Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no ha deixat gens a l’atzar l’elecció de la data per al seu acte central de campanya: 14 d’abril, exactament 88 anys després que Francesc Macià proclamés la República Catalana. El campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, la ubicació. Tampoc del tot aleatòria, com ha dit el candidat del partit per Barcelona, Ernest Maragall: “El lloc on som ara va ser una seu militar. I la vam convertir en una universitat. Perquè això va de llibertat i també d’universitat i de coneixement”. 

El “Caminem lluny” del grup Doctor Prats ha obert i conduït l’acte. La música, doncs, tampoc triada a l’atzar. Sí que ha estat una fosca casualitat, però, que la data hagi estat l’endemà de la mort de la republicana Neus Català. Així, abans de qualsevol parlament, la sala li ha dedicat un minut de silenci a la lluitadora antifeixista.

“Va de llibertat” amb el fons groc i sobre les cares de Gabriel Rufián, Montse Bassa i, amb un gir de significat, les de Raül Romeva i Oriol Junqueras. La petició de llibertat per als presos i les preses polítiques ha protagonitzat l’arrencada d’un acte que prometia crits, emoció i, és clar, promeses. ERC sap que les enquestes els van a favor i que, per primera vegada a la història, el partit independentista podria guanyar les eleccions generals a Catalunya. Però no en té prou, vol assegurar el mapa groc que pinten les prediccions, i el principal objectiu són els i les votants socialistes i dels comuns.

I així ho ha expressat el candidat republicà al Congrés, Gabriel Rufián: “Hi ha persones que voten els seus partits de tota la vida amb el nas tapat, i nosaltres els diem que també són dels nostres. Si comparteixen els valors de l’antifeixisme, del socialisme i de la república, són dels nostres. Ens és igual la bandera que tinguin al balcó o al cor”. El diputat i candidat al Congrés per Tarragona, Jordi Salvador, resumia el rebuig que s’ha expressat durant tot l’acte cap al partit socialista amb una sola frase: “al PSOE ja només li queda 'partit' i 'espanyol', ja no en té res d’obrer i de socialista”.

En aquesta línia, ha estat clau la presència a l’acte d’Elisenda Alamany, de Nova-Nou Futur i de Joan Josep Nuet, de Sobiranistes. Les dues formacions s’han aliat amb el partit republicà en una candidatura conjunta que pretén “eixamplar la base”, com deia Rufián -“I què té això de dolent?”, es preguntava seguidament. “Aquesta és l’aliança que ens ha de permetre d’una vegada per totes construir un país nou”, ha dit Alamany. I Nuet ha afegit: “És la República del 80%, de la majoria, en la que persones diverses es donen la mà i que comença el 28 d'abril”.

Esquerra ha buscat representar aquesta pluralitat també amb l’aparició a l’escenari d’Eugenia Parejo, amiga andalusa d’Oriol Junqueras: “Jo no sóc d’ERC, no vull que marxeu, però sí que vull un referèndum. No vull que el guanyeu, però seré la primera a felicitar-vos. I per això estic aquí”.  La seva intervenció ha estat la que més aplaudiments ha despertat entre el públic.

L’adjunt a la presidència d’ERC i vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha seguit el discurs de les aliances i de la diversitat, fent referència a les enteses amb formacions basques al Senat i al Congrés i ha agraït la col·laboració al candidat per Bildu, Jon Iñarritu, present a l’acte, a qui s’ha dirigit amb un efusiu “Gora Euskal Herria Askatuta!” [visca el País Basc lliure] que ha provocat que el públic s’aixequés de les cadires.

Els moments emotius s’han repartit, calculadament, al llarg de les dues hores que ha durat l’acte. Amb vídeos del judici, amb els agraïments a Joan Tardà, amb les cites de Neus Català -“endavant, camarada!”, li deia Joan Josep Nuet-, amb l’aparició en pantalla de la secretària general del partit, Marta Rovira, actualment exiliada a Suïssa: “El 28-A teniu un vot, una oportunitat, aprofiteu-la. No voteu a partits acomplexats que no han lluitat contra l’extrema dreta. No voteu un PSOE que li ha fet de crossa, que ha tapat la corrupció, que no ha lluitat pels drets civils i laborals, que ha estat crossa del 155. A Catalunya el nostre vot ha de servir per legitimar la República”.

Assistents drets, aplaudint, emocionats. Moments també de riures: “Us imagineu la cara d’Inés Arrimadas i de Pablo Casado quan vegin entrar Oriol Junqueras al Congrés?”, deien Nuet i Roger Torrent, el president del Parlament de Catalunya. I fins i tot han arribat les llàgrimes quan, ja per tancar l’acte, Gabriel Rufián ha explicat com la dona d’Oriol Junqueras, ja a la presó, li havia dit “si tu aguantes, aguantarem”.

Rufián s’ha preguntat, una vegada i una altra “per què només ERC diu les veritats incòmodes al Congrés?”, referint-se a les seves pròpies intervencions sobre els “nois d’Altsasu” o la sentència de la Manada, entre d’altres. El candidat també ha dit que les eleccions vinents són una “cita històrica” perquè “ens enfrontem al mateix feixisme que fa anys ja ens va robar els nostres drets. "Ara van de verd, blau i taronja”.

Per la seva banda, Torrent s’ha mostrat convençut que els pronòstics de les enquestes es compliran: “per primera vegada a la història un partit independentista pot guanyar a les eleccions espanyoles a Catalunya. No vam néixer per resistir, vam néixer per guanyar, i guanyarem”.

Per descomptat, no s’ha tractat d’un acte només per a les eleccions generals. Les municipals del 26 de maig han estat presents en la majoria dels parlaments, especialment en el d’Ernest Maragall: “Aquesta victòria serà la que ens obrirà les portes a la llibertat. Si guanyem el 28 d'abril, tindrem l’empenta definitiva per fer del 26-M la victòria esclatant que necessita la ciutat de Barcelona, i convertir-la en la capital dels drets i les llibertats, de la República. República és habitatge assequible, transport públic, civisme, convivència, gestió democràtica de l’espai públic, cultura i educació”.