Fins fa ben poc Barcelona tenia 43 mercats municipals; ara en té 42. A principis d’aquest 2018, el Mercat de Núria, a la part alta de Ciutat Meridiana, va tancar les seves portes definitivament. Després de 53 anys d’història –molts dels quals plens d’activitat-, l’última parada que hi quedava decidia traslladar-se al Mercat de l’Estrella, a Gràcia.

El Mercat de Núria era un mercat petit però que als anys 70 i 80 havia bullit de vida, convertit en un dels centres neuràlgics d’un veïnat que estrenava un barri que no parava de créixer. Ara és buit. Les gran superfícies comercials i els supermercats han substituït la proximitat de "la plaça" de tota la vida i amenacen de seguir-ho fent a altres barris de la ciutat.

Barcelona té 42 mercats municipals, però molt probablement la majoria de ciutadans no serien capaços de citar-ne més de 10. Mentre els grans mercats són al centre de les converses amb remodelacions més que controvertides –Sant Antoni, Abaceria, Ninot, Encants, la Boqueria...-, els mercats més petits queden cada vegada més en l’oblit.

El mercat del Besòs, el de la Trinitat, el de la Marina, el de Tres Torres, el de Felip II o el del Carmel perden poc a poc el segell de punt de trobada veïnal i cada vegada són més plens de parades buides. En la majoria d’ells la necessitat de reformes és evident: freds i foscos, poc ventilats, manca d’emmagatzematge i d’espais adequats per als comerciants, instal·lacions obsoletes...

Si bé és cert que l’Ajuntament de Barcelona procura que es facin petites obres quan és necessari –aquest estiu, per exemple, es reordenaran les parades del Mercat del Carmel per a un espai més esponjat i s’instal·laran dos ascensors al Mercat de Lesseps-, les grans remodelacions se les han endut els mercats més cèntrics, més grans o més coneguts.

El model més qüestionat

Els mercats de Sant Antoni i l’Abaceria han estat els últims en centralitzar l’atenció mediàtica. Els dos són edificis nascuts amb l’arquitectura del ferro, centenaris, centrals en els seus barris i emblemàtics per a la ciutat; els dos formen part del nou model de mercat que s’ha impulsat amb les últimes renovacions (com ja va passar en el cas del Ninot): menys parades i incorporació d’un supermercat.

Així, l’Ajuntament ha optat per incloure dins els equipaments el que molts dels paradistes i del veïnat en general consideren que està fent desaparèixer, precisament, el model de proximitat de “la plaça”: les grans superfícies autoservei.

Turisme, gentrificació

El debat va més enllà de l’evident confrontació amb el comerç de barri que aquest model representa. Les renovacions dels grans mercats han atret turistes que consumeixen àvidament els sucs en gots de plàstic que algunes de les noves parades els ofereixen –a la Boqueria no li ha fet falta ni tan sols renovar-se per convertir-se en un niu turístic- traient espai als qui hi han anat a comprar tota la vida i també als qui hi ha venut tota la vida. Les zones de degustació a les mateixes parades no són per al veïnat.

I no es tracta d’una qüestió merament turística la que porta a tantes persones a qüestionar-se el nou model dels grans mercats de Barcelona. Al voltant d’aquestes renovacions els preus dels lloguers es disparen fins al punt d’amenaçar el veïnat de fer-lo fora del seu barri de tota la vida. Tan sols cal fixar-se en el cas de Sant Antoni. Quan van començar les obres del seu mercat –fa nou anys-, el barri era fàcilment assequible. A mesura que la inauguració s’anava acostant els preus pujaven i la zona es convertia en un nou espai de moda a la ciutat. Després d’obrir el Mercat de Sant Antoni, trobar un lloguer per sota els 850 euros al barri s’ha convertit en una missió impossible.

I, mentrestant, els mercats oblidats de la ciutat cada dia són més buits.