El mite de la pau social i el benestar econòmic ja no se sosté a Europa. Aquesta idea que cada vegada amb major força circula de punta a punta del continent no són solament els nacionalismes d'extrema dreta els que la defensen, sinó també economistes, politòlegs i activistes d'esquerra com els membres de la European Research Network on Social and Economy Policy (EreNSEP). Aquesta xarxa independent fundada l'any passat en Salónica (Grècia), amb base a l'Escola d'Estudis Africans i Orientals de la Universitat de Londres, reuneix experts de diversos camps amb l'objectiu de fomentar el debat polític i buscar alternatives a les doctrines neoliberals d'austeritat que regeixen Europa.

La EreNSEP va néixer a Grècia, com no podia ser d'una altra manera. Intentant reposar-se del trauma que per a molts va suposar la signatura del tercer memoràndum de la Troika per part del primer ministre hel·lè, Alexis Tsipras, i la subsegüent pèrdua de drets socials i sobirania a costa del compromís amb els creditors, un grup impulsat pel professor d'Economia de la Universitat de Londres i exdiputat de Syriza, Costas Lapavitsas, es va disposar a demostrar que existeix un altre camí.

“La xarxa pretén ser una generadora d'idees concretes per a l'esquerra europea amb base acadèmica. A Grècia ja ningú compra grans discursos si realment no estan basats en alguna cosa que els doni credibilitat. Syriza va arribar al govern amb moltes propostes i molta força però 'amb el lliri a la má', perquè es tendeix a tirar molt de discurs sense prendre's massa de debò el que s'està proposant”, explica Sergi Cutillas, un dels fundadors de EreNSEP, xarxa que dins els seus membres té un nombrós grup d'acadèmics i activistes catalans.

“En partir de base teòrica i de recerca, la proposta del canvi perd frivolitat, s'arriba ara a alguna cosa una mica més madura que la idea ingènua de voler-ho tot: estar dins de l'euro i sense austeritat”, afirma Cutillas. “Ara toca el pas de la maduresa, quan s'assumeix que no hi ha sortides fàcils”.

L'Eurozona, un pacte injust

La setmana passada a Atenes el professor Costas Lapavitsas, juntament als seus companys de la EreNSEP, van presentar les bases del seu projecte alternatiu per a una economia grega sostenible fora de l'Eurozona, i el cinema en el qual ho van fer va desbordar-se de gent. “Hi havia la sensació de que potser es tornava a generar alguna cosa”, relata emocionat Sergi Cutillas, qui també va estar allí per aportar la seva visió com a membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute a Barcelona i com a expert convidat en la Comissió per la Veritat constituïda a Grècia en 2015 per examinar la legalitat del seu deute.

La primera part del dossier presentat plasma una anàlisi d'economia històrica, en el qual es dissecciona què és l'Eurozona i la UE, així com el recorregut que s'ha fet fins a arribar a l'euro, “una història més crítica que l'edulcorada que ens expliquen, aquesta que després de la Segona Guerra Mundial calia unir-se”, aclareix Cutillas. “En realitat, després de la guerra va haver-hi diversos intents d'unitat monetària i en tots ha succeït alguna cosa similar al que passa ara amb l'Euro: Alemanya es nega a funcionar com ancora monetària per a la resta de països, forçant a devaluar la moneda d'altres economies fortes com França, Anglaterra o Itàlia. Però perquè funcioni un sistema monetari ha d'haver-hi cooperació, sustentada sobretot en la moneda més important, que és la que quan els altres estan sofrint ha d'actuar en la seva economia domèstica per treure'ls pressió”, detalla l'economista.

En aquest origen desigual i basat en els interessos de les potències, els experts del grup fundat a Grècia sustenten el primer dels seus arguments en contra de l'Eurozona. Cutillas explica que, en aquesta conjuntura i amb el consentiment dels sindicats, el govern alemany ha anat baixant els salaris dels treballadors per augmentar la seva competitivitat. “Mentre els veïns apugen els sous en paral·lel a l'ascens de la productivitat, a Alemanya s'apuja la productivitat però es baixen els sous. En termes macroeconòmics això significa que ells produeixen més quantitat i més barat mentre la nostra estructura econòmica es va deteriorant, la qual cosa genera un desequilibri en la balança comercial. En el sud importem molt i exportem menys, és a dir, ens endeutem i arribem al desastre que tenim ara”, explica Cutillas.

L'economista català Sergi Cutillas.

Davant aquest mapa econòmic descompensat, les alternatives són dues, segons la xarxa EreNSEP: la sortida de l'Euro o guanyar competitivitat dins de l'Eurozona i, per aconseguir-ho, deprimir salaris. “Vols ser més competitiu però en el camí t'estàs carregant una generació sencera i ningú et garanteix que aquesta devaluació interna no hagi destrossat la societat”, assegura l'economista català. “Estem en aquest drama, preguntant-nos quant més podran aguantar les democràcies del sud, sense deixar de ser democràcies. Perquè les rebaixes salarials, l'austeritat, les reformes laborals com la del PP cal veure fins a quan permeten que hi hagi democràcia”.

Els participants d'aquesta xarxa d'economistes, sociòlegs, politòlegs i activistes d'esquerres estan convençuts que dins de l'arquitectura de l'euro, controlada per la banca privada i on els estats econòmics més forts tenen una preeminència absoluta és impossible la unió per uns objectius comuns. “La UE ha estat sempre un compendi de tractats en els quals mai un país ha assumit els costos d'un altre si no li beneficiava”, conclou Cutillas.

Un “pla B” per a Grècia

Basats en una anàlisi institucional i d'economia política exhaustiva, els integrants de EreNSEP van arribar a la conclusió que és possible sortir de la zona euro engegant les capacitats fiscals i financeres estatals, les úniques a les quals, a més, per jurisdicció tenen accés els ciutadans. “Encara ara els Estats tenen capacitats d'actuar en el camp fiscal i en el financer, encara no hem delegat això a la UE. L'estructura burocràtica de la UE és d'uns 25 mil empleats, la de qualsevol Estat quants en té? Dos milions? Les burocràcies estatals són molts més potents que les de la Unió”, adverteix Sergi Cutillas.

“Qui digui que la UE és la solució institucional, no sap que, a banda de no comptar amb una estructura democràtica, tampoc té el pressupost ni el personal ni les dinàmiques polítiques per construir a curt termini la sortida de la crisi”, afegeix l'economista. Quan a la sostenibilitat econòmica de Grècia -el primer país al que ha dedicat la seva recerca la xarxa d'experts- la primera mesura que proposen és la potenciació dels serveis i sectors productius que han detectat amb un alt índex multiplicador d'ocupació i exportació. “Grècia té un sector secundari molt precari i el repte és el de tornar a industrialitzar el país de forma sostenible”, apunta Cutillas.

En paral·lel a l'enfortiment de la capacitat productiva, fiscal i financera de l'Estat, l'informe presentat la setmana passada a Atenes recull la necessitat urgent d'una reducció del deute grec abans que arribi, com ha pronosticat l'FMI, al 300% del PIB. “Sortir de l'euro és necessari però no suficient, també cal disminuir el deute, i la millor manera de fer-ho és a través d'una auditoria com la que vam fer el 2015, transparent, amb la participació de la ciutadania grega, on es rebutgin els deutes il·legals i insostenibles socialment”, explica qui va ser un dels membres de la Comissió que va examinar el deute hel·lè davant la signatura del segon rescat financer.

La quitança del deute -per la qual fins i tot l'FMI advoca en les últimes negociacions amb la Troika- generaria espai fiscal i corregiria els desajustaments de la balança comercial en dotar l'Estat de diners per invertir en serveis públics. En opinió dels investigadors, reduir el deute també tornaria al país novament atractiu per a les exportacions i permetria la pujada de l'aranzel a les importacions, incentivant-se el consum de productes locals.

“Volem respondre primer el que s'hauria de fer en un context d'acció unilateral, intentant ser pessimistes per trobar solucions fins i tot en un mal context, però això no treu que puguin obrir-se portes de cooperació internacional, que es pugui arribar a acords amb el Banc Central Europeu per pactar el tipus de canvi, o amb altres països per a intercanvi de subministraments en bons termes”, aclareix Sergi Cutillas.

La sortida de l'euro també val per a Espanya i Catalunya

La xarxa de recerca per a una economia sostenible i sobirana més enllà de la tutela de la zona euro, ha començat per Grècia però no pensa aturar-se allà. L'ala catalana d'EreNSEP està treballant ja en el cas d'Espanya, conscient que el plantejat per al seu veí del sud també podria aplicar-se a aquest país. Encara que els investigadors no compten amb les dades sectorials suficients i per això afirmen que cal una mica més de temps per tenir el projecte quadrat però, en qualsevol cas, els agradaria en els propers mesos publicar l'informe per a Espanya. “Inclourem una proposta de transició energètica i una anàlisi de sostenibilitat del deute”, apunta Cutillas.

A nivell de Catalunya, els activistes i acadèmics locals també s'ho estan plantejant però en un projecte a banda de la xarxa sorgida a Grècia. Juntament amb els sindicats s'està negociant un pacte per industrialitzar Catalunya, el primer pas cap a un Estat sobirà segons Cutillas, al costat de la nacionalització de la banca. “A Catalunya hi ha una consciència molt clara que ens passaran per damunt com no tinguem una base industrial més potent. Amb la dreta que ens governa no podem aspirar a una altra cosa que ens enviïn turistes a la Costa Brava, i això no és un model de desenvolupament sinó de subdesenvolupament, una recepta per a la pobresa basada en gentrificació i especulació”, assegura l'economista.

La industrialització i la banca pública, doncs, són les dues potes més importants damunt les quals ha de basar-se, en opinió del grup d'experts, tot Estat que vulgui ser independent de l'Euro. “La banca si és pública pot respondre a criteris de desenvolupament i no solament de benefici, pot canalitzar el crèdit en educació i en millora del capital humà”, explica Cutillas. “Per descomptat, també es necessita una capacitat fiscal perquè no t'ofegui el govern de dretes de l'Estat central, així com aconseguir la sobirania productiva (industrial i agrícola)”, conclou qui amb altres setanta personalitats de 19 països europeus provinents de diferents formacions d'esquerres com Podem, Esquerra Unida, Bloco d’Esquerda portuguès, Parti de Gauche i NPA francesos, Unitat Popular i Antarsya a Grècia, l'esquerra radical danesa, la de Xipre i fin i tot la de països com Eslovènia, Bòsnia, Països Baixos, Alemanya o Hongria ha signat el manifest Els reptes de l'esquerra a la Zona euro, una crida a tenir el coratge de desobeir les ordres de la vella Europa.