Público
Público

Economia Barcelona, imant tecnològic

Empreses com Lidl, Facebook, Amazon, Purina, Nestlé, Microsoft, Asics, Siemens o Moodle han anunciat els darrers mesos que instal·laran centres de treball a la capital catalana, generant 2.000 llocs de feina. Hi arriben atretes per l'ecosistema innovador, malgrat la caiguda de la competitivitat

Vista panoràmica de la ciutat de Barcelona amb la Torre Agbar al fons, on Facebook instal·larà una seu de revisió de continguts. / EFE

Els auguris negatius sobre l'evolució de l'economia catalana no s'estan complint. En els darrers mesos, companyies tecnològiques com Facebook, Amazon, Siemens o Moodle han anunciat inversions a Barcelona per instal·lar centres de treball a la capital catalana. Aquests moviments generaran 2.000 llocs de feina, dinamitzant el teixit productiu i afavorint la captació de talent professional. Un exemple paradigmàtic és Amazon. El gegant tecnològic ha creat enguany un centre multilingüe de suport a les pimes per al sud d'Europa i l'ha ubicat al districte 22@ del barri del Poblenou.

La bona reputació de Barcelona es concreta en projectes com el de la multinacional suïssa Purina, que ha escollit la ciutat catalana per davant d'altres europees per situar el seu hub especialitzat en comerç electrònic, internet i xarxes socials. Entre Amazon i Purina es crearan més de 500 ocupacions. En un context de trasllat de la seu social de les empreses pel procés sobiranista, facilitat pel decret governamental que l'afavoria, les firmes vinculades a les noves tecnologies aposten per Barcelona. Per què Barcelona té aquest poder d'atracció?

Per a la xarxa social Facebook, que ha escollit Barcelona per a la seva seu de revisió de continguts, es tracta "d'una ciutat que atrau el talent internacional, un bon entorn acadèmic, oportunitats per innovar i un bon clima". Més enllà de l'ambient d'incertesa política, les darreres dades econòmiques indiquen que Catalunya s'ha convertit en un pol d'atracció per a la inversió estrangera, fet que provoca el desembarcament de les multinacionals.

Seu de Nestlé, matriu de Purina, a Esplugues de Llobregat. / AEH.

Seu de Nestlé, matriu de Purina, a Esplugues de Llobregat. / AEH.

Bona salut de la indústria

Des del Departament d'Empresa i Coneixement es recorda que la producció industrial a Catalunya ha crescut un 4,5% durant el primer trimestre d'aquest any i ho va fer per sobre del 3% el 2017. En un missatge tranquil·litzador als hipotètics inversors, afegeix que "formen part d'una economia amb una llarga tradició industrial i productiva, un gran capital humà, una bona situació geogràfica i una xarxa potent de centres tecnològics, científics i universitaris". Gràcies a aquestes credencials, les estadístiques assenyalen que el 23% dels treballadors de start ups a Catalunya són estrangers.

Tot i la fuga d'empreses, els centres de producció i innovació s'han mantingut intactes. La Conselleria recorda que si les companyies s'ubiquen en un entorn de seguretat jurídica, "els conflictes polítics els hi importen poc". En el cas de Catalunya, al·ludint als índexs del diari Financial Times, manté o fins i tot millora el seu atractiu empresarial pels inversors. Segons Empresa i Coneixement, les inversions faran avançaran el sistema productiu.

El mateix Ajuntament de Barcelona, a través del seu Informe Observatori 2017, realitzat conjuntament pel consistori barceloní i la Cambra de Comerç, confirma que la capital ha pujat fins al tretzè lloc a escala mundial en l'índex de ciutat innovadora i la cinquena a l'àmbit europeu. En canvi, ha perdut posicions en la categoria de competitivitat. L'informe assenyala com a punt fort que és l'única capital europea amb dues escoles de negoci (IESE i Esade) situades entre les 10 primeres dels MBA (màster en Administració i Direcció d'Empreses).

Trànsit cap a la precarietat laboral

"L'aposta de les empreses tecnològiques internacionals per instal·lar-se a Catalunya és una bona notícia perquè generarà més ocupació i ens permet transitar millor quan tornin les èpoques de crisi". Així valora aquesta situació Lluís Viguera, gerent de l'Àrea Institucional de la patronal Pimec. "Disposem d'una ciutat oberta, que està atraient molts sectors que busquen talent jove del món digital". Per l'entitat, una de les assignatures pendents d'aquest nou escenari és l'ajust –a l'alça– dels costos laborals.

Viguera precisa que el model que estan implantant aquestes empreses tecnològiques està basat en uns costos laborals baixos. "Sembla que transitin cap a la precarietat laboral. Aquest sistema s'esgotarà en el moment en què els joves demanin més sou o marxin". En aquest sentit, Viguera comenta que els professionals juniors d'avui dia no tenen el grau de fidelitat que el de les generacions anteriors, "de manera que els empresaris som els que hem de fer els esforços per retenir el talent".

Repassant l'ecosistema emprenedor a escala europea, la ciutat de Barcelona es manté com la cinquena àrea en nombre de start-ups, comptabilitzant-ne  1.100 firmes. Així, una de cada tres noves companyies tecnològiques que es van crear l'any passat a l'Estat espanyol va néixer a Barcelona. Aquestes van captar 453 milions d'euros per a inversions.

Posant l'accent en les dades pures , Lluís Viguera assegura que "els efectes de la inestabilitat política han estat limitats". Segons les xifres de la patronal Pimec, la indústria catalana està tenint un bon comportament i els moments d'incertesa política "ens han agafat en un cicle expansiu". Tot i les relatives bones notícies, Viguera puntualitza que "encara hi ha empresaris que no se n'alegren que l'impacte econòmic negatiu hagi estat menor del pronosticat".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?