiència col·lectiva i "quiasmàtica".

Exportar música a l'espai exterior

L'ambició de Sónar també ha trencat barreres aquesta edició. La barrera del Sistema Solar. El festival ha enviat música a l'espai amb l'objectiu de comunicar-se amb extraterrestres, en una iniciativa que ha batejat com Sónar Calling GJ273b. Les emissions es realitzen per transmissions de ràdio que s'envien a un exoplaneta proper, l'Estel de Luyten b, potencialment habitable però situat a més de 120 bilions de quilòmetres. La distància és equivalent a 12,4 anys llum de la Terra. És a dir, 25 anys anada i tornada: tindrem resposta pel 50º aniversari de Sónar.

La retransmissió consisteix en música i sons creats per 40 artistes, de Ryoji Ikeda a Kate Tempest, artistes que s'han postulat com a traductors per tractar d'explicar a potencials alienígenes com és la humanitat. La iniciativa s'ha pogut realitzar gràcies a la col·laboració de Sónar amb l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) -el centre de recerca que estudia tots els aspectes relacionats amb l'espai i les ciències espacials-, i METI International (Messaging Extraterrestrial Intelligence) -l'organització d'investigadors que defensen un contacte pro-actiu amb extraterrestres.

Com els artistes podrien ser els ponts de comunicació entre la vida terrícola i extraterrestre, quan ocorri el contacte, és justament un dels pilars sobre els quals versaran les conferències i tallers de la NASA, que explicarà l'estat de la cerca de planetes semblats a Terra fora del Sistema Solar. Per la seva banda, el MIT Mitjana Lab presentarà una nova iniciativa destinada a democratitzar els avenços tecnològics de l'exploració de l'espai exterior amb tallers de creació de petits satèl·lits que seran llançats a l'espai.

El rusc de la creativitat

Mentre tot això succeeix, i precisament perquè tot això succeeix, la Fira Barcelona, on conviuen des d'avui el Sónar+D i la programació dels concerts de dia, es converteix en un rusc de talent. Més de 100 activitats, 150 ponents i prop de 5.000 acreditats de 3.000 empreses provinents de 65 països. Seran quatre dies de conferències, tallers, debats sobre com la tecnologia, el coneixement i la xarxa van vehicular o a donar forma a la creativitat que està per venir.

També passaran pel rusc creadors com l'estudi de Realitat Virtual Felix and Paul, el pioner a unir Internet i música i els primers a utilitzar una càmera de 360 graus a la Casa Blanca, durant el mandat de Barack Obama. Ian Rogers, actual cap de l'àrea digital de LVMH, la dissenyadora d'experiències Nelly Ben Hayoun, l'artista de Realitat Augmentada Zach Lieberman i Susan Rogers, enginyera de so de Prince, entre uns altres.

Els cubículums de fusta natural conformen stands que es presenten com a bones pràctiques, casos d'èxit artístic, empresarial, en què artistes i desenvolupadors web van tenir una col·lisió fructífera. Els stands ofereixen una nodrida degustació d'iniciatives a l'avantguarda del binomi tecnologia i música: centres de recerca científica com el Barcelona Supercomputing Center, l'Observatori astronòmic ÀNIMA i universitats com MTG (Universitat Pompeu Fabra), Royal College of Art, Queen Mary University of London, IED o la Universitat Pompeu Fabra han triat Sónar+D per mostrar els seus projectes.

El networking bar, amb aquest ja mític bosc humit del que pengen orelles, alerta per escoltar a tot el que sona o murmura, és el teló de fons d'on les connexions es multipliquen. Un altre dels grans objectius del Sónar+D, que els projectes coneguin inversors, que els inversors expandeixin les seves mires. I per què no, que tots dos alimentin de tornada els compartiments dels ruscs. La col·lisió genera conflicte, però és el pas inevitable per eixamplar els límits de la creativitat. Música i tecnologia ja no són antònims, només estan buscant com treure el màxim potencial a aquest binomi.