Público
Público

CONFLICTE LABORAL La vaga del metro s'encalla després de 10 jornades d'aturades

Ni l'empresa ni els treballadors han aconseguit acostar postures dos mesos i mig després que s'iniciés el conflicte. Només oposició i sindicats coincideixen en alguna cosa: demanar el cap de Mercedes Vidal, presidenta de TMB

Publicidad
Media: 1
Votos: 1
Comentarios:

Usuaris del Metro de Barcelona esperen a l'andana de l'estació de Plaça Espanya. EFE/QUIQUE GARCÍA

Deu jornades de vaga acumula ja el metro de Barcelona i la situació sembla estar lluny de desbloquejar-se. Treballadors, sindicats, TMB, Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball coincideixen que la situació s'ha encallat i no aconsegueixen trobar una solució. Segons els sindicats, les reclamacions que van portar a la plantilla a la vaga a la fi d'abril segueixen sense ser ateses: la continuació de les externalitzacions, la falta de propostes per a la conciliació laboral i la precarietat de part de la plantilla són les principals reivindicacions.

La vaga de dilluns es va saldar amb una disminució del 26% de viatgers en el primer atur del matí, entre les 7 i les 9 del matí. Les pèrdues per a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) són del voltant de 100.000 euros en cada convocatòria, és a dir, un milió d'euros després de deu jornades. El seguiment de la vaga aquest dilluns ha estat d'entre un 90 i un 95%, segons els sindicats. L'empresa reconeix a través del seu gabinet de premsa que les aturades "es desenvolupen amb notables incomoditats i esperes més llargues del que és habitual", ja que "l'oferta es redueix fins al 40% a les franges de matí i tarda quan la demanda se situa entorn del 75% de l'habitual".

Proposta d’un arbitratge

L'última novetat la va posar damunt de la taula la Generalitat la setmana passada, quan va proposar un arbitratge independent el resultat final del qual fos d'obligat compliment per a les parts. "Després de dos anys de conciliacions i mediacions, el conflicte està encallat i cal trobar vies de solució", afirmava el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta.

El comité d'empresa ha rebutjat la possibilitat d'un arbitratge independent

El comitè d'empresa va rebutjar aquesta proposta que sí que va acceptar la direcció de TMB. "Els ciutadans continuen patint les conseqüències de les aturades convocades pel comitè d'empresa de Metro tots els dilluns laborables en diferents franges horàries", recordava divendres passat TMB, que es queixava en un comunicat que els convocants havien rebutjat la possibilitat d'un arbitratge independent que per a l'empresa "hauria pogut desbloquejar la negociació del conveni".

L'alcaldessa Ada Colau ha tornat a pronunciar-se sobre la vaga del metro, després que, en els últims mesos, hagués passat a un segon pla en un conflicte que començava a desgastar el seu govern. Es va mostrar "perplexa" amb el comitè d'empresa, que no ha traslladat les propostes als treballadors i va assegurar que "ni la ciutadania" ni ella mateixa entenien "tantes vagues" després dels "esforços que s'han fet des de TMB i des de la Generalitat". Els sindicats s'escuden en el fet que les propostes de TMB no compleixen el mínim de les seves reivindicacions i que per tant, es poden estalviar el fet de passar les seves propostes per l'assemblea.

“Reivindicacions justes”

La visibilitat de Colau coincideix amb les reclamacions de tota l'oposició i sindicats, que sol·liciten la dimissió de la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, i demanen que sigui la mateixa Colau qui prengui les regnes de les negociacions. Les últimes declaracions de Vidal van enfadar encara més als treballadors del metro. "Fa un any i mig que fem propostes de millores i l'única resposta són més vagues", es queixava. Insistia en el fet que TMB ha presentat proposicions "que ni retallen drets, ni sous ni condicions de treball" en una empresa que ja té "unes bones condicions de treball".

Toni Edo, delegat sindical de CGT, el sindicat majoritari entre els treballadors del Metro, explica que no van acceptar la mediació perquè consideren que com a agrupació coneixen millor les necessitats de la plantilla que un negociador extern. Internament, els treballadors se senten "molt forts", explica el delegat i "molt segurs" que les "reivindicacions són justes". Aquests són els 3 punts de conflictivitat actuals: externalitzacions, precarietat i conciliació familiar.

Promesa de posar fi a les externalitzacions

L'acord al qual van arribar comitè i empresa fa un any prometia la fi de l'externalització de serveis que TMB començaria a assumir quan acabessin els contractes vigents. El comitè denuncia que l'empresa incompleix l'acord perquè al febrer va externalitzar el manteniment de vies, concretament, el de filtracions. Edo assenyala que TMB ha deixat de contractar a vuit persones del departament de manteniment en els últims anys, que es van jubilar o van ser promocionats i als quals no s'ha substituït. Per CGT es tracta d'una estratègia "per buidar el departament i argumentar amb això la necessitat d'externalitzar".

Per TMB, "els treballs especialitzats que realitzen empreses externes són vitals"

TMB s'empara en els límits que marca la llei per a la despesa en plantilles dels ens públics, la garantia de viabilitat de l'empresa i el servei, "que en cap cas pot empitjorar ni posar-se en risc", defensa el seu portaveu. Precisament en l'externalització de serveis és on CGT veu problemes amb la seguretat dels treballadors, perquè estima que són els empleats els qui millor coneixen i es preocupen per la seva seguretat i la dels usuaris. Per TMB, de moment, "els treballs especialitzats que realitzen empreses externes són vitals per a la conservació i modernització de les infraestructures".

Ahir la presidenta de TMB, Mercedes Vidal, aclaria en TV3 que l'empresa no pot "internalitzar massivament tasques externalitzades perquè hi ha una llei que prohibeix la contractació pública" i que malgrat això, l'empresa havia arribat als límits de la llei en contractació.

Jornada completa a canvi de la parcial

En el preacord de juliol, l'empresa es va comprometre a establir un mecanisme per augmentar la part dels treballadors que estan a jornada completa amb els que estaven en parcial, dels quals una bona part desitjava treballar més hores. Així, cada vegada que un treballador accedís a la jubilació parcial, un dels empleats que treballaven tres mesos a l'any passava a cobrir el percentatge de jornada que el que començava a jubilar-es deixava i a més, un treballador de jornada parcial passaria a completa.

Una espècie de joc a tres bandes amb que els treballadors van assumir que les seves condicions laborals millorarien poc a poc. Però un dels motius principals de la vaga és també l'incompliment d'aquesta tercera part del pla, la de completar la jornada d'un treballador en parcial.

A això se suma que CGT denuncia que es volen obrir dos nous torns de treball en els quals treballi personal a temps parcial, en comptes de completar jornada de tots aquells que desitgen estar més hores. Segons els sindicats, així l'empresa "pot disposar de més personal menys hores i adjudicar-los els horaris que necessiti" i no haver d'adaptar-se a la vida i necessitats dels qui ja estan dins l'organisme.

Les reclamacions de la plantilla des que s'iniciés la vaga mai han tingut a veure amb els sous, sinó amb la resta de condicions

La resposta de TMB és ambigua, tant en les millores salarials com en la contractació, la conciliació o la internalització de tasques. Diu ser "favorable a la contractació al 100% de jornada del màxim de plantilla", però sempre dins "dels límits que regeixen per al sector públic". L'empresa expressa que la fórmula equidistant proposada per la mediació era aquesta, tant en la conversió d'actuals contractes com en els nous torns però que "va ser rebutjada per la part social" i per això, descartada.

Però els sindicats insisteixen que encara que l'empresa va acceptar que un dels nous torns es cobrís amb gent de jornada parcial que passaria així a la completa, al final s'ha tirat per enrere i vol que els dos nous torns comptin amb empleats a temps parcial, sense completar la jornada dels qui porten fins a set i vuit anys en aquesta situació, segons fonts sindicals.

Vidal ha basat, en opinió dels sindicats, la seva campanya de "descrèdit" en què els treballadors del metro ja tenen "unes condicions laborals molt dignes" i ha fet referències a les pujades salarials, que han estat des del 7% des de la fi de la congelació salarial de 2011 i perquè així ho marca la Llei de Pressupostos. No obstant això, Edo recorda que més enllà de la fi de la congelació salarial, les reclamacions de la plantilla des que s'iniciés la vaga mai han tingut a veure amb els sous, sinó amb la resta de condicions.

Denegació de les jornades reduïdes

Des de l'inici de conflicte, CGT denuncia que l'empresa ha començat a denegar les peticions de jornada reduïda que podien sol·licitar des de setembre de 2016 els treballadors que tinguessin persones a càrrec seu. L'empresa ho justifica, segons els mateixos sindicats, en què s'estan utilitzant aquestes sol·licituds com a mesura de pressió per part dels treballadors.

La vaga no té aspectes de trobar un final feliç a curt termini. Els sindicats es mostren ferms i l'anunci de Vidal de que no faran més propostes no els provoca gens de por a la plantilla. "Si algú considera que ja ha fet tot el que podia i reconeix que no pot fer més, no passa res, segur que hi haurà una altra persona disposada a poder arribar a acords sense limitacions de temps o econòmiques", rasa Edo. Hi ha conflicte per una bona estona.