La decisió del jutge Santiago Vidal de permetre que Fira de Barcelona contractés una altra empresa per muntar els escenaris del Sónar, ha generat una polèmica que va molt més enllà del festival de música. La resolució del jutge Vidal desestimava les mesures cautelars sol·licitades pels riggers, els muntadors contractats per l’ens firal per realitzar aquestes tasques, que des de l’11 de juliol i fins al dia 20 es troben en vaga. Els empleats denunciaven “la contractació d’altres treballadors per portar a terme la nostra activitat mentre protestem”.

Davant d’aquesta petició, Santiago Vidal considera que prevalen els drets adquirits per la companyia encarregada del muntatge del Sónar, una Unió Temporal d’Empreses (UTE) subcontractada per la Fira, que el dret de vaga dels riggers, que segons el text del jutge “intenta pressionar una tercera part” amb el conflicte.

Més enllà de la resolució d’aquest problema concret, la interlocutòria judicial ha obert el debat de quins són els límits del dret de vaga, en el marc d’un sistema productiu i d’un model econòmic en què la totalitat de les empreses externalitzen o cedeixen els serveis a unes altres. Tot i que la sentència definitiva sobre si s’ha vulnerat el dret de vaga dels riggers no es coneixerà fins al mes de setembre, el jutge Vidal ha donat algunes pistes, assegurant que cal “cercar solucions legals que permetin celebrar el festival sense atacar el dret de vaga" dels treballadors d'UTE Rigging”.

Aquest posicionament, que posa per davant la llibertat de Fira de Barcelona, companyia que ha contractat els serveis d’UTE Rigging per realitzar les tasques de muntatge del Sónar, per sobre el dret a la vaga ha indignat els sindicats i a alguns juristes. Els dos col·lectius creuen que reaccions com aquestes posen en perill una de les poques mesures de pressió que encaren tenen els empleats per reivindicar i defensar les seves condicions de treball.

El dret de vaga, en risc

El secretari d’Acció Sindical de CGT Catalunya, Oscar Murciano, alerta sobre els riscos que planegen sobre el dret a fer una vaga. “Resulta essencial que, més enllà que els treballadors no facin la seva feina, l’important d’una aturada és que es paralitzi el servei”. Murciano recorda que el jutge Vidal ha agafat com a base una sentència prèvia del Tribunal Suprem (TS), que prioritza els interessos de les empreses davant la llibertat dels empleats.

“En el 95% de les vagues que es fan avui dia, les firmes perjudicades són empreses subcontractades per la principal”, precisa Murciano per desmuntar un dels arguments de la resolució judicial, que acusava els vaguistes d’afectar el funcionament previ del Sónar i l’activitat de Fira de Barcelona. El responsable sindical recorda que el Reial Decret sobre les relacions de treball, conegut com la Llei de Vaga, data de l’any 1977. “El canvi de model econòmic ha provocat que cap empresa segueixi internalitzant la totalitat dels seus processos productius”. Segons Murciano, la descentralització del mercat laboral fa que sigui inevitable ocasionar danys indirectes a altres companyies quan es planteja una vaga.

A la CGT es pregunten: “Quina vaga no afecta la resta dels treballadors?” A més, Murciano apunta que l’única exigència que reclamaven els riggers era que al concurs d’externalitzacions que ha d’iniciar Fira de Barcelona s’acceptés la subrogació dels contractes. “Si el jutge hagués donat el vistiplau, el Sónar se celebraria amb les demandes dels empleats aconseguides”, lamenta el portaveu de la CGT.

Buidar el concepte de vaga

L’entestament en protegir el dret de les empreses ha derivat en què la CGT opini que l’autoritat judicial està “portant les coses a un nivell ridícul”. Aquesta afirmació la comparteix la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda. “La resolució entra en un terreny molt perillós, que se suma als atacs que ha rebut recentment el dret de vaga”. Així ho interpreta l’advocat laboralista i soci del col·lectiu, Natxo Parra. “Al treball se li treu el seu valor personal. Es a dir, és més important que la feina es faci que no respectar el dret a vaga o les condicions mínimes pel treballador”, afegeix.

En aquest xoc de legitimitats, tal com defineixen el conflicte al Col·lectiu Ronda, es contraposen dos drets: el de vaga i el de la llibertat de comerç. Parra insisteix que sempre ha de passar per davant el primer, que és un dret fonamental recollit a la Constitució. L’advocat assenyala, també rebutjant les justificacions del jutge Santiago Vidal, que no és UTE Riggers qui contracta a una altra empresa, sinó que ho fa la mateixa Fira de Barcelona, amb el que s’anul·len els efectes d’una possible vaga.

Parra alerta que el perill d’interpretacions com aquestes és que “els treballadors no disposen d’ampara legal perquè les protestes, tot i que es fan contra la UTE, s’acaba entenent que van dirigides contra la Fira”. En un context de descentralització de l’estructura empresarial, “apostes per deixar desemparats als empleats”.

Les actuacions com les mesures cautelars dictades per permetre el muntatge dels escenaris del Sónar són qualificades de “pràctiques d’esquirolatge” per part del Col·lectiu Ronda, ja que “substitueixes una sèrie de treballadors per uns altres per realitzar la mateixa tasca”. En escenaris com aquests, la cooperativa avisa del perill que destapen i amaguen decisions similars: buidar de continguts el dret a la vaga.

Mentre no se solucioni la disputa laboral, que es concretarà al setembre, els riggers mantenen la voluntat de diàleg amb la UTE i Fira de Barcelona amb l’únic objectiu de “per preservar els nostres llocs de treball”. De moment, sembla que aquests no es podran defensar amb una eina de mobilització com la vaga.