Badalona, una ciutat majoritàriament poblada per classe treballadora, estava governada pel PP. "Calia presentar una alternativa, al servei del poble". L'alcaldessa, Dolors Sabater, explicava d'aquesta manera, a Girona, la iniciativa que va permetre que la seva ciutat, la quarta de Catalunya en nombre d'habitants, passés a formar part dels municipis del canvi.

I al costat d'ella hi eren Ramon Arnabat, regidor de Vilafranca en Comú, i Jordi Cipriano, membre d'El Comú de Lleida, per transmetre les seves experiències en política municipal i debatre sobre les seves perspectives, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2019.

Entre els assistents hi havia representants i cares conegudes d'un bon nombre d'entitats de la vida política i social gironina, com Comissions Obreres, la Intersindical Alternativa (IAC), el PSC, la CUP, Catalunya en Comú, Podem, EUiA, Anticapitalistes, Òmnium Cultural i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, entre altres.

En nom dels organitzadors de l'acte, Xavier Villareal, havia deixat clar només començar que el propòsit del seu col·lectiu era  "fer de xarnera entre els espais que puguin sumar en l'articulació d'un futur govern d'esquerres" a la ciutat, i que El Comú de Girona el que pretén és ser "un actor a les properes eleccions municipals".

"Girona necessita un govern d'esquerres", "per dignificar els barris", per tenir "un ajuntament que tingui vocació de servei  públic", va dir. "Les confluències són possibles", va afirmar per donar pas al debat entre els protagonistes d'experiències municipalistes a Badalona,  LLeida i Vilafranca del Penedès, moderat pel professor de dret constitucional Marco Aparicio.

Compromís per la República

Dolors Sabater va explicar de quina manera es va conformar Guanyem Badalona en Comú, al voltant del compromís per la República Catalana, que "uns la pensen independent i altres federal", perquè d'aquesta manera van aconseguir que anessin juntes forces tan diverses com la CUP i Podem, amb el suport d'organitzacions com Revolta Global, els Verds i de persones procedents de partits com EUiA o ICV, que després van acordar, també amb ERC, la formació de govern.

L'alcaldessa va explicar, no obstant això, que governen en minoria, que treballen amb un pressupost insuficient i que malgrat estar molt convençuts de la importància de les polítiques de proximitat  -"el municipalisme és l'espai de la revolució", va assegurar- , han de fer front tant als atacs de l'Estat, que actua per a que "transformar esdevingui realment complicat”, com a les pressions, que no només procedeixen de grans empreses,com FCC, sinó també de "lobbies" que també existeixen als organismes de participació. "Hi havia qui esperava privilegis i se'ls va haver de dir que no".

A propòsit del govern en minoria, Sabater va recordar que la majoria del ple municipal de Badalona està formada per regidors de partits que donen suport a l'aplicació del 155. "Sumen per fer-nos fora, si volen", però tot i així creu que el millor que poden fer com a govern és "ser coherents" i que per això, a diferència de Catalunya en Comú, el dia 1 d'octubre es van implicar en el referèndum, per a que "cap badaloní quedés exclòs" en aquella jornada "d'autèntica sobirania popular".

"El canvi i la transformació han de venir de baix", va dir l'alcaldessa de Badalona. "Precisament per la nostra força, per la revolució que som capaços de fer des dels Ajuntaments, els propers seran uns comicis molt durs per a confluències com la nostra", va pronosticar.

Participació contra clientelisme

"Cal empoderar la gent i no només les entitats", "hem d'estar molt al carrer", va insistir Sabater.

Els representants Jordi Cipriano, de Lleida, i Ramon Arnabat, de Vilafranca també van posar l'accent en la importància de la participació ciutadana, que "acaba esdevenint una gran enemiga del clientelisme polític, molt integrat en el teixit polític i també associatiu".

Cipriano va explicar que a Lleida El Comú va haver de fer-se espai contra corrent, amb un procés de "validació ciutadana", sense obtenir el suport de partits com la CUP, ERC, Podem o ICV, però que tot i així van aconseguir entrar a l'ajuntament amb dos regidors i que ser a l'oposició no els ha anat malament.  “S'ha obert una via nova i diferent de fer política, no hi ha marxa enrera al respecte". "Tornem ara a plantejar-nos la confluència, sense estressar-nos", va anunciar.

I Ramon Arnabat va assenyalar que, a banda de formalitats administratives, Vilafranca en Comú és una organització participativa, assembleària, que va prendre com a referència la iniciativa de Barcelona en Comú, amb la seva voluntat de no identificar-se amb cap coalició de partits, encara que sovint, a l'Ajuntament, facin front comú amb la CUP i amb ERC.

Arnabat va afirmar que treballen des de l'oposició com si fossin govern i que d'aquesta manera han aconseguit que l'equip de govern de Vilafranca, conformat per PDeCAT i PSC, reconegui que les propostes d'En Comú són factibles, encara que no es responguin amb el seu model de ciutat. Va reconèixer però la dificultat per fer realitat la participació ciutadanas dins la institució.

Per tancar el debat i com a conclusió Xavier Villarreal va afirmar que "les confluències no són fàcils però són possibles" i des del Comú de Girona va emplaçar "les forces progressistes" de la ciutat a "començar a treballar" per a que el 2019 Girona tingui ajuntament del canvi.