Público
Público

PRESOS POLÍTICS Els consellers, més a prop de l'alliberament: el Suprem assumeix la causa per rebel·lió

El jutge Pablo Llarena acumula en un únic procediment la causa contra el Govern, contra i els 'Jordis' i contra els membres de la Mesa del Parlament. El magistrat ja va deixar en llibertat provisional Forcadell i la resta de diputats imputats, al contrari que l'Audiència Nacional amb els consellers

Els consellers Joaquim Forn (Interior), Dolors Bassa (Treball), Raül Romeva (Exteriors), Carles Mundó (Justícia), Jordi Turull (Presidència), Meritxell Borrás (Governació) i Josep Rull (Territori), arribant a l'Audiència Nacional el passat 3 de novembre. | EFE

públic

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha assumit la causa pels suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra els membres del Govern català per la declaració d'independència del dia 27 d'octubre, segons ha acordat aquest divendres en una resolució definitiva i contra la qual no es pot interposar recurs. L'alt tribunal també es fa càrrec de la causa pel delicte de sedició contra els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i acumularà tots els procediments amb el que ja duia a terme contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa.

Amb el pas de les causes de l'Audiència Nacional al Suprem, els consellers empresonats i els Jordis tenen més possibilitats d'obtenir la llibertat provisional. Almenys, si el jutge no varia la línia que ha mantingut fins ara. Llarena ja va deixar en llibertat sota fiança Forcadell i els altres membres de la Mesa acusats de rebel·lió, en contrast amb la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que va dictar presó incondicional tant contra els Jordis com contra els membres de l'Executiu.

Llarena, això sí, va condicionar aquesta llibertat provisional sota fiança al fet que Forcadell i la resta de membres de la Mesa imputats desenvolupessin la seva activitat política "renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional".

Fa només tres dies, els consellers empresonats van presentar recursos en què sol·licitaven la seva posada en llibertat, al·legant que, pel fet de presentar-se a les eleccions del 21D estaven assumint implícitament el seu cessament i l'aplicació del 155, així com per poder fer campanya en uns comicis en què tots ells són candidats en posicions de sortida.

Hi ha una causa relacionada amb el procés sobiranista, però, que no passarà al Suprem i que seguirà a l'Audiència Nacional: la investigació per un suposat delicte de sedició contra l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendent del cos Teresa Laplana. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela considera que Trapero i Laplana eren subordinats d'una suposada "organització criminal" encapçalada pel Govern per assolir la independència.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?