Público
Público

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA Una Diada multitudinària per reivindicar democràcia

Un milió de manifestants, segons càlculs de la Guàrdia Urbana, ha sortit als carrers de Barcelona en favor de la sobirania del poble català. Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana, proclama la "insubmissió" davant les decisions del Tribunal Constitucional

Publicidad
Media: 5
Votos: 1
Comentarios:

Manifestants omplen el centre de Barcelona amb ocasió de la Diada / EFE

El sobiranisme ha tornat a exhibir múscul. A 21 dies del referèndum, convocat per a l'1 d'octubre, la concentració convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) ha omplert el centre de Barcelona -un milió de manifestants, segons la Guàrdia Urbana-, en el que probablement ha estat una de les manifestacions més multitudinàries de suport a la causa sobiranista.

Una manifestació sota el lema del 'sí', en el que de facto representa el tret de sortida de la campanya electoral del referèndum. Però el que també s'ha reivindicat, senzillament, ha estat "democràcia", pocs dies després que el Tribunal Constitucional hagi anul·lat la convocatòria de la consulta, i després que el Govern de Mariano Rajoy hagi repetit insistentment que no permetrà que hi hagi urnes l'1-O. I que ha proclamat que només les institucions catalanes tenen legitimitat de cara al referèndum.

"Ens declarem insubmisos a tots aquells tribunals i aquelles lleis que només busquen la indivisible unitat de la seva pàtria", ha proclamat el president de l'ANC, Jordi Sánchez, en el seu discurs al final de la manifestació. "Ens heu donat la nostra legalitat, l'única que compta de cara al referèndum", ha dit als manifestants. Per proclamar que "les possibles decisions del Constitucional" o de qualsevol altre institució de l'Estat que pretenguin impedir el referèndum "ja no ens vinculen", perquè "la nostra llei és el Parlament, i la nostra obediència és al Govern".

Carme Forcadell, Carles Puigdemont i Jordi Sànchez en la manifestació de la Diada / EFE

En la mateixa línia de reivindicar només la legalitat catalana per celebrar el referèndum, Sánchez ha afirmat que "la democràcia ha estat sempre al costat de les urnes, mai al costat dels qui volen defugir les urnes". "Que no us enganyin les paraules", ha demanat als manifestants, referint-se a les acusacions dels contraris al referèndum. I s'ha dirigit també a l'oposició no independentista al Parlament -citant pel seu cognom i per aquest ordre Inés Arrimadas (C's), Xavier Garcia Albiol (PP), Miquel Iceta (PSC) i Joan Coscubiela-, a qui ha instat a "no amagar-se darrere reglaments parlamentaris" i a posar-se "al costat de les urnes". "Quina por teniu que parli el poble?", s'ha preguntat.

"Avui celebrem que ja estem convocats", ha assenyalat Sánchez. Que ha encoratjat els assistents a votar l'1-O perquè "no depenem de ningú més, només de nosaltres". En aquesta línia, ha celebrat que el referèndum s'ha convocat "desafiant les amenaces i la por". "Hem arribat fins aquí per guanyar", ha afirmat. "Junts som invencibles", ha proclamat.

Un país "autodeterminat"

En la mateixa línia ha parlat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha definit la manifestació com la "Diada d'un país que ja s'ha autodeterminat".

"Malgrat les seves amenaces, disposem de lleis pròpies, aprovades pel Parlament legítimament i demòcraticament", ha afirmat, referint-se a la llei del Referèndum i la de Transitorietat. I ha tornat a negar qualsevol legitimitat sobre el referèndum a les institucions de l'Estat quan ha dit que "el 2010", amb la sentencia que va retallar l'Estatut, "l'Estat va trencar aquest pacte constitucional que ara tant invoca". "Diem que ja no tenen cap autoritat sobre el poble de Catalunya", ha exclamat. I ha assegurat que "L'Estat espanyol no ens robarà el dret a vot", perquè "votar no ha estat mai un delicte".

Cuixart també ha llançat -sense citar-los- un missatge a l'àmbit dels Comuns, quan s'ha dirigit a tots aquells que durant anys han lluitat "contra les injustícies". I els ha situat en la dicotomia d'elegir entre "aquells que posen les urnes" o "aquells que volen silenciar la democràcia", i entre "acabar d'una vegada per totes amb el règim del 78" o "ser per sempre més una autonomia control·lada per les clavegueres de l'Estat".

També s'ha dirigit a aquest mateix àmbit la presidenta de l'AMI, Neus LLoveras. I, molt particularment, als alcaldes que "encara estan dubtant" sobre si proporcionen o no els locals municipals per celebrar el referèndum. "Des del màxim respecte a l'autonomia municipal", segons ha precisat, els ha assenyalat que "no s'hi val seguir dubtant". "Tenim la responsabilitat d'escoltar la gent", ha assenyalat, i ha afirmat que "ara es moment d'implicar-se amb la democràcia, com han fet la majoria ajuntaments del país".

"No ens fan por les amenaces"

Lloveras també ha proclamat el "compromís" dels "més de 700" municipis catalans -d'un total de 48- ja han signat decrets per col·laborar amb el referèndum, com els va demanar per carta Puigdemont. "No fallarem, President", ha exclamat. I ha explicat que el seu "compromís" és ferm malgrat les "amenaces" de l'Estat. "No ens fan por les amenaces, ens fa por decebre els ciutadans", ha assegurat.

Els convocants han deixat clar que el referèndum es farà prescindint de la legalitat espanyola. Però Carles Puigdemont encara ha fet una darrera crida al Govern central per pactar els termes de la consulta. "Fins al darrer minut hi ha temps per al diàleg", ha afirmat. Tot i que s'ha mostrat molt pessimista, davant el "pensament únic" d'uns interlocutors segons els quals "tot el que ha passat aquí no existeix", i només és "obre de quatre" que "volen fer un cop d'estat", segons ha afirmat.

El Passeig de Gràcia ha estat un dels carrers plens de gom a gom per manifestants de la Diada / EFE

La manifestació ha començat a les 17h amb un minut de silenci en memòria de les víctimes dels atemptats del passat 17 d'agost. El silenci ha donat pas al cant d'Els Segadors, entonat col·lectivament per bona part dels manifestants. I a l'exhibició de consignes i pancartes, que aquest any han donat prioritat a la reivindicació del referèndum de l'1 d'octubre, convocat per la Generalitat i anul·lat pel Tribunal Constitucional. 'Votarem, votarem', s'ha sentit una i altra vegada. A més dels ja clàssics crits d'"independència".

Els convocants havien cridat a omplir dues de les principals artèries del centre de Barcelona, el Passeig de Gràcia -des de la Diagonal fins a la Plaça de Catalunya- i el carrer d'Aragó -entre Muntaner i el Passeig de Sant Joan-. Dos carrers perpendiculars, amb la idea de formar un gran signe '+', símbol positiu, de la voluntat de sumar, i de "totes les oportunitats del nou estat en forma de república que ens espera a les paperetes del referèndum", segons els organitzadors. Els manifestants, de fet, han desbordat el perímetre previst, i han omplert el extrems del recorregut a banda i banda del carrer Aragó i pels Jardinets de Gràcia.

Com altres anys, la concentració ha tingut una important part de coreografia. A l'hora simbòlica de les 17:14 s'han desplegat quatre grans pancartes (de 16x16 metres) des dels quatre extrems de la creu, que han anat avançat per sobre dels caps dels manifestants fins a tribar-se al vèrtex de la marxa, a la cruïlla d'Aragó amb Passeig de Gràcia. Dues de les pancartes duien escrit un gran "Sí", mentre una altra les altres dues portaven els lemes "Pau i Llibertat" -amb el dibuix d'un colom de la pau- i "Referèndum és democràcia" -amb una urna". El recorregut de les pancartes ha trigat més de tres quarts d'hora, i s'hi ha afegit una gran estelada, d'entrada no prevista en la coreografia dels organitzadors.

Aspecte d'una part de la manifestació per la Diada / EFE

Tot i que el vèrtex de la manifestació era la intersecció de Passeig de Gràcia i Aragó, la fila 0 s'ha situat a la Plaça Catalunya, on era el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president de l'ANC, Jordi Sánchez. Ben a prop, els altres coorganitzadors, els presidents d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'AMI, Neus Lloveras.