Prohibit llençar purins durant el cap de setmana en algunes zones. És una de les mesures que proposa el decret sobre la Gestió de la Fertilització del Sòl i les Dejeccions Ramaderes, presentat a mitjans de setembre per la Generalitat de Catalunya. El document, que es troba en fase d'exposició pública i està previst que s'aprovi durant l'any vinent, limita la gestió de les dejeccions durant els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats. A més, prohibeix la construcció de noves granges de porcs fins al 2020 en àrees considerades vulnerables per la contaminació de nitrats.

Amb la normativa, es reactiva el debat de com equilibrar el creixement industrial del sector ramader amb la protecció dels aqüífers i la garantia que alguns indrets puguin continuar consumint aigua potable. L'entitat ecologista Salvem l'Empordà recorda que "la concentració elevada de granges en moltes zones, unida als excedents de purins que generen i els vessaments incontrolats, són algunes de les raons que han provocat la contaminació dels aqüífers".

Per protegir les aigües, la Unió Europea va aprovar una directiva en la qual es volia resguardar-les envers la contaminació per nitrats i es declaraven una sèrie de zones com a vulnerables. En aquestes, la quantitat màxima de nitrogen que es podia abocar era de 170 quilos per hectàrea i any. Però l'Estat espanyol va incomplir la normativa i per fer front a les sancions va idear un sistema de primes per a les plantes de cogeneració destinades al tractament de purins.

El purí com a adob orgànic

"La designació de zones vulnerables a vegades es correspon amb les àrees on hi ha situades més granges, però a vegades no està relacionada", explica el responsable del sector porcí del sindicat Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri. Davant les limitacions que imposa el decret sobre fertilització de la Generalitat, Saltiveri defensa la tasca dels ramaders. "Utilitzem el purí com un adob orgànic per fertilitzar els camps de manera totalment controlada, però ens trobem que l'Administració utilitza criteris no escrits, sense cap fonament tècnic, per autoritzar o rebutjar l'aplicació de les dejeccions".

Unió de Pagesos demana a la Generalitat que estableixi excepcions en el desenvolupament del decret. Saltiveri planteja que la moratòria a la instal·lació o ampliació de noves granges de porcs se suspengui "sempre que la densitat ramadera no sigui massa alta". Es a dir, que el municipi disposi de capacitat de gestionar el volum de dejeccions que generen les explotacions. En les al·legacions al nou decret, el sindicat agrari adverteix que la normativa "incrementarà la burocràcia i els costos pels productors".

Planta de tractament de purins a l'Esquirol (Osona). /Jordi Puig

Tant per l'Administració com pels ramaders, la pregunta és sempre la mateixa: Què en fem dels purins? Fins al 2014, una alternativa per tractar-los l'aportaven les plantes d'assecatge de purins. El Ministeri d'Indústria va suprimir les primes atorgades a les instal·lacions per generar electricitat, fet que va provocar el tancament de les sis que hi havia a Catalunya. Després de la denúncia interposada pels representants dels ramaders, ara el Tribunal Suprem ha obligat al Govern de l'Estat a recuperar el sistema de primes perquè les plantes siguin viables i funcionin correctament. A més, ha anul·lat el límit de 15 anys de vida imposat per Indústria perquè aquestes puguin rebre les compensacions econòmiques.

Nou escenari per les plantes de purins

Tot i que la interlocutòria del Suprem restableix el termini de 25 anys perquè les plantes de purins rebin subvencions, Saltiveri considera que "la normativa té una data de caducitat i que malgrat sigui necessari accelerar els tràmits per obrir-ne més, la solució ha de ser més profunda". De moment, es retarda la reobertura de les dues que estaven ubicades a la comarca d'Osona per la manca de manteniment de les instal·lacions durant el període d'aturada.

Davant d'aquest nou escenari, els ramaders consideren que s'ha de canviar la mentalitat i passar de veure el purí com un problema a tractar-lo com una oportunitat. "Ens permet adobar les terres una vegada transformat, però durant l'època de tancament de les plantes de tractament només ens quedava gestionar-los a les granges o portar-los lluny amb un cost molt elevat pel productor", comenta Saltiveri.

Aquest viatge que fan les dejeccions és el que preocupa l'entitat Salvem l'Empordà, dedicada a l'estudi i la defensa de la natura. La seva portaveu, Bàrbara Schmitt, denuncia que el transport d'aquests residus està perjudicant la qualitat de l'aire a les comarques lleidatanes, Osona, l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany. Schmitt qualifica de "greu" la situació de contaminació de les aigües subterrànies.

De zones vulnerables a vulnerades

La demanda de Salvem l'Empordà i d'altres entitats ecologistes se centra que Catalunya pugui ser declarada zona vulnerable per la contaminació dels aqüífers i que les àrees que ja tenen aquesta consideració es converteixin en zones vulnerades, com ja passa en altres països europeus. Per a Schmitt, el decret de la Generalitat "ha d'afrontar com millorar la qualitat dels aqüífers de les zones vulnerades i deixar de banda si es planifiquen noves granges o s'autoritzen la construcció de plantes de purins".

Més enllà de les al·legacions que es puguin realitzar al text, Salvem l'Empordà vol garanties que es revisa de forma exhaustiva l'aplicació dels purins. En aquest cas, sol·licita al Departament d'Agricultura que els controls siguin "reals i efectius". L'organització té clar que la gestió de les dejeccions i el seu transport corresponen al ramader, però també a l'Administració. Abans què les dues parts assumeixin aquesta responsabilitat, asseguren que la prioritat rau a prevenir la contaminació pels nitrats, tant els d'origen agrari, com els químics.

El mateix decret sobre la Gestió de la Fertilització del Sòl i les Dejeccions Ramaderes conté les dues sensibilitats que coexisteixen a l'hora de tractar les dejeccions. Per un costat, incorpora mesures socials, com la prohibició de llençar purins durant el cap de setmana en camps situats a 500 metres de nuclis de població per evitar les males olors. Per l'altre, la necessitat de conciliar aquesta limitació amb una activitat econòmica com la ramaderia porcina, que és un dels sectors que més aporta al Producte Interior Brut de Catalunya (PIB), i que amb un cens de més de 7 milions d'animals ha crescut un 30% la darrera dècada. Aquesta convivència encara s'ha de resoldre.