Quan Públic arriba a l’entrevista, Diana Riba (Barcelona, 1975) es troba consultant el telèfon mòbil. I qui no ho fa aquests dies? Riba s’expressa amb calma, però també amb una indignació difícil de contenir. «Ha estat un cop molt fort», revela en relació al veredicte que afecta a la seva parella, l’ex-conseller d’Acció Exterior Raül Romeva. «La sentència la rebem després de més d’un any i mig de presó preventiva», explica qual assenyala que són «molts mesos que convivim amb aquesta situació de presó».

La sentència, que descriu com «una barbaritat», la família de Raül Romeva l’ha «rebuda amb molta indignació». «No és que no ens ho esperéssim, però sempre conserves una mica d’esperança», admet. Per a Riba, el que està passant a Catalunya és «un problema polític i s’hauria de respondre amb mitjans polítics».

«Personalment, me’n vaig assabentar pels mitjans», afirma a l’eurodiputada d’Ara Repúbliques. També que «Raül la va rebre a Lledoners per un dels funcionaris del Tribunal Suprem». A la presó, aclareix, «tenim dret a una trucada de vuit minuts, una durada tan curta que tampoc és natural». Més tard, «a la tarda, vam poder fer un vis a vis a la presó i vam poder veure’ns amb una mica més de calma, amb els nostres fills».

Preguntada per les filtracions dels dies anteriors a la publicació de la sentència, respon que «amb el temps hem après a no fer cas fins que arriba la notificació oficial». «Es diuen tantes coses sobre la nostra situació personal, tantes bestieses, i molt sovint filtren coses que no són certes», assegura. «Els presos no tenen veu a l’exterior», subratlla, de manera que «l’única veu és a través de les xarxes socials i escrivint articles». «Excepte les entrevistes, però només són possibles en període electoral», matisa. Riba defensa que «l’Estat hauria de pensar en permetre que tinguin una veu, ja que són líders socials i polítics en els quals la gent hi creu i recolza, com s’ha vist aquests dies i en les eleccions d’aquests anys».

Sobre les protestes d’aquests darrers dies, Riba creu que el missatge per part dels presos polítics ha estat clar: «Les manifestacions més importants han estat sempre multitudinàries i pacífiques.» «Ahir es va publicar un tuit conjunt condemnant la violència de les protestes de la nit i afirmant que no representen tot l’independentisme», apunta. I ens demana que fem arribar als lectors com l’emocionaren les protestes «en altres punts de l’Estat espanyol, ja sigui a Madrid, Granada o València, en suport dels presos polítics». «Aquesta és una qüestió de drets i llibertats que no només afecta a Catalunya», alerta. «Com a familiar, vull agrair moltíssim aquests suports i l’empatia mostrada», repeteix.

Campanya per l’amnistia

Mota gent es pregunta què vindrà a continuació. Indult? Amnistia? Tercer grau? «Els debats s’han de tenir en el moment indicat i en el lloc que pertoca», contesta Riba al recordar que el seu marit ha rebut «una sentència de 12 anys i porta un any i mig» a la presó. «Jo no estic preparada ara per parlar de tercers graus ni d’indults, avui no toca això», continua, «ara hem de treballar perquè, quan arribi el moment, disposem de tots els recursos per poder-ne parlar». «Si avancem aquests debats fem que la gent s’hagi de posicionar abans d’hora i, possiblement, després rectificar», afegeix, així que «ara prefereixo no parlar d’aquest tema».

Per a l’eurodiputada, el que és necessita és «una solució política». «I la millor situació política a la situació que ara tenim és l’amnistia», manifesta. «Si hagués de demanar alguna cosa en aquests moments», segueix, «és l’amnistia». Riba considera que «Raül i tots els presos han de sortir sense sentència d’aquesta situació». «Ara tenim temps per llegir aquesta sentència, i diu clarament que estan a la presó per drets fonamentals», indica a l’ironitzar que «fins ara era el nostre discurs, però ara ho ha escrit el propi Tribunal Suprem». En el cas de Romeva, detalla, «està escrit que se’l sentencia per explicar internacionalment el procés i el referèndum», de tal manera que «a partir d’ara anar pel món explicant l’emergència climàtica, la lluita feminista o d’altres que vindran, perquè la societat evoluciona i vol més democràcia, podran ser considerades delicte». «Això és el que ens està dient aquesta sentència», rebla.

Potser també les possibles reivindicacions d’una República espanyola? «Exacte: tenia aquesta conversa el dia de la sentència amb un amic meu de Madrid, la sentència no vulnera només els drets dels catalans, sinó de tota la ciutadania de l’Estat», contesta. «A la sentència, a més, hi ha errors: a Dolors Bassa se li imputen responsabilitats d’una Conselleria que no era la seva, no es van acceptar testimonis de la defensa, hi ha errors greus a la sentència que ja estaven a l’escrit d’instrucció i dels quals vam avisar», recorda. Per tot això, conclou, «demanarem un aclariment al Suprem» i també «l’anul·lació de la sentència a la mateixa sala». I després, precisa, «hi ha el Tribunal Constitucional».

Riba considera que aquest conflicte no es «podrà solucionar si l’Estat espanyol no ho vol solucionar». «Fa mal de dir, però hem de pressionar a l’Estat a asseure’s a una taula de diàleg... només dir-ho se’m trenca el cor: ‘obligar a dialogar’», lamenta al subratllar que «hauria d’haver-hi voluntat», ja que «l’amnistia és un procés de voluntat política». Aquesta és per a Riba una qüestió que «està a les seves mans», però «de moment les declaracions dels ministres en funcions del Govern espanyol no ajuden i estan causant indignació a la població catalana». «Nosaltres hi treballarem, però també tenim molt clar que no ajuda tenir eleccions cada any o tenir un govern a l’Estat espanyol en funcions», declara.

Reaccions a Europa

Europa és un plànol superior on també es lliura aquesta lluita. Els condemnats ja han anunciat a través dels seus representants legals que portaran el seu cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tot i que «primer esgotarem totes les vies», manté Riba. I «no perquè tinguem grans esperances, sinó perquè cal fer-ho», afegeix. «Estrasburg està tan lluny com vulgui el Constitucional, que pot, si vol, parar-ho», adverteix.

Pel que fa a les reaccions al Parlament Europeu, Riba ens explica que «Raül [Romeva] i l’Oriol [Junqueras] van deixar la seva petjada» a la cambra i que «molta gent va treballar amb ells» i ara «se’ns acosten molt indignats». «Trobem molta solidaritat», confessa. A més, «en aquests dos anys hi ha hagut un canvi: el cas català es veu ara com un cas de vulneració de drets». No tot són, és clar, flor i violes, i «també és cert que a aquesta Unió Europea els estats tenen molt de pes i, com va dir Terricabras, al final es tracta d’un ‘club d’estats’», una qüestió que, reconeix, «pesa molt». Malgrat tot, molts dels partits a l’Eurocambra veuen el cas català «com un senyal d’advertència de les deficiències d’aquesta Unió Europea» i aquesta setmana, per exemple, «ja hi ha hagut una resposta del Grup Confederal de l’Esquerra Europea (GUE) i els Verds, condemnant la sentència». A la pregunta de si ERC presentarà alguna iniciativa a escala europea, la resposta és clara: «Sí. Portarem el cas al Parlament Europeu i demanarem un debat al plenari».