Diario Público
Diario Público

Els 'facilitadors', els intermediaris imprescindibles per fer funcionar la indústria de l'elusió i el frau fiscal

Tot i les grans declaracions que apareixen després de cada escàndol, la inversió mundial que va a parar als paradisos fiscals no deixa de créixer. Bancs, grans consultories, bufets d'advocats i assessors fiscals juguen un paper clau en el disseny de les estructures per esquivar el pagament d'impostos.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:
resum paradisos fiscals

resum paradisos fiscals

@marcfontribas

BARCELONA.- Per 1.300 euros pots obrir una societat anònima a Panamà, amb serveis com notaria, taxa anual, impost de registre o taxa sobre el capital inclosos. Pel mateix preu pots decantar-te per les illes Seychelles. Per 50 euros menys, pots establir-la a Belice. I si vols que s'ubiqui als Estats Units pots optar per Delaware per 1.480 euros o per Wyoming per 1.680. Trobar ofertes com aquesta, i n'hi ha per preus més baixos, no és gens difícil. Només cal fer una consulta ràpida a la xarxa. Les tarifes citades, per exemple, corresponen a Paraisosfiscales.org, un portal que depèn de la societat panamenya OPM Corporation i el bufet jurídic Caporaso & Partners.

El seu nom és prou explícit i no amaga el tipus de servei que ofereix: "operant des d'un paradís fiscal, amb els bancs offshore i comptes bancaris offshore, és possible administrar activitats mitjançant una societat offshore per pagar menys impostos i en la majoria de casos zero impostos". La companyia té un telèfon barceloní, bàsicament per atendre els clients de l'Estat espanyol, però el seu màxim responsable, l'advocat Giovanni Caporasso, aclareix a Públic que no compten amb cap despatx físic a la capital catalana i que operen des de Panamà.

L'anomenada planificació fiscal agressiva, una activitat en la que participen bancs, bufets d'advocats, assessories fiscals i grans consultories, acostuma a ser legal, sempre i quan es declarin els fons. Bàsicament del que es tracta és d'esprémer la legalitat per trobar-hi les escletxes que permetin reduir la factura fiscal. Qui hi guanya? Òbviament les empreses -o els particulars- que hi recorren. Qui hi perd? Les administracions públiques, que veuen caure la seva recaptació tributària.

Els darrers anys el reguitzell d'escàndols vinculats a l'enginyeria fiscal agressiva protagonitzats fonamentalment per grans multinacionals ha estat constant. Els d'Inditex -la matriu de Zara, entre d'altres-, que va estalviar-se el pagament de gairebé 600 milions d'euros en impostos entre 2011 i 2014-; i el de l'estrella del Reial Madrid Cristiano Ronaldo, són els més recents. La llista és molt llarga i s'hi han d'incloure casos com els anomenats Papers de Panamà o el Luxleaks. Tot plegat s'ha traduït en una major consciència ciutadana sobre els perjudicis que causen aquestes pràctiques i en una major demanda per impedir-les, o almenys limitar-les, per part de plataformes, organitzacions o partits polítics

Com funciona el sistema?

Darrere de les grans empreses o milionaris que opten per destinar part dels seus guanys a paradisos fiscals per pagar menys a Hisenda hi ha els anomenats "facilitadors", és a dir els bancs, bufets i assessors especialitzats encarregats de dissenyar l'estructura societària que ho fa possible. És el que fa, per exemple, Paraisosfiscales.org i el cèlebre bufet d'advocats Mossack Fonseca, epicentre dels Papers de Panamà. Però com funciona aquest sistema? Ho resumeix Susana Ruiz, responsable de Justícia Fiscal a Oxfam Intermón: "Normalment el procés arrenca amb un banc, que al cap i a la fi serà l'encarregat de fer les transferències. Posa el client en contacte amb un bufet d'advocats o un assessor fiscal que crea tot l'entramat. En alguns casos no només crea la societat per exemple a les Bahames, sinó que també et pot facilitar el nom de testaferros que apareixen a la societat pantalla. Al cap i a la fi, els facilitadors el que fan és explorar els buits i buscar els forats a les diverses legislacions per trobar el tractament fiscal més favorable". Sobre la intenció final, Ruiz ho té clar: "quan crees una companyies amb un munt d'empreses pantalla, lògicament l'objectiu és ocultar els beneficis a Hisenda".

"Els facilitadors el que fan és explorar els buits i buscar els forats a les diverses legislacions per trobar el tractament fiscal més favorable"

Cécile Barbeito, activista de la Plataforma per una Fiscalista Justa, hi afegeix que els "bancs són el braç executor" d'un procés en què les assessories i els bufets especialitzats "dominen la informació de cada context, coneixen els avantatges [fiscals] de cada país i ajuden les empreses a eludir". Montse Segú, analista financera i membre de la mateixa plataforma, ho remata explicant que "els bancs i les assessories i bufets especialitzats col·laboren molt estretament, perquè al cap i a la fi el client necessita un servei integral. El valor afegit que ofereixen és, evidentment, estalviar impostos i tot i que crear estructures fiscals [en paradisos] és car, perquè normalment implica constituir diverses societats, als clients els compensa amb escreix amb el que deixen de pagar a Hisenda".

Giovanni Caporasso, en resposta per correu electrònic a un qüestionari de Públic, detalla que els clients estatals de Paraisosfiscales.org contracten "residències en països de baixa imposició fiscal, societats offshore [literalment "fora de la costa", però també anomenades societats deslocalitzades, perquè són empreses creades en centres financers poc transparents i de baixa imposició] i comptes bancaris a l'exterior. Molts ens contracten perquè els dissenyem un esquema de protecció pels seus estalvis o per transferir diners a l'exterior". Els seus clients, però, no acostumen a ser grans transacionals, que ja tenen personal intern especialitzat en enginyeria fiscal, sinó "pimes i particulars que no aguanten la pressió fiscal. Ens sol·liciten consultoria per transferir-se a l'exterior i crear noves empreses amb una taxació baixa. Altres ens demanen estructures per protegir els seus estalvis i poder viure amb ells".

Nummaria o Pretus -implicat en els Papers de Panamà- o l'assessor fiscal Andrés Guillamot, condemnat a dos anys de presó per ajudar el seu client a amagar els beneficis als Països Baixos, són exemples de facilitadors que han dissenyat estructures per defraudar.

Una pràctica molt comuna

L'impacte dels paradisos fiscals no és ni molt menys anecdòtic i tot i que, òbviament, no hi ha dades oficials sobre el volum de diners que s'hi amaguen, l'economista francès Gabriel Zucman -autor de La riqueza oculta de las naciones, una de les obres de referència sobre el tema- estima que contenen almenys 5,8 bilions d'euros en capitals ocults. La plataforma Tax Justice Networks, en canvi, parla de 30 bilions de dòlars acumulats en jurisdiccions offshore [òbviament no tots els fons dipositats en paradisos fiscals han de ser opacs i poden estar declarats]. A l'Estat espanyol, totes les empreses de l'Ibex 35 compten amb filials a paradisos fiscals, segons l'informe d'Oxfam Intermón Beneficis per a qui? Els paradisos fiscals com a principal amenaça per a una fiscalitat justa. En concret, a finals de 2014 les 35 companyies del selectiu sumaven 891 subsidiàries en territoris de baixa tributació -un 10% més que l'any anterior-, amb el Banc Santander (235) i la constructora ACS (113) com a màxims exponents.

L'ONG, que anualment publica diversos informes sobre la qüestió, denuncia que el "creixement d'aquesta economia offshore [en els últims 15 anys la inversió cap a paradisos fiscals s'ha multiplicat per quatre], fonamentada en un entramat de paradisos fiscals que acaben distorsionant i alterant el funcionament de l'economia global, suposa un desviament de recursos imprescindible per garantir l'estat del benestar". La seqüència, detalla Oxfam Intermón, és la següent: "una empresa espanyol envia de viatge els seus dividends i plusvàlues a un paradís fiscal camuflant-los com a inversió. Allà aquestes quantitats es declaren, però no es paga impostos per elles. Finalment, retornen a Espanya, on gràcies a una nova exempció no cal que hagin de tributar".

Una imatge d'Andorra.

Una imatge d'Andorra.

"És important tenir clar que els paradisos fiscals els tenim ben a prop i estan a l'abast d'una empresa mitjana", recalca Cécile Barbeito, de Fiscalitat Justa. Andorra és el cas més evident amb relació a Catalunya, però sense sortir de la UE hi ha altres territoris amb característiques equiparables als paradisos fiscals com Gibraltar, però també estats com els Països Baixos, Irlanda o Luxemburg. Pel que fa a Andorra, arran de la signatura del conveni de no doble imposició (CDI) entre l'Estat espanyol i el Principat -que evita que les empreses espanyoles que prestin serveis a Andorra hagin de pagar impostos al país pirinenc i alhora també a l'Estat espanyol i exactament mateix amb les companyies andorranes que operin a Espanya-, durant els anys 2014 i 2015 van proliferar les presentacions per vendre els avantatges d'operar des d'Andorra.

Públic ha tingut accés al material elaborat per grans bufets en algunes d'aquestes presentacions. El denominador comú de totes és recalcar la "competitivitat" fiscal d'establir-se a Andorra i els beneficis de crear-hi estructures per engegar la "planificació fiscal corporativa", que bàsicament permet "minimitzar la tributació al país estranger i minimitzar la tributació a Espanya". Garrigues, Uría Menéndez, Durán Sindreu o Cuatrecasas, Gonçalves Pereira són quatre exemples de grans despatxos que han portat a terme presentacions d'aquest tipus, sovint en col·laboració amb alguna entitat financera o amb el mateix govern andorrà. Per exemple, Garrigues va assessorar l'executiu del Principat pirinenc en les negociacions pel conveni de no doble imposició i va ser un dels ponents a la jornada Inversión y negocios en Andorra, que el setembre de 2015 va fer-se al Casino de Madrid i en què hi van participar els executius dels dos estats. Cuatrecasas va fer una presentació al maig de 2015, que va ser patrocinada per la Banca Mora, una de les entitats financeres andorranes. El vincle, per tant, és molt estret.

Alternatives per plantar-hi cara

"La planificació fiscal agressiva és legal, però ni justa ni ètica", subratlla Montse Segú, de la Plataforma per a una Fiscalitat Justa. Però què s'està fent per combatre-la més enllà de les grans declaracions? El comissari europeu de Fiscalitat, Pierre Moscovici, ha manifestat recentment la voluntat d'incrementar la regulació dels assessors fiscals, per evitar que fomentin l'evasió o elusió fiscal entre els seus clients. La Comissió Europea va iniciar el passat novembre una consulta pública per recollir opinions sobre si, precisament, cal una acció a nivell comunitària "per introduir mesures més efectives per desincentivar els intermediaris involucrats en operacions que facilitin l'evasió o l'elusió fiscal". La consulta estarà oberta fins el 16 de febrer i servirà per decidir si s'estableixen normes vinculants. La iniciativa segueix el camí de les recomanacions del Pla d'acció contra l'erosió de la base imponible i el trasllat de beneficis (BEPS, per les sigles en anglès) i de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que planteja que els assessors delatin els clients que vulguin posar en marxa operacions que facilitin el frau i l'evasió fiscal.

Un dels grans problemes, però, és la definició de paradisos fiscals. No hi ha una llista única i, per exemple, l'OCDE actualment només dóna aquesta consideració a dos territoris: els microestats oceànics de Nauru i Niue. L'Estat espanyol amplia la llista a 33, entre els que hi ha Macau, Gibraltar, les illes Cook, les Bermudes o Mònaco. Les organitzacions que treballen més activament per denunciar els perjudicis que provoquen aquests territoris tenen criteris molt més restrictius i, per exemple, per Oxfam Intermón un paradís fiscal és un territori amb "baixa o nul·la tributació", amb "avantatges fiscals pels no residents, sense necessitat de justificar una activitat econòmica substancial i real", que manifesta una "falta de cooperació amb altres administracions tributàries" i amb un marc legal que "permet la no identificació de les entitats registrades ni dels seus titulars o propietaris dels actius".

Sense anar més lluny, la setmana passada l'ONG va presentar un informe en què assenyalava els 15 paradisos fiscals més "agressius" del món. Quatre formen part de la UE: els Països Baixos, Irlanda, Luxemburg i Xipre. També hi ha altres territoris europeus, com Suïssa. A partir d'aquí, sembla complicat que aquests estats acceptin canvis substancials en la legislació comunitària que ataqui d'arrel el problema.

"Es creen llistes de paradisos fiscals amb criteris tan insuficients que no serveixen per fer un control efectiu"

Per a Susana Ruiz, responsable de Fiscalitat d'Oxfam Intermón, directament "la UE no posa les mesures suficients per frenar-ho". L'experta aposta per "revisar la definició del que és un paradís fiscal" i destaca que l'Estat espanyol només té en compte "el criteri de transparència, és a dir, que es compromet a intercanviar informació, però no se'n tenen a compte d'altres, com que si un país té un impost de societats molt baix o, directament, del 0% automàticament se l'ha de considerar un paradís fiscal". "Es creen llistes de paradisos fiscals amb criteris tan insuficients que no serveixen per fer un control efectiu", denuncia. Ruiz també aposta per revisar el model de la fiscalitat empresarial, per tal que hi hagi més transparència, i que es garanteixi saber quant paguen les empreses en impostos i, sobretot, saber on paguen, a banda de conèixer amb exactitud qui en són realment els amos.

L'ONG reclama al govern espanyol una "llei contra l'evasió i l'elusió fiscal que contribueixi a tancar totes les escletxes de l'elusió fiscal i combati el secretisme financer", a banda d'exigir-li "donar suport a la creació d'un organisme fiscal mundial que representi a tots els països i que controli que les grans corporacions paguen el que els correspon i on els correspon". A més a més, en col·laboració amb la Plataforma per a una Fiscalitat Justa, també s'ha posat en marxa la campanya "zones lliures de paradisos fiscals", per tal que les institucions públiques incorporin en les seves polítiques públiques de contractació criteris que incentivin un "comportament fiscal responsable".

De moment, s'hi han sumat 21 municipis, 19 de Catalunya -el més important, Barcelona-, a banda de Palma i Castelló. A la llei d'acompanyament dels pressupostos, la Generalitat també pretén introduir el mateix criteri, i que s'eviti la contractació de societats amb filials en paradisos. Problema? En tots els casos la clau és que s'entén per paradís fiscal i en principi es tindrà en compte la llista que elabori la UE, en la que evidentment no apareixen territoris com Luxemburg, Països Baixos o Irlanda.

Batalla desigual

Els escàndols dels darrers temps augmenten la demanda de mesures realment eficaces per combatre els paradisos fiscals, però de moment les inversions que van a parar a aquests territoris lluny d'aturar-se, s'incrementen. Giovanni Caporasso arriba a afirmar que «els escàndols com els Papers de Panamà tenen l'efecte contrari, perquè fan conèixer els paradisos fiscals a qui no els coneix i augmenten la demanda de serveis». Segons la seva visió, evidentment favorable a la seva existència, "si no existissin inferns fiscals no existirien paradisos. Molts països europeus ho han entès i apliquen impostos raonables, mentre que altres semblen no entendre que els impostos alts només provoquen la fuga de capitals". En qualsevol cas la batalla per eradicar-los, ara mateix clarament desigual en detriment dels partidaris d'acabar amb els paradisos fiscals, es preveu llarga.