El Consell de Ministres ha aprovat el decret llei de reforma de l'estiba, després d'haver-lo ajornat quinze dies per facilitar el diàleg entre la patronal i els sindicats davant les amenaces de vaga. La normativa s'ha d'aplicar per complir una sentència condemnatòria del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de 2014.

Els estibadors estan en contra d'aquesta reforma, que, segons el Ministeri de Foment, pretén trencar el monopoli del col·lectiu per gestionar el sector, i per això des del moment que es va posar en marxa aquest decret van anunciar vaga. Els sindicats d'estibadors han anunciat un preavís de vaga que començarà el 6 de març i durarà tres setmanes, amb aturades alternes de tres dies per setmana (dilluns, dimecres i divendres)

El conflicte entre estibadors i el govern podria afectar el funcionament de l'economia, ja que si l'estiba s'atura, els ports es paren i el comerç es veuria perjudicat. Aquestes són les claus per entendre el conflicte de l'estiba.

Què és l'estiba?

L'estiba consisteix a col·locar la càrrega a bord dels vaixells per ser transportada amb un màxim de seguretat, ocupant el mínim espai possible, evitant avaries i reduint al mínim les demores en el port de descàrrega. Els obrers que duen a terme aquest treball són els estibadors, els qui treballen per assegurar que es puguin carregar i descarregar les mercaderies dels vaixells Ocupen un paper imprescindible en la cadena de subministrament ja que el seu treball discorre des de l'àrea de producció fins al del consumidor . El seu treball es desenvolupa tant dins del vaixell com en les bodegues dels vaixells.

Imatge del port de Tarragona. EUROPA PRESS

Aquest ofici és considerat com un dels tradicionals. Es dediquen també a distribuir la mercaderia al vaixell per sigui transportada de forma segura. Actualment en els ports espanyols treballen 6.150 estibadors.

Com s'organitza l'estiba?

El sector de l'estiba s'organitza a través de les societats anònimes de gestió d'Estibadors Portuaris (SAGEP), les quals estan emparades per la Llei de Ports. Aquestes societats seleccionen, formen i gestionen els treballadors portuaris que desenvolupen activitats d'estiba. Les SAGEP cedeixen els seus treballadors als operaris portuaris per prestar aquest servei. L'única via de contractació és a través d'aquestes societats.

Quines són les condicions laborals dels estibadors?

Les condicions de treball d'aquests treballadors es fixen en acords marc i convenis prèviament pactats amb la coordinarà Estatal de Treballadors de la mar, sindicat majoritari. Els estibadors, generalment, segueixen torns de treball de sis hores amb una fixació arbitrària d'equips i compten amb un salari brut mitjà anual de gairebé 68.000 euros, segons els comptes anuals de les SAGEP. Segons els col·lectius, els salaris base van dels 1.026 euros de València als 1.200 d'Algesires o 1.400 de Las Palmas, una retribució mitjana elevada en comparació amb el sou dels altres operaris dels ports.

Per què cal reformar ara el sector?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va condemnar l'11 de desembre de 2014 Espanya per considerar que el règim legal en què es desenvolupa el servei portuari de manipulació de mercaderies contravé l'article 49 Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Aquest règim, que castiga Brussel·les, obliga amb caràcter general les empreses estibadores que operen en els ports d'interès general espanyols a inscriure en una Societat Anònima de Gestió d'Estibadors Portuaris (SAGEP) i, no permet recórrer al mercat per contractar el seu propi personal, ja sigui de forma permanent o temporal, llevat que els treballadors proposats per la SAGEP no siguin idonis o siguin insuficients.

Brussel·les va imposar una multa diària de prop de 28.000 euros fins que es produís la liberalització. El ministre de Foment ha explicat que aquesta sanció, que suma ja més de 21 milions d'euros al llarg dels últims dos anys, podria elevar-se en breu a 134.000 euros al dia després de l'eventual condemna del Tribunal de Justícia de la UE.

La Comissió Europea va dur a Espanya per segona vegada el 2016 davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver complert una sentència prèvia en la qual s'exigia al país que liberalitzar el sector dels estibadors, i el va instar a actuar per evitar sancions .

Quina reforma planteja el Govern?

Amb aquesta reforma del sector el Govern estatal pretén adaptar la legislació del sector a la normativa comunitària, a la qual actualment contravé. Aquest Reial decret llei té per objecte donar compliment a la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Aquesta modificació suposa suprimir l'actual règim de gestió dels treballadors per a la prestació del servei portuari i d'aquesta manera es deroguen una sèrie d'articles recollits en la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant.

Es consagra el principi de llibertat de contractació en l'àmbit del servei portuari de manipulació de mercaderies però necessita un procés de tres anys que permeti un trànsit ordenat per facilitar que els treballadors conservin els seus drets laborals. En la mateixa línia es contempla la creació dels centres portuaris d'ocupació (CPE) l'objecte serà precisament l'ocupació regular dels treballadors portuaris en el servei portuari de manipulació de mercaderies.

La reforma de la Llei de Ports recull un període de transició màxim de tres anys. Dins d'aquest període, el primer any les empreses estibadores estarien obligades a contractar treballadors provinents de la seva pròpia societat en un percentatge del 75%, que s'aniria reduint al 50% en el segon any i al 25% en el tercer i últim.

Quin és el conflicte?

La reforma del sector imposa la liberalització del sector i trencar el monopoli de la SAGEP, que té el control de l'estiba tant en l'establiment com de la contractació. Així mateix aquesta reforma del sector suposarà una reducció del seu sou en un 60%. Els portaveus de la CETM (Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies) han denunciat que la reforma del Govern convertiria els actuals contractes indefinits en "llocs de treball precaris", ja que les empreses podran "substituir lliurement" un 25, 50 i 75 per cent de les actuals plantilles durant els propers tres anys.

Al voltant d'un miler d'estbiadors, reunits a l'espalanda del recinte portugari d'Algecires, on han demanat al govern espanyol un "diàleg franc" per evitar mobilitzacions a "nivell mundial. EFE/A. Carrasco Ragel

Des de Brussel·les consideren que a Espanya els estibadors treballen en condicions privilegiades que són inacceptables a la Unió Europea.

El coordinador general de la CETM, Antolín Goya, considera la reforma com "un ERO encobert, pagat amb fons públics, que crearà un model en el qual les empreses tindran capacitat de lliure contractació i indemnitzar l'acomiadament del personal actual amb fons públics".

Quants ports hi ha a Espanya?

El tràfic de mercaderies a Espanya es distribueix a través de 28 ports, i són els ports d'Algesires i València, segons les dades ofertes pel Ministeri de Foment, els que concentren un major volum de trànsit de mercaderies sumant entre ells el 35 per cent de totes les tones mogudes als ports d'Espanya. El valor de la mercaderia que es mou pels ports espanyols arriba als 200.000 milions d'euros a l'any, fet que suposa un 20% del PIB. Segons PWC, l'estiba acapara el 51% dels costos de manipulació de mercaderia en un port.

Què passaria si hi ha vaga?

Els sindicats mantenen un preavís de vaga "com a única eina" per defensar-se i manifestar el seu malestar amb el decret, ha dit Antolín Goya, responsable de la Coordinadora de Treballadors del Mar (CETM). Els estibadors han convocat nou dies de vaga, a partir del proper 6 de març, i que s'estendran durant tres setmanes després d'estar programats en dies alterns.

La paralització de l'activitat portuària suposaria la paralització del mercat a Espanya, ja que la majoria de les mercaderies que entren a Espanya ho fan pel mar i són moltes les empreses que depenen del mercat exterior. Els operadors portuaris han xifrat el cost de parar els ports al voltant dels 50 milions d'euros.

Segons els càlculs elaborats per la Federació Nacional d'Associacions de Transportistes d'Espanya (Fenadismer) una possible vaga dels estibadors en els ports espanyols podria suposar per al transport per carretera uns 350 euros al dia de pèrdues per cada camió. Així mateix la repercussió d'una vaga en els ports seria "immediata" per al transport per carretera, ja que els ports "no són més que llocs de trànsit", ha afirmat Fenadismer.

Per la seva banda els mercats majoristes i els exportadors de fruites i hortalisses, descarten que hi hagi risc de desproveïment i segons l'agència EFE, preveuen que la vaga tingui un impacte limitat en el comerç d'aliments frescos. En canvi, la indústria càrnia s'ha mostrat preocupada per la possible vaga ja que el volum de sortides de carn des dels ports espanyols es veurà reduït. D'altra banda, el sector químic ha iniciat contactes amb els ports de Marsella (França), Gènova (Itàlia) i de Portugal per donar sortida i entrada als seus productes en cas de necessitat.