La condemna del Tribunal Suprem a entre nou i tretze anys de presó als principals dirigents independentistes que va jutjar entre el febrer i el juny ha provocat la previsible allau de reaccions socials i polítics. Recollim les principals mobilitzacions que es produeixen durant aquesta jornada.

Maragall penja una pancarta de suport als presos a l'Ajuntament de Barcelona

El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, i la també regidora Elisenda Alamany han penjat una pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics a una finestra de la façana de l'Ajuntament de Barcelona. L'acció ha estat rebuda amb forts aplaudiments per part dels manifestants concentrats a la plaça Sant Jaume. Fonts del partit expliquen que agents de la Guàrdia Urbana han anat a treure-la, però almenys de moment la pancarta segueix penjada. 

Ernest Maragall i Elisenda Alamany amb la pancarta per la llibertat dels presos polítics. ERC

Crítiques per la brutalitat policial a l'aeroport del Prat i agressions a periodistes

​Les càrregues que han protagonitzat tant agents dels Mossos d'Esquadra com de la Policia Nacional a l'aeroport del Prat contra els milers de persones concentrades han provocat ja una allau de crítiques. El Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans ha denunciat que un agent de la Policia Nacional ha colpejat directament al cap d'un manifest, el que "és un delicte". També que un agent dels Mossos d'Esquadra ha disparat un projectil de foam contra un manifestant que simplement caminava el que "és desproporcionat i contrari als protocols". El SEM ha informat que almenys hi ha 13 persones ferides. 

A més a més, també s'han denuncia les agressions policials a diversos policials. En concret, han agredit el redactor d'informatius de Rac 1 Eudald Martínez, la periodista de Ctxt Elise Gazengel, el periodista de l'Ara Jordi Mumbrú i el fotoperiodista de Vilaweb Albert Salamé. 

Quatre presidents del Parlament rebutgen la sentència

Quatre presidents del Parlament de Catalunya han protagontizat també una compareixença de rebuig a les condemnes del Suprem i en solidaritat a tots els presos polítics, i especialment a Carme Forcadell, que també va ocupar el càrrec. Núria de Gispert considera que amb "la condemna a la presidenta Forcadell, l'Estat ataca directament el dret a la llibertat d'expressió i el dret a iniciativa dels diputats", mentre que "amb la condemna a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, el dret a la llibertat de manifestació".

Ernest Benach ha comentat que "només amb política podrem resoldre un conflicte de naturalesa política. Aquesta condemna trenca i allunya ponts de diàleg". Joan Rigol hi ha afegit que "la sentència limita l'exercici dels drets fonamentals a l'estat espanyol", per rematar que "avui s'ha condemnat la presidenta d'un parlament democràtic a onze anys i mig de presó per haver garantit la llibertat d'expressió i no convertir la mesa en un òrgan censor". Finalment, l'actual president, Roger Torrent, 
a afirmat que és una "condemna injusta i injustificable que converteix el dia d'avui en un dels moments més foscos des de la restauració d'aquest Parlament des de la fi del franquisme".

Milers de persones a l'aeroport i talls de carretera arreu

Milers de persones es troben ara mateix a l'aeroport del Prat, seguint la convocatòria del Tsunami Democràtic, que inicialment havia citat la gent a la plaça Catalunya de Barcelona, on s'hi han aprofat 25.000 persones. Ara mateix, agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra intentar bloquejar els accessos a les terminals de l'aeroport. Les mobilitzacions, però, s'estan produint arreu i, per exemple, s'ha hagut de tallar l'AVE de Figueres  Barcelona, perquè desenes de persones han ocupat les vies en un tram descobert a Fornells de la Selva. També hi ha talls en diverses carreteres, com la C-17 a l'alçada de Vic, la C-16 tant a Berga com a Sant Cugat del Vallès, la C-59 a Moià, l'A-2 a Òdena o la N-240 a Valls, entre d'altres. 

Concentració a l'aeroport del Tsunami Democràtic.

Rebuig massiu de la societat civil a la sentència

115 entitats catalanes s’han sumat al manifest “Pels drets i les llibertats” de rebuig a la condemna del Tribunal Suprem als dirigents polítics independentistes. En una compareixença unitària a la plaça Sant Jaume, que ha reunit representants de Lafede.cat, Òmnium Cultural, l’Observatori DESC, SOS Racisme, Fundipau, En Peu de pau sindicats com UGT i CCOO i diversos col·legis professionals, entre d’altres, han reclamat una “solució política” al conflicte català i han reivindicat que “manifestar-se no és delicte”. “No defallirem mai”, ha insistit el portaveu i vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. Al manifest s’ha posat l’accent en “la convivència” i s’ha dit que la sentència representa “un procés de judicialització de la vida política”. S’hi manifesta el “desacord amb la sentència, que no resol el conflicte”, i que significa “un retrocés en la qualitat democràtica de la nostra societat”. “Treballarem per la llibertat dels condemnats” i “fem crida a la ciutadania a la mobilització a tots els espais compartits”, han conclòs.

Colau: "Aquest judici ha estat un retrocés en l'estat de dret"

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha mostrat “ferida” per la sentència del procés i ha demanat als polítics “empatia” per els condemnes que han d’assumir els presos independentistes. “La distància ideològica mai no pot ser una excusa per deixar d’emfatitzar i entendre les raons de l’altre”, ha dit. Colau ha fet, de nou, una crida al diàleg i perquè el conflicte català “no es resoldrà amb més judici ni amb més presó”. “Des del principi, per les seves condicions, aquest judici ha estat un retrocés en l’estat de dret“, ha dit Colau sobre el procés judicial al Tribunal Suprem i ha afegit que les acusacions que s’han demanat “responien més a una voluntat de venjança que no pas a fer justícia“. 

Sánchez: "En una democràcia ningú és jutjat per les seves idees"

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha assegurat que el judici del Procés es va desenvolupar “amb plenes garanties i amb absoluta transparència” i ha subratllat que no va ser un judici polític. “En una democràcia, ningú és jutjat per les seves idees”, ha assegurat en una compareixença, en anglès i en castellà, sense preguntes des de la Moncloa.  Sánchez ha afegit que "ningú està per damunt de la llei i tots estem obligats al seu compliment. Ningú és jutjat per les seves idees", ha insistit. 

El Govern rebutja la sentència per "injusta i antidemocràtica"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat el rebuig del Govern a la sentència per “injusta i antidemocràtica” i ha recordat que fer un referèndum “no és delicte”. En una declaració institucional acompanyat del Govern i membres de la mesa del Parlament, ha demanat a la societat catalana una resposta "determinada, serena, ferma i cívica" i ha defensat que l'independentisme és una causa justa. També ha fet tres anuncis concrets, com són una compareixença al Parlament, una reunió extraordinària del Govern que es farà dimarts al matí i, finalment, l’enviament de cartes al rei Felip VI i al president espanyol, Pedro Sánchez, per reunir-se.

CUP: “Ara toca carrer i desobediència, una i altra vegada"

La cap de llista de la CUP al 10-N, Mireia Vehí, ha carregat contra la sentència, que veu com un clar exemple de "persecució de la dissidència": "Nosaltres a l'Estat no hi cabem, ni tampoc cap persona que s'aixequi contra un règim injust i repressor", ha dit en declaracions als mitjans. També ha demanat a la Policia Nacional i l Guàrdia Civil que es retirin de Catalunya i "treguin les seves mans brutes dels Països Catalans", ha fet una crida a sortir a la mobilització contra la decisió del Tribunal Suprem: "Avui toca carrer, demà toca carrer, i toca carrer tants dies com facin falta", i ha afegit que també cal "desobediència, una i altra vegada".

Junqueras: “Això no és justícia, és venjança”

En un missatge gravat en àudio que ha difós ERC a través del seu canal de Twitter, També ha reaccionat el president d’ERC, Oriol Junqueras, que en un missatge gravat reconeix que ja sabien que no tindrien un judici just: "Això no és justícia, això és venjança". "S’han acarnissat. Ni tova ni dura, qualsevol sentència que no fos absolutòria sabíem que seria injusta", ha manifestat l’exvicepresident del Govern, condemnat a 13 anys de presó, que també ha reiterat que la sentència no li farà abandonar les seves conviccions i que aquest no és el pitjor moment que ha viscut Catalunya.

Els comuns rebutgen la sentència

El portaveu d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha expressat el "rebuig" dels comuns a una sentència que, ha avisat, "marcarà la història de Catalunya". En roda de premsa al Parlament, ha vist un desig de "venjança" i un "disbarat jurídic" en la decisió del Suprem, que, segons ell, marca un "greu precedent i retrocés democràtic". També s'ha compromès a promoure "totes les iniciatives necessàries" per aconseguir la "llibertat" dels presos polítics. El partit aposta per una modificació o derogació del delicte de sedició, però no es tanca als indults o l'amnistia si acaben sent més "efectives”. 

Cuixart: "La resposta a la sentència és la reincidència; ho tornarem a fer"

En un missatge gravat després de conèixer la sentència, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha assegurat que "estan bé i forts". "La resposta a la sentència és la reincidència; ho tornarem a fer", ha exclamat en un missatge que s’ha difós a la seu de l’entitat, on s’han concentrat unes mil persones. "Teniu tot el dret del món a defensar una societat més justa i l'autodeterminació", ha insistit el líder d'Òmnium. Marcel Mauri, el vicepresident de l'entitat ha recollit el seu discurs: "Ho tornarem a fer i ho farem tots junts", ha exclamat entre aplaudiments.

ERC: “L’Estat no busca cap solució, sinó la venjança”

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha afirmat en una roda de premsa al Parlament que "la democràcia ha mort a l'Estat espanyol" amb una sentència que no busca cap "solució" sinó la "venjança" i l'"escarni". "La repressió només agreuja aquest conflicte polític", ha afegit, a més de manifestar que l'"error històric" de l'Estat, que "no només afecta al moviment independentista", provocarà un "terratrèmol polític i social". També ha reivindicat l’amnistia i l’autodeterminació.

Concentracions al carrer

Seguint la crida que havien fet plataformes com el Tsunami Democràtic, minuts després que s’hagi conegut la condemna del Tribunal Suprem a nou dirigents independentistes han començat les mobilitzacions de rebuig. Barcelona, Girona, Manresa, Tarragona, Lleida i un grapat més de poblacions catalanes han viscut les primeres accions, protagonitzades sobretot per estudiants, tot i que no únicament. A la capital catalana desenes de persones s’han concentrat davant les seus d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, mentre que s’han fet talls a diferents vies de la ciutat, com la Via Laietana, la Via Augusta, l’avinguda del Paral·lel o la Rambla. També s’han fet concentracions en diverses facultats, com a la UPF, a la UB o a la UAB, en aquest darrer cas al campus de Bellaterra.

A Girona, centenars de persones es concentren davant la delegació de la Generalitat. A Vic es va omplint la plaça Major, mentre que a Manresa, centenars d’estudiants tallen l’avinguda de les Bases de Manresa.