Público
Público

ENTREVISTA A CARLES PUIGDEMONT "Algú li ha demanat al rei que rectifiqui?"

En la seva última entrevista abans de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21D, Puigdemont reflexiona a 'Públic' sobre la seva campanya electoral des de Brussel·les, els seus pressentiments en quant als resultats i sobre l'actitud del Govern de Rajoy que va aplicar l'article 155 a Catalunya: " Vaig celebrar que hi hagués algú a l'equip de Rajoy que no fos un falcó i que no participés del crit de l''a por ellos!' ".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president cessat de la Generalitat, Carles Puigdemont, en un moment de l'entrevista amb 'Públic'

Treballa a Brussel·les a contrarellotge. Carles Puigdemont (Amer, La Selva, 1962) encapçala Junts per Catalunya (JuntsxCat), una organització creada fa poc més de tres setmanes amb la qual pretén aconseguir restablir el govern de la Generalitat existent abans de l'aplicació de l'article 155. Rep Públic en un hotel de Brussel·les, durant les últimes hores de campanya i, entre moltes reflexions, trasllada la seva confiança que Mariano Rajoy i el seu equip paeixin el resultat d'unes eleccions que, segons ell, deslegitimaran la intervenció del govern del PP a l'Administració catalana. El president Puigdemont es pregunta si algú està demanant al president Rajoy que atengui a la realitat dels 2,3 milions de catalans que van votar l'1 d'octubre. I respon també a l'interrogant sobre els destinataris del missatge del rei en la "fatídica nit del 3 d'octubre".

Com està, president?

Bé. Dins de les circumstàncies, bé.

Aquest dijous anirem a votar. Com li explicaria vostè l'actual moment polític a Catalunya a una persona de Toledo o de Sevilla?

És un moment en què està en joc la democràcia. No si hi ha independència si o no a Catalunya, sinó la mateixa democràcia. Li preguntaria si li agrada viure en un país en què es prohibeixi lluir aquest llaç groc [el mostra], parlar lliurement als mitjans de comunicació o penjar pancartes que diguin "democràcia"; això és tot el que està perseguit en aquest moment a Catalunya. I si li agrada que es liquidi un Parlament elegit democràticament.

Veure tot això des de Brussel·les deu ser dur personalment. Com es troba en aquest aspecte?

Personalment, la duresa és evident i no la recomano ni la vull per a ningú, però políticament estem molt forts perquè la nostra posició és molt sòlida. Les expectatives són molt bones i, a més, el rebuig exterior a una actitud incomprensible de l'Estat espanyol aquí es veu molt clar.

No són unes eleccions netes, i no perquè tingui por que hi hagi frau, sinó perquè el frau ja s'ha produït

Vostè diu que aquestes eleccions no són netes...

No, no ho són, i no perquè tingui por que hi hagi frau, sinó perquè el frau ja s'ha produït: perquè no les ha convocat qui ho hauria de fer; perquè les condicions en què hem de operar no són les justes ni són iguals per a tothom; perquè hi ha candidats que hem d'estar fora o a la presó per poder demanar el vot; perquè hi ha candidats que demanen el vot –com Jordi Sànchez– i que, pel sol fet de demanar-lo, han estat vexats i sancionats; perquè no tenim recursos econòmics i d'altres en tenen molts, de recursos econòmics –que algun dia hauran d'explicar...–, i perquè hi ha un Estat espanyol que ha decidit participar en les eleccions. En aquest sentit, els resultats quedaran afectats per aquestes circumstàncies.

Vostè dóna per fet que tornarà a Catalunya en els propers dies. Ho farà en qualsevol cas?

Tornaré si l'Estat espanyol es compromet a acceptar el resultat de les eleccions convocades per ell mateix amb les seves regles del joc, que crec que és el que ha de passar. Seria el súmmum que l'Estat espanyol, que ha convocat les eleccions i hi ha posat les regles del joc, després no accepti el resultat si aquest resulta ser que els catalans aposten perquè continuï el Govern cessat il·lícitament i il·legalment.

I si Junts per Catalunya no guanya, tornarà i demanarà la investidura?

Veurem quina és la decisió dels catalans. No tinc cap dubte que els catalans no blanquejaran ni legalitzaran amb el seu vot el que pretén el Govern espanyol, que és la decapitació del Govern de Catalunya. Estic convençut que els catalans no decapitaran la Presidència de la Generalitat ni el seu Govern i que podrem entrar tots junts –president, vicepresident, consellers i conselleres– al Palau de la Generalitat.

Alguns dirigents d'ERC, de JuntsxCat i vostè mateix han parlat en alguna ocasió de referèndum, una altra vegada. Vostès es plantegen de nou la possibilitat de negociar un referèndum?

Aquesta porta ha d'estar sempre oberta. Nosaltres ja ho hem proposat i ja vam celebrar un referèndum, que és vàlid per a nosaltres. Mai tancarem la porta al que és la via prioritària, que és un acord, encara que perquè hi hagi acord ha d'haver una altra part asseguda a la taula, cosa que no passa, i això a nosaltres no ens ha de paralitzar. Amb tot, si el resultat del 21D mostra la persistència de la voluntat dels catalans –i crec, honestament, que és el que passarà i la 'recepta Rajoy' no funcionará–, es pot exigir i s'ha d'exigir al Govern espanyol un canvi de rumb. I aquest ha de passar inevitablement per diàleg i la negociació política.

Tinc perfectament clar com i quan puc entrar sense ser detingut, sense cap problema, i crec que això no passarà

Vostè diu que el que pretén és restablir el Govern cessat per Rajoy. Restablir-lo tal qual?

Exactament. Entre d'altres coses perquè el senyor Rajoy –i es veurà amb el temps– no té poder per cessar el Govern català ni té poder per cessar el president elegit pel Parlament. Va contra la llei i va contra la Constitució, en contra de les regles del joc de la democràcia. Per tant, el nostre deure –ja no és una opció– és defensar la institució de la Generalitat de Catalunya, la Presidència de la Generalitat. I no hi ha d'haver cap canvi aquí, perquè qualsevol canvi significaria acceptar les regles del joc i els efectes del 155. Cal ser molt explícits en enviar el missatge del dia 21: el senyor Rajoy no pot, no té dret a posar o treure presidents a Catalunya.

Posem que vostè torna i en passar per la Jonquera ...

Si entro per la Jonquera...

... el detenen. I suposem que Oriol Junqueras tampoc pot sortir de la presó. Què passa en aquest cas?

Tinc perfectament clar com i quan puc entrar sense ser detingut, sense cap problema, i crec que això no passarà. Si sóc candidat a tornar a ser ratificat president pel Parlament de Catalunya, i el Parlament vol, això ha de prevaler –en una democràcia– davant les esposes o els barrots. Dit això, entenc la pregunta... És un escenari en el qual ja no hem de posar la càrrega de la prova en la part catalana, sinó en la part de l'Estat espanyol: escoltin, si vostès han convocat aquestes eleccions, amb les seves regles del joc, els desequilibris, la parcialitat de la Junta Electoral... i no ha funcionat, i estem igual que abans, pensen canviar o no? Acceptaran els resultats d'una competició amb les seves regles del joc o no? Perquè si és que no, aquí emergirà un problema molt greu, no a Espanya, sinó a Europa. Per primera vegada, Espanya declararà davant la Unió Europea que no accepta el resultat d'unes eleccions democràtiques, i això és clarament contradictori amb els tractats de pertinença a la UE.

Si el president Montilla es trobés en aquesta situació de cessament il·legítim, el meu president seria Montilla, i jo exigiria el seu retorn i la seva restauració al Palau de la Generalitat

Té clares les condicions en què podria tornar... I té garanties que ERC donarà suport aquesta investidura?

Som aquí –i crec que no estem sols– perquè no acceptem una intervenció il·legítima, il·lícita i il·legal a les nostres institucions. No n'hi ha d'haver cap dubte, perquè si obrim la possibilitat que això sigui així, per petita o gran que sigui –per exemple, canviant el president–, estarem legitimant que, en el futur, sempre algú de Madrid a qui no li agradi un Govern, un president o presidenta, podrà canviar-lo. No es tracta de persones, es tracta de la institució. Jo faria exactament el mateix si el president fos algú a qui mai he votat, com el senyor Montilla. Si el president Montilla es trobés en aquesta situació de cessament il·legítim, el meu president seria Montilla, i jo exigiria el seu retorn i la seva restauració al Palau de la Generalitat fins que els catalans, per decisió de les institucions catalanes, poguéssim prendre la decisió de nomenar un altre president.

Oriol Junqueras ha dit que vol ser president...

I després del 130 president, que sóc jo, vindrà el 131. L'important és quan ha de passar. Via 155? O quan nosaltres, en exercici de les nostres institucions, diem que hi ha d'haver un president 131? Aprofitar que Rajoy ha decapitat o diu haver decapitat les nostres institucions per donar validesa a aquesta decapitació crec que va justament en la línia del que volem evitar amb els nostres actes i amb la nostra posició: anar exactament en contra d'aquest 155 i els seus efectes.

Si les enquestes tenen raó, vostè necessitarà més suports...

La raó la donen i la treuen els electors, no les enquestes i, a més, aquestes assenyalen una cosa molt cridanera: que la nostra candidatura, que no existia fa tot just tres setmanes i que a més, partia d'una posició molt baixa, no ha parat de créixer . En aquests moments segueix creixent i estem ja molt a prop del capdavant, i segons algunes dades, fins i tot davant del tot. Però em nego a acceptar la lògica de les eleccions autonòmiques convencionals, perquè per a mi, no ho són; són eleccions per aturar un cop d'Estat, que és el 155; per dir que la recepta Rajoy no funciona. Clarament, el front del 155 sortirà derrotat d'aquestes eleccions. Els catalans, amb els nostres vots, no legalitzarem el que és una il·legalitat i una il·legitimitat.

Amb aquests arguments, creu que es pot convèncer la CUP i als Comuns?

Veurem quina és la posició de cadascun. Jo puc parlar per Junts per Catalunya; de per què hem fet aquesta llista, com l'hem fet i per què volem continuar el mandat democràtic del poble de Catalunya, que ve del 27 de setembre del 2015 i de l'1 d'octubre. Aquest és el compromís, perquè hi ha una immensa majoria a Catalunya que ja no veu possible oferir un país millor als nostres fills amb els instruments d'aquest retallat i desacreditat Estat autonòmic, i, per tant, vol fer-ho amb els instruments d'un Estat.

Vostè sempre va dir que era a la Presidència de la Generalitat per complir amb en aquest mandat i després ho deixava...

Exactament.

Si el 155 surt derrotat, cal donar-li temps també a l'Estat espanyol perquè pugui digerir el que serà una altra amarga derrota

... però s'entén que, després, si vostè és investit, seguiria quatre anys?

Les legislatures són per a quatre anys. Crec que cal donar estabilitat al nostre full de ruta i que cal recuperar la democràcia, que ha patit un regressió monstruosa a Catalunya per culpa del 155, des de l'1 d'octubre. Cal treure aquesta por que tenalla la societat catalana, els mestres, els policies, els funcionaris, els periodistes... Això no pot ser així i cal dedicar molt temps a recompondre el que aquesta irrupció violenta i abrupta l'Estat ha provocat al nostre país. El Junts no és perquè sí, sinó perquè hem fet un país que val la pena, en què val la pena fer projectes personals i professionals tots, perquè sempre hem avançat. I algú va decidir en un moment determinat, en veure que no podia aturar el creixement democràtic d'un fenomen com és l'independentisme, que havia d'acabar abruptament i violentament amb tot això. Aquí cal recompondre una altra vegada el que van destrossar aquesta banda del 155; cal dedicar molt de temps. Insisteixo, cal donar-li a tothom l'oportunitat que digereixin els resultats del 21D. Perquè si el 155 surt derrotat i cal tornar a la situació anterior –que el 155 va interrompre–, cal donar-li temps també a l'Estat espanyol perquè pugui digerir el que serà una altra amarga derrota. Però cal parlar.

El president Puigdemont i Marià de Delàs, en un moment de l'entrevista.

En qualsevol cas, a les següents eleccions no s'hi tornarà a presentar?

Si són en condicions de normalitat, segur que no. A aquestes ja no m'hi volia presentar, però per defensar la institució de la Generalitat de Catalunya, la Presidència de la Generalitat de Catalunya, estic obligat a fer-ho, perquè jo no sóc aquí per salvar una biografia personal. Jo m'hauria quedat allà, hauria pactat el que hagués estat; sóc aquí per defensar una institució que abans ha hagut altra gent que l'ha defensat i que tindrà en el futur una altra gent que la defensarà.

Té clar què farà després?

No tinc molt clar a què em dedicaré, perquè la meva vida ha patit tantes alteracions en els últims dos anys que ara ja gairebé és difícil fer previsions sobre què passarà després d'aquesta etapa, però m'agradaria mantenir el que sempre ha donat sentit a la meva activitat que és la comunicació...

Junts per Catalunya acaba de néixer. Té un mes de vida

Ni un mes de vida té.

Què serà Junts per Catalunya després de 21 de desembre?

Serà el grup parlamentari majoritari al Parlament de Catalunya.

Ara vostè pren les decisions a Junts per Catalunya. I després, qui les prendrà?

Jo sol no prenc les decisions, les prenem tots. Hi ha un equip que treballa, una gran transversalitat. Hi ha gent que prové de tradicions diferents. Per tant la nostra manera de prendre decisions ha de respondre a aquest perfil. No seria lògica una metodologia de prendre decisions que no tingués correspondència amb la naturalesa amb què neix i la vocació amb què ha crescut Junts per Catalunya.

¿A qui li interessa controlar els actius de Catalunya, les decisions crítiques d'un territori tan clau a Europa des de la llotja del Bernabeu o des de l'IBEX 35?

I el PDECat, quin paper hi tindrà?

Hi és dins. Ha acceptat participar-hi i per tant, com els altres components de Junts per Catalunya, tindrà el seu pes i la seva possibilitat d'intervenir en les decisions que prengui el grup parlamentari de JuntsxCat.

El 27 d'octubre una part de la població catalana va celebrar als carrers el que acabava de succeir al Parlament [la declaració d'independència]. L'esperaven a vostè a Plaça de Sant Jaume, però vostè va decidir no sortir. Per què?

No estava previst que hi sortís.

Però vostè va decebre aquesta part de la ciutadania. ¿No creu que va pagar un preu per això?

Les mevess decisions no les he pres mai pel que una part de la població vulgui escoltar, sinó en funció de la meva responsabilitat. Mai en vaig voler i ja abans de ser president, quan veia que algú tenia aquesta pulsió del balconisme, a mi em generava una certa al·lèrgia. Més. Crec que no és una bona idea sortir al balcó a proclamar, perquè es proclama als carrers i en el dia a dia. Aquest element simbòlic crec que, en un Estat nou, en la sobirania del segle XXI, era més que prescindible i per això mai m'ho vaig plantejar. Sé que hi va haver gent que l'esperava però mai va formar part de les meves intencions.

L'endemà vostè va publicar a Twitter una foto des del Palau de la Generalitat, enfocant ael cel i els consellers van deixar les seus dels seus departaments. Per què no va esperar?

Hi havia una cosa que era i és encara important en la nostra actitud col·lectiva. Nosaltres només volem i tenim una via per accedir a la independència, que és la via pacífica i democràtica. Jo no estic disposat a tot per a la independència de Catalunya, que quedi clar; jo no estic disposat a la violència. No obstant això, sí que he escoltat i he vist que a l'Estat espanyol estan disposats a tot per impedir la independència. Aquí és on hi ha l'element fonamental de la confrontació. Aquí hi ha la meva responsabilitat. I tampoc vaig a posar en risc els funcionaris del meu Govern, davant el que era un 155 devastador que els posava clarament en risc. Crec que hi ha un camí que és invencible, i potser és una mica més llarg, però és invencible; i és el de la democràcia i el de la pau.

Creu que Mariano Rajoy i el PP paguen o pagaran algun preu polític per l'aplicació de l'article 155?

Potser cobren, perquè últimament estan molt acostumats a cobrar més que a pagar... No ho sé, algú hauria d'investigar exactament a qui li interessa aquest 155 amb aquestes característiques, a qui li interessa controlar l'economia catalana des de Madrid... ¿a qui li interessa controlar el que són els actius de Catalunya, les decisions crítiques d'un territori tan clau a Europa com és Catalunya des de la llotja del Bernabeu o des de l'IBEX 35? Potser és això el que els ha preocupat del fenomen a Catalunya, i això és el que probablement explica algunes de les actituds de la Moncloa.

Fa poc vostè ha dit que hi va haver un ministre que va voler propiciar el diàleg amb Mariano Rajoy. Em podria donar algun detall?

No li diré el nom, però ho sé i vaig celebrar que hi hagués algú a l'entorn de Rajoy que no fos un falcó i que no participés del crit d'"a por ellos!" Que va llançar fins i tot el rei; L'"a por ellos!" terrorífic amb el qual es vol construir política. Aquest ministre va dir: escolti, si el president hi està disposat, jo puc intentar que el meu cap parli amb ell. Jo automàticament vaig dir que sí, sense condicions, perquè això és el que vull. No obstant això, la resposta va ser negativa.

Vostè va dir fa poc que amb un obrellaunes no es pot tallar el formigó...

Jo m'he fet un fart de rebre al meu despatx moltíssima gent del món econòmic que em venia a pressionar davant la situació; a pressionar en el sentit legítim i lícit. I no tinc res a criticar. Jo he rebut i he escoltat molta gent que m'ha vingut a traslladar la seva inquietud davant del món econòmic, gent que no és favorable a la independència. A quants independentistes ha rebut el senyor Rajoy? Han fet els deures a l'altra banda? O només demanen a una part? Perquè potser, el que està fallant és que ningú, ningú, li demana al senyor Rajoy que rebi també la realitat dels més de dos milions que van votar l'1 d'octubre. A qui es va dirigir el rei en aquella fatídica nit del 3 d'octubre amb el seu fatídic missatge? A qui es va dirigir? A tots els catalans? No. Explícitament va excloure una part dels catalans. Algú li ha demanat al rei que rectifiqui?

"Potser cal plantejar-se que Espanya no vol ser canviada, però nosaltres no podem resignar-nos a no progressar"

Parlem de la por a la violència extrema: estem a dos dies de les eleccions. Em pot donar algun detall més sobre l'autoria d'aquesta amenaça que atribueixen al Govern?

No li'n donaré cap dada, perquè espero que les eleccions se celebrin en normalitat. Espero que els 14.000 o 15.000 policies –que no sé què hi han vingut a fer, perquè no hi havia cap conflicte d'ordre públic a Catalunya– no atemoreixin la gent com han vingut atemorint fins i tot en coses molt trivials. Totes les meves decisions, les del passat i també les del futur, han estat i estaran orientades sempre a mantenir el màxim compromís amb la no violència. M'agradaria que tothom fes el mateix, començant per l'Estat espanyol.

Pablo Iglesias, líder de Podem, recomana que, perquè es respecti el dret a decidir, cal esperar a un canvi de majories a Espanya. Què li sembla?

Com a fantasia, no està malament. Periòdicament surt algun líder en la política espanyola que, davant el fracàs dels anteriors, demana el mateix, i d'espera en espera van passant els anys, les dècades, van passant estatuts i estem pitjor. No funciona. Potser cal plantejar-se que Espanya no vol ser canviada, i si Espanya no vol ser canviada –i crec que ja tenim un cert recorregut com per arribar a aquesta conclusió–, nosaltres no podem resignar-nos a no progressar, a no fer un país millor. Amb menys desigualtats socials, més compromès amb la lluita contra el canvi climàtic, amb l'ajuda als refugiats, amb una economia molt més social i al mateix temps més competitiu. A això no hi podem renunciar. D'espera d'espera, se'ns passarà l'arròs...