Público
Público

Entrevista Jaume Asens: "Avui és contra els independentistes, demà pot ser contra qualsevol altre"

El número u d'En Comú Podem defensa una reforma de codi penal sobre el delicte de sedició per aconseguir la llibertat dels presos polítics. Denuncia que la sentència té una "voluntat de càstig" i critica que "la democràcia espanyola sigui capaç d'integrar Vox, però incapaç d'integrar a l'independentisme".

Jaume Asens, cap de llista d'En Comú Podem a les eleccions del 10-N. JOEL KASHILA.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és una de les veus més crítiques amb la sentència del Procés de l'esquerra no independentista. Advocat i número u d'En Comú Podem des de les últimes eleccions espanyoles. Durant una entrevista per telèfon amb Públic assegura que la sentència és una "injustícia" contra uns pocs i una "amenaça" contra tots. Té clar que qualsevol solució al conflicte català passa per la llibertat dels presos i per això proposa una reforma del codi penal sobre el delicte de sedició amb caràcter retroactiu.

Quina valoració fa de la sentència i dels delictes pel que han estat condemnats els dirigents independentistes?

La sentència marca un punt d'inflexió en la història del nostre país. És una de les pàgines més negres i suposa un retrocés democràtic. No només afecta els drets dels independentistes, ens afecta a tots.

Hi ha una cosa positiva: que es descarta que hi hagués violència el 27-S i l'1-O i que hi hagués un cop d'Estat. S'emmarca tot en unes mobilitzacions que pretenien pressionar l'Estat a negociar un referèndum com l'escocès.

"El delicte de sedició en la sentència és una injustícia contra uns pocs i una amenaça contra tots"

Però per això resulta sorprenent que, sense haver-hi protesta violenta, s'imposin penes tan altes de presó. Penes més altes que les del 23-F de mitjana o de les que s'imposen en delictes d'homicidi o violació. Aquí és on el Suprem estableix un supòsit molt perillós que no sabem a on ens pot portar. Per la definició que fa també serien sedició tots els desnonaments que impedeix la PAH o les protestes dels activistes ecologistes, animalistes, feministes ... Es trenca la separació entre resistència activa i passiva perquè es considera que sedició és resistència passiva. A gent que està asseguda se l'acusa de fer una alçament tumultuari i això és una contradicció. Per això diem que el que és una injustícia contra uns pocs és una amenaça contra tots. No es pot normalitzar aquesta injustícia perquè seria obrir les portes a totes les que segueixen: avui és contra els independentistes, però demà pot ser contra qualsevol altre. La condemna desdibuixa els contorns del dret a la protesta.

Creu que la sentència busca un efecte dissuasori de l'exercici de drets fonamentals com és el de la manifestació?

Va en aquesta direcció. La sentència és exemplaritzant i té una voluntat de càstig. El ponent de la sentència, Manuel Marchena, és reincident en això. Ja va apuntar cap a això en el cas de la protesta d'Aturem al Parlament. Els acusats van ser absolts perquè no hi havia proves que mostressin que haguessin participat en actes de violència. Aquesta sentència va ser recorreguda pel Parlament i per molts dels que ara s'indignen amb Marchena i tractaven els activistes del 15-M com a colpistes. L'absolució va ser anul·lada per Marchena. Això va ser un precedent molt perillós perquè deia que tot i que la gent que estava en la protesta no hagués participat en cap acte de violència la seva sola presència creava un escenari d'intimidació i això desbordava l'escenari de protesta. Per això se'ls va condemnar a penes de més de tres anys de presó.

"Els jutges de Barcelona no veuen un alçament tumultuari i sí veuen violència de la policia"

Ara sembla que molts s'han oblidat d'això, però nosaltres recordem perquè s'utilitza el mateix argument de llavors i s'estira per arribar a la interpretació que fa de sedició. Hi ha una coherència entre el que es va fer amb el 15-M i el que s'està fent ara amb les mobilitzacions del 1O.

A més, això va en contra del que diuen els jutges a Barcelona en la causa contra les càrregues policials en les que hi ha gairebé 40 agents de policia asseguts a la banqueta com a imputats. Els jutges aquí no veuen violència en els manifestants, ni un alçament tumultuari, i sí veuen una violència injustificada i desproporcionada en l'actuació policial. El Suprem el que fa és invertir aquesta situació i això ens porta a que a Europa, a Barcelona i al Suprem s'interpreten els fets de diferents formes.

Creu que es va utilitzar intencionadament el delicte de rebel·lió?

La rebel·lió era una excusa i un pretext que era útil per aconseguir la inhabilitació dels polítics i portar el cas a Madrid. És el mateix que va passar amb el cas d'Altsasu, una baralla de bar que havia d'haver estat jutjada a Navarra i que va ser tractada com terrorisme perquè es jutgés a l'Audiència Nacional.

Fiscalia va dir al seu moment que calia treure el cas de Catalnya i portar-lo a un jutjat que no estigués influenciat per un entorn polític com si el Suprem no estigués condicionat quan al Suprem no s'ascendeix per mèrit, s'ascendeix per adscripció política. La prova més evident d'això és Cosidó dient que el PP està darrere de Marchena.

Ara veiem que tot era un estratagema perquè es jutgessin al Suprem els fets i que la rebel·lió era el pretext que necessitaven per suspendre de drets als diputats, suspesos per l'aplicació injusta de la llei d'enjudiciament criminal. Ara per això també s'entén que Marchena voldria que el Congrés -i és lamentable que el Congrés i el PSOE es prestessin a això- fos el que es taqués les mans i suspengués els diputats per rebels a les portes de la sentència i quan Marchena ja sabia que no hi havia rebel·lió. Això era per evitar que estiguessin asseguts al Congrés.

Què li van semblar les declaracions de Sánchez després de la sentència?

Va fer unes declaracions on reduïa el conflicte de Catalunya a un conflicte de convivència. Nosaltres diem que el que hi ha a Catalunya és un conflicte polític que requereix solucions polítiques i que no desapareixerà amb repressió o codi penal. El que fa el PSOE és oferir només incomprensió, intransigència i bloqueig ... i aquí no cal oblidar que tot això va començar quan el PP va imposar un Estatut que ningú de Catalunya havia votat. La gent va sortir a protestar i el que demanaven era ser reconeguts com a poble i com a nació. Des de llavors la gent només ha obtingut una resposta: no a tot. Això ens ha portat a la situació actual en què gairebé la meitat dels catalans creu que l'única solució és la independència. Tota la gent que s'ha fet independentista se n'ha fet perquè no hi ha ningú a l'altra banda, a excepció de Podemps, que ofereixi una alternativa.

Sánchez també va mostrar una manca total d'empatia amb una part important de la societat catalana en parlar de les bondats del sistema democràtic espanyol. I ignorant la independència del poder judicial, que és la que té pitjor valoració a tot Europa occidental. Un sistema polític que produeix una sentència la del Procés exigeix una reflexió i unes reformes urgents per a una regeneració del sistema polític i democratització del sistema judicial. Del sistema polític perquè hem vist que la democràcia espanyola és capaç d'integrar Vox però és incapaç d'integrar l'independentisme i que l'única recepta que té respecte a l'independentisme és presó i repressió. Per això nosaltres creiem que cal oferir una alternativa que passi pel reconeixement de la realitat plurinacional d'Espanya i el PSOE està molt lluny ara d'això.

Està comprant el PSOE el discurs de la dreta?

Sí. Cal ser valents i deixar de fer seguidisme a la dreta. El PSOE ha deixat de parlar de federalisme i quan parla de diàleg ho fa com a consigna retòrica buida de contingut. I ha de deixar de parlar del 155, l'estratègia de la dreta. Amb això només retroalimentes el conflicte en clau nacional que és el que sempre ha volgut la dreta: polaritzar per treure guanys electorals. Els nacionalismes es retroalimenten entre ells, són vasos comunicants. Agitar el 155, utilitzar Catalunya com a excusa, és caure en el marc mental de la dreta.

Dilluns vam veure moltes manifestacions i va haver-hi grans càrregues policials. Què li va semblar l'actuació policial? Creu que les mobilitzacions i la tensió seguirà en escalada?

El primer que crida l'atenció és un Govern d'ERC i JxCat cridant a la gent a anar a protestar a l'aeroport per després rebre'ls a pals. Crida l'atenció les declaracions del vicepresident dient que no sabia res i que no era de la seva competència. Això d'anar amb una mà a la porra i l'altra amb la pancarta és una mica contradictori. Crec que cal donar explicacions i més quan sabem que una persona ha perdut un ull per aquesta intervenció policial.

El cas del jove que ha perdut la visió és una metàfora del conflicte que hi ha de fons a Catalunya: hi ha un consens molt ampli sobre les pilotes de goma i es van prohibir. Malgrat això, Catalunya és la comunitat autònoma que té més víctimes per pilotes de goma perquè la Policia Nacional en determinades situacions intervé i les utilitza. Això és un crim que ens interpel·la a tots perquè la pèrdua de visió és molt cruel però, a més, ataca la nostra sobirania. Els catalans han dit que no volen l'ús d'aquestes armes i això té a veure amb la necessitat de blindar l'autogovern i que quan aquí s'aproven certes lleis en clau progressista es puguin fer efectives. Aquí es decideix una cosa i després es va en direcció contrària. Cal treballar per crear escenaris de diàleg i impulsar reformes polítiques que reconeguin la plurinacionalitat.

Quins passos donarà ara com En Comú Podem per arribar a una solució davant el conflicte?

Qualsevol solució passa per la llibertat dels presos. No hi haurà normalitat democràtica ni diàleg efectiu sense la llibertat dels presos, i sense diàleg efectiu serà molt difícil trobar solucions i aquesta llibertat. Per això nosaltres defensem que hem de seure i pensar en la via més efectiva per treure els presos.

Vostès posen sobre la taula una reforma del codi penal sobre el delicte de sedició, com seria?

La sentència ens porta a un debat sobre el propi delicte de sedició. Només existeix a Espanya entre els països europeus. A més, si s'aplica d'aquesta manera és un cop d'Estat al codi penal. En el seu dia ja ho van criticar més de cent catedràtics en un manifest que deia que no hi havia delicte de sedició. També els jutges europeus que s'han pronunciat sobre els mateixos fets han arribat a la conclusió contrària que la del Suprem. En altres països com Alemanya el que aquí es considera sedició es considera que són fets polítics que poden ser criticables com irresponsables i que podrien perseguir-se des d'un altre punt de vista legal, però no des del penal.

"La sentència, amb l'objectiu de neutralitzar l'independentisme, posa una bomba de rellotgeria que afecta el dret de protesta"

En haver-hi una desviació flagrant del sentit del codi penal creiem que ha de plantejar-se aquest debat per derogar el delicte de sedició o per interpretar-lo en clau constitucional i garantista, no en la clau regressiva del Suprem. Aquesta reforma o derogació s'ha d'aplicar de forma retroactiva, com s'apliquen totes les reformes del codi penal que són més favorables per als condemnats. Això comporta la llibertat dels polítics catalans.

Volem fer aquest debat al Congrés perquè la sentència, amb l'objectiu de neutralitzar l'independentisme, el que fa és posar una bomba de rellotgeria que afecta el nucli central del dret de protesta. Aquesta és la idea de fons. Nosaltres no som independentistes, però quan es vulneren els drets dels independentistes entenem que també es vulneren els drets de tots. Com deia Montesquieu: "Una injustícia feta a l'individu és una amenaça feta a tota la societat". Per això creiem que estan en joc els drets i les llibertats de la ciutadania espanyola i no només de l'independentisme, i s'equivoca qui creguin que això no va amb ells. A més, no podrem avançar a Espanya si no avancem a Catalunya. Les eleccions espanyoles, en el fons, s'han convocat ja en dues ocasions per Catalunya. Arran de la foto de Colón es va convocar la repetició electoral i ara en part un altre cop.

L'independentisme descarta l'opció dels indults, no ha parlat d'aquesta reforma i per ara opta per impulsar una llei d'amnistia. Li donarien suport i la veuen viable?

Estem disposats a seure i debatre sobre totes les mesures que puguin ser efectives per aconseguir la llibertat dels presos. No ens oposem a cap, però pensem que cal impulsar les que siguin més ràpides i efectives. Ara mateix hi ha molts dubtes sobre la viabilitat sobre la llei d'amnistia no només en termes jurídics i si és possible o no, també en termes de correlació de forces. Algú s'imagina a algun partit estatal que no sigui Unidas Podemos donant suport aquesta llei? Em sembla que ara mateix és un escenari difícil de plantejar.

A més, també hi ha controvèrsia en l'independentisme perquè hi ha sectors que no ho veuen. I sembla que obliden que les lleis d'amnistia es produeixen en contextos de pactes d'Estat o en canvis de règim, i això obliga a cedir. No sé si en aquest moment les forces independentistes estan disposades a fer un pacte d'Estat en el qual hagin de fer renúncies. I nosaltres sempre hem dit que cal parlar-li clar a la gent i hem viscut massa retòrica a Catalunya que després no es concreta. S'han inflat massa globus, hi ha hagut massa ficcions i ara cal dir-li la veritat a la gent. A nosaltres no ens sembla malament, però cal explicar-li a la gent que l'horitzó polític que dibuixa la correlació de forces fa inviable aquesta proposta.

Després de la sentència, creu que es convocaran eleccions a Catalunya?

Estem en una certa dimensió desconeguda on una part de la societat catalana està en estat de xoc per l'efecte de la sentència. Això ens recorda la gran irresponsabilitat de Sánchez convocant les eleccions en un moment de tant impacte emocional a Catalunya i en un context en què s'alimenta la confrontació nacional que sempre beneficia les dretes. Ara cal intentar encarar les eleccions generals i després veure on som tots i veure si toca o no convocar eleccions a Catalunya.

Nosaltres vam criticar la inoperància d'un govern de Torra i Aragonès. Ens han portat a la paràlisi política en estar immersos en la gesticulació emotiva permanent i sense fer les propostes que necessitem. Però, tot i això, hem dit que estem disposats a negociar uns pressupostos sempre que no consolidin les polítiques de retallades del passat. En funció de si aquests pressupostos tiren endavant o no veurem si Catalunya requereix que hi hagi noves eleccions o no perquè si no aconseguim superar la paràlisi en què està immersa el Govern haurem de trobar una solució.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?