Público
Público

ENTREVISTA AMB L'ALCALDE DE LLEIDA Àngel Ros: "S'ha de buscar una solució pactada. No sé quina serà. Jo defenso la federal"

L'alcalde de Lleida creu "hi ha alguns líders socialistes que els ha costat més entrar a veure la gravetat del problema actual". Diu que la Paeria no tanca la porta a col·laborar amb la Generalitat, sempre que es busquin vies de diàleg dins la legalitat, i es pronuncia a favor d'una reforma de la Constitució, una solució federal, que no inclogui el dret a l'autodeterminació de Catalunya 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, al seu despatx de l'Ajuntament

Àngel Ros, l’alcalde i president del PSC de Lleida, ha estat una de les veus més contundents contra la celebració d’un referèndum a Catalunya no acordat amb l'Estat espanyol.

Des d’un bon començament ja va alertar que es tractava d’un procés que no seguia la legalitat i té molt clar que no cedirà locals ni urnes per celebrar-lo. Els darrers esdeveniments i l’escalada de tensió no li han fet canviar pas el punt de vista però comença a expressar preocupació per la divisió que pot haver, segons ell, dins la societat civil catalana i el deteriorament de les relacions amb Espanya.

Àngel Ros assegura que ell pressió no n’està rebent perquè des del principi es manté ferm en què només actuaria dins el marc legal i és el que està fent. La solució a l’actual problema català passa per la via del diàleg, la negociació i la disposició a fer cessions i renúncies. En parlem amb ell al seu despatx oficial.

Abans formava part del sector més catalanista del PSC, després va canviar. Reconeix que ha canviat políticament? Motius.

Abans formava part del sector catalanista i segueixo sent catalanista. El que ha passat en aquest país és que el PSC ja som els últims catalanistes no independentistes. Hi ha hagut una evolució de partits catalanistes cap a l’independentisme com és el cas de CiU i ERC. Bé ERC, de fet no ha enganyat mai a ningú com la CUP no ha enganyat mai a ningú. El catalanisme ha evolucionat cap a l’independentisme i jo em mantinc igual.

Que li sembla la posició del PSOE davant el procés?

Jo crec que hi ha alguns líders socialistes que els hi ha costat més entrar a veure la gravetat del problema actual. No és el cas de Pedro Sánchez. Vull recordar que l’endemà del 9N ell va venir a Barcelona, a la reunió del PSC, a plantejar solucions.

Ara amb l’1O ha llençat l’alternativa de la reforma constitucional i ha declarat que Catalunya és una nació i Espanya una nació de nacions. Entorn de l’1 d’octubre també estarà amb nosaltres. Sánchez entén el problema català i hi vol buscar solucions.

Si el PSOE prescindeix del sector catalanista, pot guanyar les eleccions a l’Estat?

Jo crec que el PSOE per guanyar a l’Estat necessita un PSC fort. L’experiència ho ha demostrat i el PSC serà més fort si es manté dins del catalanisme.

Vostè en el seu moment va rebre la notificació de la Generalitat que li demanava que informés dels locals on es podria votar l’1 d’octubre i què va fer?

En aquell moment vaig enviar la notificació als serveis jurídics perquè em fessin un informe. L’endemà ja el tenia i l’informe del secretari general deia que no es podia atendre aquella petició i li vaig comunicar així al president Puigdemont. A més li vaig afegir que la Paeria sempre ha col.laborat amb la Generalitat i sempre ho seguirà fent dins de la legalitat. Si a més, cal que ajudem a buscar camins de diàleg que podien comptar amb mi sempre.

Així podem dir que a Lleida els ciutadans que vulguin votar no ho podran fer en instal.lacions municipals?

Podran votar a instal.lacions no municipals si la Generalitat ho fa i si el govern català incompleix la resolució del Constitucional. A Lleida hi ha 41 col.legis dels quals només 10 són municipals. La resta pertanyen a la Generalitat.

Com valora doncs que la Generalitat continuï pensant a dipositar urnes en equipaments educatius?

Home jo evidentment ho valoraria com allò que és. Que la Generalitat surt de l’àmbit legal i que manté una aposta pel referèndum que no és la solució de l’actual crisi. La solució de l’actual crisi és política dins de la llei i és diàleg buscant altres solucions però ha de renunciar al concepte de referèndum unilateral.

Diàleg n’han demanat ara amb la carta que han enviat a Rajoy i al rei.

Bé. quan has convocat un referèndum unilateral aquest missatge sona a excusa més que res. El diàleg ha d’implicar que estàs disposat a fer cessions i renúncies i no he vist cap proposta de cessió o renúncia.

Vostè ha afirmat que s’està intentant municipalitzar el procés. Els 712 alcaldes cridats a declarar pel fiscal per part de l’Estat estaria dins aquesta municipalització?

No se citaran 700 alcaldes, ja que la immensa majoria no han manifestat que cediran locals ni han fet cap decret. En qualsevol cas, els alcaldes citats a declarar ho són com a conseqüència que la Generalitat ha municipalitzat el procés. Un pot decidir no complir la llei, però no demanar a un altre que tampoc la compleixi. Un ciutadà que vagi a votar no el sancionaran.

Àngel Ros no va anar a la concentració de dissabte de més de 700 alcaldes a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. S'ha de ser solidari amb els alcaldes investigats?

El que s’ha de dir és la realitat del que ha passat. Jo no desitjo que cap alcalde ho passi malament havent d’anar a declarar, però la responsabilitat última és del govern que els ha posat en aquesta situació.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, al seu despatx de l'Ajuntament

Ja fa dies que es mou en un terreny una mica perillós, perquè quan un es mulla “a favor o en contra” del procés ja l’assenyalen. Ho nota molt en el seu cas?

Jo des del primer dia vaig dir que em mouria dins de la llei. Ho vaig dir a la Monica Terribas fa dos mesos. Alguns mitjans ho van traduir com “no cediré locals”. A partir d’aquí, òbviament que hi ha atacs sobretot a les xarxes socials i una manifestació a la plaça Paeria que en tot moment va ser educada.

Vostè no veu el procés com una solució als problemes de Catalunya amb l’Estat. Quina seria una bona via?

A un problema complex ningú té una solució fàcil. S’ha de construir amb diàleg, amb pactes i amb renúncies. Per mi passa perquè l’Estat assumeixi els canvis legals necessaris des del punt de vista del respecte a la llengua, la cultura, l'autogovern i un millor finançament de Catalunya. Que l’Estat entri a negociar aquests temes i es pot traduir en una reforma constitucional.

Com s’hauria de reformar la Constitució perquè sigui legal votar a Catalunya?

No cal modificar la Constitució perquè sigui legal votar a Catalunya. A Catalunya una reforma constitucional es pot votar sempre. Jo no vull que la Constitució Espanyola inclogui el dret d’autodeterminació, entre altres coses, el dret aquest ho recull la constitució de Sudan i un país de l’antic bloc soviètic. Al Canadà i a Anglaterra no es recull el dret d’autodeterminació però es va pactar un referèndum.

Que han fet bé a Canadà i el Regne Unit per aconseguir pactar un referèndum?

Doncs dialogar. Però el procés va ser llarg, eh?. Els anglesos i escocesos van estar deu anys negociant i els de Quebec també han tingut períodes llarguissims de negociació. S'ens ha enganyat molt. El referèndum al Canadà els independentistes el van perdre, però si haguessin guanyat no haguessin estat independents. A l’endemà, s’hauria obert un procés de negociació que no tenia per què acabar amb la independència.

En què creu que acabarà tot això?

No tinc bola de vidre. No ho sé. Voldria que acabés amb que a partir del 2 d’octubre hi hauria d’haver un procés de diàleg en el qual es busqui una solució efectiva, eficaç i dins del marc legal.

Si el dia 2 es proclama la independència que pensa fer?

La paraula és lliure però evidentment no ho veig.

Un cop vista la imatge que va donar el Parlament els dies 6 i 7, com es poden restablir llaços i una normalitat de relacions entre partits?

S’ha de dialogar! No hi ha més solució. Ara no es dialoga, has vist seure en una taula de negociació a Rajoy i Puigdemont? Jo no els he vist eh! Els que creiem en la tercera via... és que no n’hi ha cap més. S’ha de dialogar i arribar a una entesa. Amb el descontentament que hi ha a Catalunya seguir igual és impossible i la independència també. S’ha de buscar una solució pactada, però no sé quina serà. Per mi, la solució passa per un Estat federal.

No creu que ja estan molt danyades les relacions entre Catalunya i Espanya?

No entre Catalunya i Espanya, no! Entre el Govern de Barcelona i el de Madrid. El que més greu em sap és la divisió de la societat civil de Catalunya. Deia Ernest Lluch que hem anat bé en aquest país perquè el catalanisme ha estat el denominador comú de partits i moviments cívics de Catalunya. La societat catalana està dividida en dos i era el nostre gran actiu i s’ha deteriorat la relació entre els catalans i els ciutadans de la resta d’Espanya. Si repasses la història, els estatuts d’autonomia de Catalunya han anat lligats a canvis constitucionals d’Espanya. El proper salt qualitatiu ha d’implicar una reforma constitucional a l’Estat.

17. Vostè creu que el dia 2 algú es posarà a treballar en aquest canvi?

Home jo crec que Pedro Sánchez i el president Rajoy han donat senyals que volen revisar coses i s’ha apuntat a la creació d’un estudi territorial de l’Estat i una eventual reforma constitucional. Albert Rivera també ho ha declarat i jo crec que els líders dels partits estatals han donat bons senyals de buscar reformes legals que resolguin el problema. D’aquí al dia 1 hi ha una situació massa tensa per negociar.

El preocupa el tema de l’augment de presència policial a Catalunya i l’escalada de tensió?

Seria un irresponsable si no em fes patir i no em preocupés per això. Jo confio en la maduresa d’aquest país i que no es donarà cap situació de violència. Les forces de seguretat ara mateix fan el seu paper. Jo la presència de les forces de seguretat no la criticaré mai. Jo em trobo més segur si hi són.