Público
Público

DONA A BIRMÀNIA Birmània: el camí cap a la igualtat de gènere després de 50 anys de dictadura militar

La veu de la dona s'obre pas i reclama el seu lloc en la construcció democràtica. En un país majoritàriament rural, el paper de les dones continua sent, en teoria, secundari. A la pràctica, són elles les que lideren les seves comunitats, les que tenen el paper central en el desenvolupament familiar i les que poden portar el país cap a un procés de pau real i definitiva.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Dones a Myanmar, Birmània. QUERALT CASTILLO

Un país que es prepara per aconseguir la pau ha de comptar amb la presència de les dones a les taules de negociació, aquest va ser el missatge unitari del Women, Peace and Security Forum, celebrat a Yangon a principis d’agost. No obstant i segons el govern, dels 910 experts que negocien el procés de pau i la reconciliació nacional només hi ha 154 dones, és a dir, només el 17% són veus femenines.

El paper de les dones encara és secundari a Myanmar, sobre tot a les zones rurals, és a dir, a gran part del país. Tenir una dona al capdavant del govern, l’Aung San Suu Kyi, no sembla suficient i la lluita per la igualtat social tot just comença en un país on la democràcia encara es toca amb la punta dels dits. Les tradicions, la discriminació cultural i la falta d’informació i accés a l’educació, juntament amb les desigualtats laborals i suposen les principals barreres a la igualtat de gènere al país.

La dona birmana en l’àmbit rural

Les dones birmanes no poden heretar la terra ni constar-hi com a propietàries

Tot i jugar un paper central en l’agricultura, les dones birmanes que treballen al camp no reben el nom d’agricultores, sinó de treballadores del camp. Aquesta és només la punta de iceberg de la discriminació: no poden heretar la terra ni constar-hi com a propietàries, estan poc representades a nivell sindical i queden habitualment excloses de la presa de decisions.

El Land Core Group és una organització que treballa per promoure els drets dels petits treballadors de la terra, de les minories ètniques i de les dones de les zones rurals. Juntament amb d’altres organitzacions de la societat civil, intenta construir un diàleg real entre els treballadors i treballadores de la terra i els seus propietaris, promoure els drets de cultiu dels diferents col·lectius i lluitar per una igualtat real al camp.

Un dels seus últims projectes, finançat pel Livelihoods and Food Security Trust Fund, ha estat donar veu a les dones agricultores a través de la seva mirada. “A woman’s place” és una iniciativa que pretén mostrar el dia a dia de les dones a les zones rurals de Birmània mitjançant l’assaig fotogràfic. Després de repartir càmeres a dones procedents de diverses zones rurals, el Land Core Group ha muntat una exposició a Yangon on es mostra la vida rural del país a través de la mirada de les dones. Les agricultores varen fotografiar els elements més icònics del seu dia a dia, no hi va faltar la denúncia i la crítica a un sistema que resulta injust per a elles. Les fotografies les mostren com a treballadores, membres de la comunitat, mares, parelles, amigues, filles. A l’exposició organitzada i els tallers itinerants, van ser les pròpies dones les que van explicar les seves fotografies i la seva situació.

Dones birmanes treballant al camp. QUERALT CASTILLO

Catriona Knapman, consultora en qüestions de gènere radicada a Birmània i ideòloga del projecte, assegura que encara hi ha molta feina per fer en qüestions d’igualtat de gènere a les zones rurals. “Les dones birmanes de les zones rurals tenen molt assumit el seu rol: estar a casa, cuidar dels fills, cuinar pel marit…No veuen el seu estatus com un problema de gènere, sinó que creuen que forma part de la seva cultura i les seves tradicions. Hi ha algunes que alcen la veu, però encara són poques. Les tradicions i les llegendes encara tenen molt de pes a les zones rurals. Per exemple, les dones no poden sortir a pescar perquè el nat (esperit) que habita l’aigua és una dona, s’han de quedar a riba, fent altres feines. Coses com aquestes estan àmpliament acceptades a les zones rurals, i canviar això costa molt”.

En un país on conviuen aproximadament 135 ètnies diferents, encara es presenta més complicat: implementar polítiques de gènere que siguin inclusives i que tinguin en compte totes les tradicions es presenta com una labor titànica. “El canvi en la percepció de les qüestions de gènere haurà de venir de dins, no de fora. De les dones birmanes i també de les ciutats. Yangon, la capital, és una ciutat molt exposada al món exterior i amb l’ajuda de les noves tecnologies i l’apertura del país el canvi es va veient poc a poc. Els canvis, però han de respectar la cultura i les tradicions”, assegura Knapman.

Definir les claus de la igualtat de gènere

Activistes destaquen la dificultat d'una llei per la protecció de la dona que contempli la diversitat ètnica del país. - QUERALT CASTILLO

Shunn Lei és una activista pels drets de les dones i cofundadora de la Rainfall Gender Study Organization, una associació que va néixer el 2011 per posar el debat de gènere sobre la taula. L’associació treballa sobre quatre pilars: una publicació quadrimestral sobre temes de gènere, la organització de fòrums públics, la investigació en temes de igualtat i la organització de tallers i programes per a l’empoderament de les dones, tant a zones urbanes com rurals. “Els reptes són majors, pel que fa a la igualtat de gènere a Birmània. Una de les claus és definir el terme de igualtat des de un punt de vista femení, ja que habitualment ho fem des dels estàndards masculins.”

L’activista destaca també la dificultat d’una llei per a la protecció de la dona que contempli la diversitat ètnica del país. “Treballant amb diferents comunitats, ens hem adonat que cada ètnia té les seves pròpies normes de gènere, d’estructura social. Fins i tot per a nosaltres com a organització suposa tot un repte. Fa falta entendre els diferents contextos locals i fer polítiques inclusives que siguin respectuoses. Sovint, treballant amb minories ètniques ens hem adonat que només rasquem la superfície del problema, però ens costa arribar al que realment importa”.

La violència masclista a Birmània també suposa una xacra

La violència masclista a Birmània també suposa una xacra. En un país on els problemes es solucionen portes endins de l’àmbit domèstic, és complicat trobar veus que denunciïn situacions d’assetjament sexual, violació i abús físic o psicològic. “Aquí a Birmània, els assumptes de parella es solucionen dins la parella, independentment que hi hagi violència o no. Hi ha la violència física, que és visible, però també hi ha la violència psicològica, que costa més de veure. Aquest és un debat que encara no tenim aquí.”, assegura Shunn Lei. L’altre problema és la falta d’una xarxa de confiança per a dones maltractades, centres d’acollida i llocs on acudir en cas de violència masclista.

Els valors patriarcals estan profundament arrelats a Birmània. “Quan parlem de posar reptes al sistema no ho fem des de un discurs de la violència o en contra dels homes. Volem que aquestes preguntes que ens fem pel que fa als temes de gènere, siguin vistes per la societat birmana com a necessàries i positives”.

Birmània és un país que des de la seva independència el 1948 ha estat gairebé sempre dominat per l’estament militar a nivell polític i sota l’autoritat moral dels monjos budistes, dos institucions liderades per homes on la presència de les dones ha estat mínima, per no dir inexistent. Escoltar la veu de les dones a Birmània es presenta com un repte, però també com la única oportunitat per a que un país que tot just comença a obrir-se, tiri endavant. Considerar-les unes interlocutores vàlides i prendre en compte les seves opinions serà fonamental per aconseguir una democràcia amb totes les garanties.