Público
Público

Els alcaldes de la Catalunya Nord, el darrer suport extern a presos i exiliats catalans

Gairebé una norantena de batlles reclamen l'alliberament dels presos independentistes, una petició que també han fet els darrers mesos una quarantena d'eurodiputats, alguns premis Nobel de la Pau i el Parlament basc, entre d'altres.

86 alcaldes de la Catalunya Nord en un acte a la Torre de Bisbe (Latour-Bas-Elne), on han denunciat la violació de les llibertats fonamentals a Catalunya i la repressió. @AMI__cat

Més enllà d'alguna apel·lació esporàdica a buscar solucions polítiques per resoldre el conflicte, no es pot dir que els principals dirigents polítics dels estats de la Unió Europea hagin qüestionat públicament la repressió de l'Estat espanyol contra líders sobiranistes. Ara bé, això no vol dir que a poc a poc no hi hagi alguns moviments relativament significatius a l'àmbit internacional. El darrer és el manifest que han signat 86 alcaldes de la Catalunya Nord, gairebé la meitat del total reclamant l'alliberament dels presos i el retorn dels polítics exiliats. El manifest, que s'ha conegut a través de mitjans com Equinox o L'independant, no està signat per l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, però sí pels batlles de Banyuls, Argelers, Prats de Molló, Vilafranca de Conflent o Font Romeu, entre d'altres.

En el text defensen que cal acabar amb la "repressió" contra els representants "legítims" del poble i de l'anterior govern de la Generalitat, "empresonats o a l'exili per les seves opinions polítiques". Així mateix, insten a garantir "l'exercici de les llibertats fonamentals que caracteritzen un estat democràtic, com la llibertat d'expressió, de reunió o de manifestació". El manifest també lamenta el "silenci i la passivitat" dels dirigents de França i d'altres estats de la Unió Europea amb relació al que passa a Catalunya i reivindica un retorn "al diàleg" i a les "solucions polítiques". Els alcaldes enviaran el document al president de la República francesa, Emmanuel Macron, a qui també sol·licitaran una reunió per exposar-li la seva opinió. També traslladaran el text als president del Senat i l'Assemblea Nacional.

Segurament la mostra de major pes institucional de suport als presos i exiliats és el Manifest pel Diàleg a Catalunya, signat per una quarantena d'eurodiputats, de 15 països diferents, i que va presentar-se a l'abril. El text, que també reclama l'alliberament dels presos, afirma que d'acord amb el codi penal espanyol, "les manifestacions ordenades no constitueixen un crim de rebel·lió, que sempre ha de requerir violència". També s'afegeix que l'organització i la celebració d'un referèndum "no és un crim a Espanya". Entre els signants hi ha l'exministre d'Exteriors eslovè Ivo Vajgl, la vicepresidenta dels socialistes europeus a l'Eurocambra Tanja Fajon o Barbara Spinelli, filla d'un dels pares fundadors de la UE. El document és una iniciativa de la plataforma Diàleg UE – Catalunya, presidida justament per Vajgl.

Aquesta mateixa setmana, una trentena de personalitats polítiques, acadèmiques i culturals internacionals han tramès una carta al nou govern espanyol per reclamar-li que els presos independentistes quedin en llibertat. "El motiu d'aquesta carta és sol·licitar-li que d'una manera urgent pugui posar en llibertat els presos polítics catalans, que estan imputats pel sol delicte d'exigir l'autodeterminació del seu poble de manera pacífica. Aquest dret democràtic està inclòs en la Carta de Drets Humans de les Nacions Unides", exposa el text, que també reclama l'inici d'un diàleg obert sense condicions per afrontar el conflicte. Entre els signants hi ha el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, l'exministra de la Plurinacionalitat de Bolívia Alicia Muñoz, el diputat argentí Oscar Laborde, la diputada del Partit de l'Alliberament Dominicà Rafael Méndez o el president de la Lliga Mexicana per la Defensa dels Drets Humans, Adrian Ramírez López.

Al març, van ser els escriptors italians i francesos Erri de Luca, Jean-Marie Laclavetine, Daniel Pennac i Roberto Saviano els que van publicar un article a Le Monde en què exigien "l'alliberament immediat dels ciutadans catalans empresonats per les seves conviccions polítiques". Ja al novembre, l'expresident finlandès i també premi Nobel de la Pau, Martti Ahtisaari, va reclamar l'alliberament de tots els membres del govern, així com del retorn sense conseqüències dels que estaven a l'estranger. Els principals sindicats escocesos van exigir a l'abril "l'alliberament immediat" i "l'absolució de tots els presos polítics" de Catalunya. I a nivell estatal, més enllà del posicionament de diversos ajuntaments, la setmana passada va ser el Parlament basc el que va aprovar una moció, amb el rebuig de PP i PSOE, en què també demana l'alliberament "immediat" dels presos independentistes.


¿Te ha resultado interesante esta noticia?