Público
Público

EL CAMÍ A LA INVESTIDURA El Consell d'Estat avala impugnar al TC la llei de presidència per investir a Puigdemont

L'òrgan consultiu ha aprovat per unanimitat un informe favorable que el Govern central recorri davant el Constitucional el nou redactat de la llei catalana de la Presidència, que es va aprovar divendres per permetre investidures no presencials. Membres de la Mesa del Parlament processats en la causa contra l'independentisme declaren davant Llarena que van actuar protegits per la inviolabilitat parlamentària.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

José Manuel Romay Beccaría, president del Consell d'Estat. CONGRÉS/Arxiu

El Consell d'Estat ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat dels seus membres, un informe que avala que el Govern central impugni davant el Tribunal Constitucional (TC) la reforma de la llei catalana de la Presidència que va aprovar divendres el Parlament, i que permet les investidures a distància, sense que el candidat sigui físicament present a l'hemicicle. L'Executiu de Mariano Rajoy va demanar divendres el dictamen al consell d'Estat, i la resposta d'aquest consultiu era el tràmit previ a la presentació del recurs davant l'alt tribunal, que es farà efectiva, amb tota seguretat, en les properes hores.  De fet, des del Govern central es va filtrar dijous, abans que no s'aprovés la reforma de la llei al Parlament, que el recurs ja estava preparat.

A mitja tarda, el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, ha anunciat que "en les properes hores" es convocarà un Consell de Ministres d'urgència que decidirà "interposar un recurs al TC i que aquesta llei quedi suspesa automàticament. "La probabilitat que, d'acord amb la legalitat vigent, el Parlament pugui investir Puigdemont, és zero", ha conclòs Millo.

Millo també ha aprofitat la seva compareixença per reivindicar el 155 i presentar-lo com a beneficiós per a Catalunya. El delegat del Govern central ha assegurat que la intervenció de l'autonomia ha permès "reactivar" una Generalitat "paralitzada" pel procés sobiranista, segons ha expressat. "A Catalunya ja hi ha un Estat present;  Catalunya ja té estructures d'Estat", ha afirmat, referint-se al Govern central. 

Si, com és previsible, el TC admet el recurs, la modificació de la llei de la Presidència que permet les investidures a distància quedarà automàticament suspesa de forma cautelar fins a un màxim de cinc mesos, durant els quals l'alt tribunal ha de decidir sobre el fons de la qüestió. Això desactivaria el pla de JxCat d"'intentar" investir Carles Puigdemont abans del dia 14 "aprofitant" el nou redactat de la llei de Presidència, i que va anunciar el grup parlamentari de la formació dissabte, després de reunir-se a Berlín amb el propi Puigdemont.

El portaveu adjunt del grup de JxCat, Eduard Pujol, ja va anunciar dissabte que, en cas que "el Govern espanyol i la justícia espanyola" continuessin "posant traves" a la investidura de Puigdemont, la formació insistiria un tercer i darrer cop amb Jordi Sànchez i, posteriorment, optaria pel 'pla D' de buscar un nou candidat. Pujol també va assegurar que JxCat evitaria la repetició de les eleccions, que es produiria automàticament si el dia 22 no hi hagués govern.  

Membres de la mesa esgrimeixen la seva inviolabilitat

També aquest dilluns han declarat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena quatre dels sis membres sobiranistes de la Mesa del Parlament de l'anterior legislatura, processats en la macrocausa contra l'independentisme, per haver possibilitat que la cambra debatés (i, posteriorment, aprovés) diverses propostes sobiranistes, ue van culminar en la declaració d'independència no implementada del 27-O.

Han acudit davant Llarena els exdiputats de JxSí Lluís Guinó -ara, diputat de JxCat-, Anna Simó i Lluís Corominas, i el de CSQP Joan Josep Nuet. Els tres primers han argumentat davant Llarena que van actuar protegits pel principi d'inviolabilitat parlamentària, segons ha explicat Guinó a la sortida de la seu del Suprem. "Hem reiterat davant el jutge la nostra declaració de novembre, en el sentit que la Mesa executava actes de tràmit parlamentari i sempre des del convenciment que ens protegía la inviolabilitat parlamentària", ha afirmat Guinó.

Nuet, per la seva banda, ha recordat a Llarena que ell va votar a favor de tramitar dues de les sis resolucions sobiranistes que es tracten en el sumari, i que, a més, posteriorment va votar 'no' en el ple en totes dues.

Així mateix, els tres processats independentistes han respost només les preguntes del jutge i de la defensa. Nuet ha respost també el fiscal i l'advocacia de l'Estat, però no pas l'acusació popular, que exerceix el partit d'ultradreta VOX. 

La també membre de la Mesa de l'anterior legislatura per JxSí Ramona Barrufet no ha comparegut aquest dilluns davant Llarena, perquè ha sol·licitat fer-ho per videoconferència, per motius de salut. Tots cinc estan processats pel suposat delicte de desobediència. La sisena imputada de la Mesa, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, està processada per rebel·lió, i en presó provisonal sense fiança des del 23 de març.

Aquest dimarts tocarà el torn de declarar davant Llarena als consellers cessats Meritxell Borràs i Carles Mundó, a l'exconseller Santi Vila -va deixar el Govern just abans de la declaració d'independència del 27-O, en desacord amb la via unilateral-, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Tots quatre estan imputats per desobediència i Borràs, Mundó i Vila, com la resta d'integrants del darrer Govern de Puigdemont, també per malversació.

Suport sobiranista

El president cessat Carles Puigdemont ha mostrat el seu suport als processats i ha lamentat el seu processament. "Una de les bases de la democràcia és el debat", ha assenyalat en un apunt a Twitter, en què considera que perseguir penalment els membres de la Mesa per "garantir" aquest mateix debat significa "violar drets fonamentals". 

El president del Parlament, Roger Torrent, per la seva banda, ha donat les gràcies als cinc processats que han declarat davant Llarena per "haver defensat en tot moment el debat parlamentari, els drets del conjunt dels diputats i la dignitat de la cambra".

El líder de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, ha carregat contra el Govern de Mariano Rajoy, ha qui ha recriminat que hagi "abdicat de la seva funció i de de la seva responsabilitat" en relació al procés sobiranista, i per haver delegat en un “govern dels jutges" la seva funció, segons ha afirmat.