El catàleg d'Edicions 62 és una part fonamental de la història de l'edició en català, i no només ho és perquè, quan el segell va arrencar, de llibres en català no se'n publicaven, sinó perquè l'equip fundador va tenir una visió del que la cultura catalana necessitava per sobreviure. Max Cahner i Ramon Bastardes, van fundar el segell el 1962 i des d'aleshores, malgrat els canvis estructurals, però fidel a les seves dues línies essencials (la narrativa i l'assaig) el segell no ha deixat d'aportar bona literatura i coneixement a la comunitat lectora.

El primer llibre d'Edicions 62 va ser Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster que va sortir publicat el 12 de maig de 1962. L'empenta dels fundadors era imparable i el 1963 van crear La Cua de Palla, una col·lecció emblemàtica dirigida per Manuel de Pedrolo. El 1964 s'incorpora al projecte Josep Maria Castellet com a editor literari, i es va convertir amb l'ànima indiscutible del segell. Ell va ser el responsable del primer best-seller de l'editorial: Els altres catalans, de Francesc Candel. El títol es va posar a la venda el 23 d'abril del 1964, i se'n van vendre 25.000 exemplars aquell mateix any.

La feixuga batalla amb la censura

Repassant la nòmina d'autors que engreixen el catàleg d'Edicions 62 pot semblar que va ser molt fàcil aixecar l'editorial perquè no hi havia gaire res més, però com recorda Pilar Beltran, directora literària de la casa, "l'èxit no va arribar fins als anys vuitanta, i durant anys va ser una autèntica travessia del desert". Ella que es va incorporar al 2002 i que porta un terç de la història d'Edicions 62 treballant-hi, apunta que en aquells primers anys una de les coses més farragoses per Castellet i companyia era haver de batallar amb la censura.

"Un dels autors més censurats de tots era Candel. Quan vam fer una nova edició d'Els altres catalans vam anar a buscar l'informe de la censura, i vam trobar totes les proves. Afortunadament, Edicions 62 ha tingut visió historico-arxivística i al fons s'ha guardat l'original enviat a la censura, l'informe de la censura amb totes les coses reflectides, i tot això ho tenim. El 2014 vam fer un dipòsit a la Biblioteca Nacional de Catalunya i sabem que està allà, i que està ben conservat, i quan ho necessitem anem allà", argumenta Beltran.

Josep Maria Castellet va morir el 2014, i era d'aquelles persones que deixen empremta. D'ell Pilar Beltran diu que va aprendre moltíssimes coses, però sobretot "a tenir molt respecte pels autors, és a dir, a entendre que els autors a casa seva han fet una feinada, encertada o equivocada, això és un altre tema, però que han abocat un munt d'hores i del seu món interior allà i, per tant, la valoració que n'ha de fer l'editor ha de ser des de l'honestedat i des del coneixement, no val descartar coses sense saber què tens entre mans. Vaig aprendre molt del coneixement pràctic amb els autors. Castellet tenia una bonhomia i una intel·ligència que ja m'agradaria a mi tenir, i desprenia una tranquil·litat... sempre deia la vida és absurda i, per tant, no passa mai res. No és que no s'atabalés, però transmetia tranquil·litat".

Dates remarcables

En una trajectòria de sis dècades hi ha moltes dates remarcables i el 1978 n'és una, perquè qui no ha tingut a casa un llibre de Pere Calders o de Verdaguer amb la coberta groguenca? I és que el 1978 va néixer la MOLC, una col·lecció dirigida per Joaquim Molas que va ser possible gràcies a un acord entre Edicions 62 i la Caixa de Pensions. Molas era molt conscient de la necessitat d'aixecar una col·lecció que reunís les obres indispensables de la història de la literatura catalana en edicions a l'abast de tothom, obres que es començarien a estudiar amb normalitat a les aules amb l'arribada de l'escolarització en català dels anys vuitanta.

La col·lecció sobre la història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar també és un altre dels indispensables per no perdre el fil de la memòria històrica. I tornant a la narrativa, als noranta, la col·lecció Balancí també era la finestra on llegir en català autors internacionals com Paul Auster, Primo Levi o a John Irving que el 1999 amb Una dona difícil es va convertir en un èxit de vendes.

Seguint amb les dates importants, el 1996 va néixer el Grup62, incorporant l'editorial Empúries; però el canvi gros va arribar el 2006 quan Enciclopèdia Catalana i Planeta entren a l'accionariat del Grup62. Models de negoci a banda, des de l'abril del 1962 fins ara, Edicions 62 ha publicat més de sis mil títols, tota una fita en l'edició en llengua catalana.

Curiosament, Edicions 62 arriba als seixanta anys coincidint amb l'Any Joan Fuster i l'Any Gabriel Ferrater, dos autors importantíssims per a la casa. I la celebració s'encara amb l'orgull de la feina feta i tenint molt present que el fons del qual disposen és un llegat cultural de primer ordre i que cal vetllar perquè les noves generacions trobin disponibles i en edicions assequibles els llibres de Paco Candel, Joan Perucho, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Biel Mesquida, per només citar-ne alguns. I amb un fons viu no hi ha perill de caure en la "gran tragèdia" sobre la qual advertia Martin Heidegger: "La gran tragèdia del món és que no cultiva la memòria, i, per tant, oblida als mestres". Una tragèdia que l’equip d’Edicions 62 vol evitar.