Cassandra Vera parla amb dificultat de la seva condemna: un any de presó i set anys d'inhabilitació per tretze acudits sobre Carrero Blanco. Destaca la vergonya que sent per estar condemnada per un presumpte descrèdit, burla, afront i deshonra a les expressions realitzades sobre la figura del tinent franquista Carrero Blanco. Encara no s'ho pot creure. Tampoc el seu advocat, que destaca que "s'ha condemnat una persona sense motiu o raó".

Com va reaccionar en conèixer la notícia?
Em vaig posar molt nerviosa i alterada, de sobte vaig veure com es perdia tot el meu futur, així com la meva carrera de professora. Mai podia esperar que condemnessin algú per unes expressions que s'han utilitzat sempre.

Com va passar el dia després de conèixer la sentència?
Vaig parlar amb els meus advocats i em van dir que estigués tranquil·la que ens reuníem i que analitzaríem els passos a seguir. Els mitjans van intentar comunicar-se amb mi, però necessitava estar tranquil·la i pensar en tot. Agraeixo el suport dels meus amics amb els que vaig poder anar a sopar, familiars, i de tota la gent que s'està bolcant amb això.

Què és el que més li ha dolgut de la sentència?
El que hagin condemnat una persona per fer humor, i usar expressions que havíem escoltat sempre. A part, m'han condemnat a la inhabilitació, la qual cosa em prohibeix el meu somni de ser professora. El que hagin condemnat el meu futur, crec que és el pitjor d'aquesta sentència. Tampoc es dirigeixen a mi en la sentència com a Cassandra, sinó amb el meu anterior nom que estic en procés de modificar en el Registre.

Vas pensar alguna vegada des de setembre de 2016, quan reps la primera notificació judicial, que això podria tenir tantes conseqüències?
Mai vaig pensar que podien condemnar algú per fer humor. Malgrat el que digués la fiscalia esperava que l'Audiència Nacional s'adonés que anava a condemnar una estudiant que mai ha pretès ofendre ningú.

Creu que ha tingut mala sort?
Sens dubte. Abans era una persona anònima amb un compte de Twitter on deia el que em venia de gust. Van trobar uns tuits entre 92.000 mil amb expressions absurdes. Uns acudits que no han fet mal a ningú.

Creu que hauria tingut una altra repercussió si haguessin estat els acudits contra una altra víctima d'ETA?
Qualsevol mort és una tragèdia, i les víctimes del terrorisme mereixen tot el meu respecte però sens dubte hauria tingut un altre impacte en la justícia.

Com li afecta la condemna en la seva vida personal a partir d'ara?
Doncs per començar aquest any no podré acabar els meus estudis perquè la beca me la retiraran segurament. No em puc imaginar en cap moment ser professora o estudiar oposicions fins d'aquí a set anys. Encara que tingui ara 21, jo podria haver fet oposicions en dos o tres anys i ara m'han tret aquest camí. Amb una carrera d'història i sense oposicions, han hipotecat el meu futur.

Es va a rendir a l'hora de demanar ajuda per estudiar?
La meva idea és no demanar-li diners a ningú i si he de treballar per treure un extra i pagar la matrícula, ho faré. Els meus pares no em poden ajudar i jo només espero tenir la força per acabar el grau i que aquesta condemna no arruïni els meus plans de futur.

Heu plantejat els recursos que desenvolupareu?
BGD Advocats, la firma que va voler acollir el meu cas, arribarà a on faci falta. Estan bolcats en el meu cas, preparant la defensa a tots els nivells possibles.

¿En algun moment va pensar que podria sortir il·lesa de tot aquest absurd?
Sabia que era molt difícil fer-me aquestes il·lusions, perquè a cap dels que han estat abans a l'Audiència li ha passat. Tot i que guardo esperances en què les altres institucions m'absolguin o almenys rebaixin la condemna.