Público
Público

ENTREVISTA A MARTA ROVIRA "Hem après la lliçó que l'Estat està disposat a tot i això fa que el procés s'allargui"

Marta Rovira, número 2 de la candidatura d'ERC deixa clar que la República està "declarada", pero apostar per ampliar els consensos més enllà de l'independentisme

La secretària general d'ERC i número 2 de la llista de la formació al 21D, Marta Rovira. / Marc Font.

Als seus 40 anys, la vigatana Marta Rovira s'ha vist obligada a convertir-se en la cap de cartell dels mítings d'ERC com a conseqüència de l'empresonament del líder del partit i candidat a la presidència, Oriol Junqueras. Hores després de visitar-lo a la presó d'Estremera (Madrid), Rovira s'ha desplaçat a Sant Vicenç dels Horts, justament el municipi de Junqueras -que va ser-ne alcalde entre 2011 i 2015-, per participar en l'acte final de la campanya per a les eleccions de dijous. Minuts abans d'intervenir-hi, rep Públic i en una breu entrevista reconeix que un dels reptes del procés és aconseguir "consensos més amplis". També deixa clar, però, que volen implementar una república "que ha estat declarada".

En campanya, ERC manté que la seva victòria és la millor garantia perquè els presos recuperin la llibertat. Més enllà de ser un lema electoral, a la pràctica com es fa?

Ens sembla que tenint els instruments polítics al nostre abast, i a més si els pot liderar ERC, trobarem la manera de treballar per això. A mitjaque campanya vam poder tenir el primer informe jurídic, coordinat per Joan VintróLa secretaria general d'ERC i número 2 de la llista de la formació al 21D, Marta Rovira. / Marc Font., que ens deia que hi havia antecedents de gent escollida en unes eleccions mentre eren a la presó i que, per tant, podrien prendre possessió de l'acta. Això és homologable en els casos de l'Oriol [Junqueras], el Jordi Sànchez i el Quim Forn. Tenim fonaments legals que, com a mínim, podrem treballar per a ells si són diputats. En el cas de l'Oriol, si guanyéssim les eleccions i el poguéssim proposar com a president, ens sembla que com que la seva presó és política, la seva responsabilitat política l'hauria de treure de la presó.

Fa unes setmanes, el mateix Junqueras la va assenyalar com a possible presidenta de la Generalitat si ell no podia assumir el càrrec, en cas que n'obtingués els suports. Però a mesura que han passat els dies ERC ha refermat l'aposta de Junqueras com a president. Què ha canviat?

Quan a l'Oriol [Junqueras] li decreten presó i ens veiem en l'obligació de participar en aquestes eleccions imposades, ningú té cap dubte que ell ha de ser el cap de llista. Al cap d'uns dies, el que fa ell mateix en una carta a la militància és dir que hem de donar un missatge als electors sobre qui el podria substituir i m'assenyala a mi. Després obtenim l'informe jurídic que diu que podria sortir de la presó per assumir les seves responsabilitats polítiques. No hi ha hagut cap canvi, però si ho haguéssim de tornar a fer, ho faríem igual perquè també està bé que davant la situació judicial que es troba puguem explicar que a ERC hi ha més gent capaç d'assumir aquesta responsabilitat i que som un equip. Sempre hem dit que el procés no va de noms, ni de personalismes i tampoc ha d'anar de partidismes. Aquí hi ha unes forces republicanes que han de guanyar unes eleccions i només sumant aquestes forces republicanes obtindrem un mandat per continuar fent república.

No va de partidismes, però tant JxCat com vosaltres insistiu que la vostra és la millor candidatura...

Sí , és clar [somriu]! Que cadascú es presenti amb la seva candidatura ho tenim parlat i acordat. Aquesta vegada veiem molt clar que la millor manera de tenir un mandat més clar, potent, transversal i representatiu de l'independentisme era que cadascú explorés els seus propis espais polítics. I és el que estem fent.

Totes les enquestes assenyalen que el primer lloc se'l disputen entre ERC i Ciutadans, una formació que trenca amb determinats consensos bàsics de dècades de la societat catalana, com el model d'immersió lingüística a l'escola. L'acceleració del procés independentista dels darrers anys sembla que li ha donat ales i ara aquests consensos podrien trontollar

Que cadascú es presenti amb la seva candidatura ho tenim parlat i acordat. Aquesta vegada veiem molt clar que la millor manera de tenir un mandat més clar [...] era que cadascú explorés els seus propis espais polítics

Un dels motius pels quals nosaltres defensem que cada força independentista es presenti amb la seva candidatura és per evitar el frontisme. Ens podem retreure que una sola candidatura, un únic bloc en contra d'un altre bloc, el que fa és generar precisament frontisme. S'ha generat una política d'enfrontament de blocs que hem d'intentar evitar, i per això al nostre partit tothom defensava les tres candidatures, precisament per rebaixar-lo. Ara estem en un moment de tensió i també altament polititzat i al final tothom ha d'acabar escollint. C's també intenta optimitzar el vot útil en aquest bloc que ells en diuen constitucionalista i nosaltres li diem monàrquics.

És evident que aquesta és una campanya excepcional, amb candidats a la presó, alguns que n'acabaven de sortir i d'altres a Bèlgica. Més enllà que això ha obligat d'altres dirigents a assumir un major protagonisme, ha condicionat els missatges?

En primer terme, la sortida del Carles [Mundó] i el Raül [Romeva] condiciona la campanya però en positiu, perquè a partir del 2 de novembre jo vaig haver d'assumir el rol de secretaria general i, a més, el de donar la cara com a candidata. De cop hi ha més gent fent campanya, i amb moltes ganes i molta energia, provoquen un punt d'inflexió. Als actes que apareixen, dient que som aquí i no renunciarem a cap objectiu polític, la gent fa un canvi, perquè primer hi venia plorosa i ara, en canvi, en surt eufEls que els estats europeus no poden homologar és la violència de l'Estat de l'1 d'octubre i la repressió política contra Catalunya. Això, encara no ho diguin en veu alta, ens ho han comentat pràcticament totsòrica. Tanta energia aporten que finalment s'anima la Carme Forcadell a fer campanya. En segon terme, és evident que surten informes de la Guàrdia Civil de sota les pedres i estan filtrats a determinats mitjans, i que el jutge Llarena ha fet dues interlocutòries durant la campanya, la primera dient que no deixava sortir l'Oriol [Junqueras] i la segona dient que ampliarà la causa fins a l'infinit. És evident que això pretén influir, condicionar i debilitar, però al final també et fa emprenyar i dir que no han de poder. Anem a les eleccions amb un programa clar i nítid, el que volem és continuar implementant aquesta república que ha estat declarada. Volem ser lleials al mandat de l'1 d'octubre. 

Si hi ha majoria independentista al Parlament i acord per formar govern, quin seria el primer pas?

El primer seria formar-lo molt ràpid, que no estiguem mesos parlant de la formació del govern. Ha de ser un govern fort, divers i que generi ampli consensos. I el primer que ha de fer és aturar el 155, si és que el continuen aplicant. I rehabilitar els primers efectes del 155, que bàsicament són quatre: el tancament de les oficines del Govern a l'exterior, que són totalment legals; rehabilitar la direcció dels Mossos d'Esquadra, no sé si amb el major Trapero o no, però s'ha de nomenar algú per meritocràcia; el tercer ha de ser acabar amb la intervenció financera, que manté bloquejats 400 milions; i, finalment, iniciar l'aplicació de la renda garantida de ciutadania. Després el que ha de fer és posar sobre la taula el procés constituent, amb el diàleg constituent amb vocació de república. La primera fase d'aquest diàleg ha de saber determinar on som i on podem prosseguir per fer república.

Serà un procés llarg. És una de les lliçons que aprenem, sobretot aquests últims mesos de procés, perquè l'Estat ens ha demostrat que està disposat a utilitzar-ho tot, la violència i l'empresonament injust

Aquesta vegada no voleu posar terminis. Entenc que implica assumir que parlem d'un procés que, si va endavant, s'allargarà anys

Serà un procés llarg. És una de les lliçons que aprenem, sobretot aquests últims mesos de procés, perquè l'Estat ens ha demostrat que està disposat a utilitzar-ho tot, la violència i l'empresonament injust. I això fa que el procés s'allargui. En un escenari de mínima decència democràtica estàvem preparats per començar a prendre determinades decisions. I segurament el procés també requereix d'anar confegint consensos molt més amplis i aquest és un dels grans primers reptes que tenim damunt la taula. Veurem quin mandat democràtic tenim el 21D, però crec que els independentistes no hem de renunciar a tendir ponts amb altres sectors i altres formacions polítiques. Ens ho hem de marcar com un repte. Aquests sectors socials que encara no s'han apuntat a la república els hem de convidar a participar perquè no tindran una opció alternativa sobre la taula, no existeix. L'independentisme aquí ha de fer un esforç i un cop s'hagi posat d'acord en la seva diversitat, no mirar-se al melic i sortir fora a explicar perquè és l'únic projecte viable.

El programa conté 50 "mesures republicanes" d'un clar contingut social, però moltes de similars han estat tombades pel Tribunal Constitucional. Com s'implementaran?

Aquí és on cal explicar que aquests passos que faci el proper govern, desacomplexadament i sense demanar permís, són construir república i fer la independència. La meva proposta és que no tornem a debatre al Parlament qüestions que s'han debatut ja tres vegades i que tenen un consens que va molt més enllà que l'independentisme. Per exemple, tenim un article viu del decret de pobresa energètica, però és clarament insuficient perquè la Generalitat tingui un marc regulador per intervenir i garantir drets. Això ho ha de fer el Govern directament, ha de trobar la manera. Hem de tornar a iniciar les negociacions perquè les empreses signin el conveni, no pot ser que el Govern no hagi pressionat més. Hi ha altres casos, com la llei d'igualtat efectiva entre dones i homes, que també tenim articles suspesos. Si mitjançant una llei no ens en sortim, potser hem d'intentar un acord entre patronal i sindicats per establir una mesura legal que impedeixi que les dones cobrin un 25% menys.

Com es construeix una república amb un Estat en contra? De moment, és evident, la Generalitat no se n'ha sortit

Els que els estats europeus no poden homologar és la violència de l'Estat de l'1 d'octubre i la repressió política contra Catalunya. Això, encara no ho diguin en veu alta, ens ho han comentat pràcticament tots

Tenim dos grans reptes. Un és la lluita contra les desigualtats. Hem de continuar treballant contra la precarietat laboral i la pobresa severa, però sobretot hem d'explicar que això és fer república. I l'altre, és l'economia productiva. Podem fer moltes coses, donar confiança a proveïdors, estabilitat reduint el dèficit, fer un esforç més gran en el camp de la innovació. Ara,el xoc amb l'Estat no el decidim nosaltres, sempre el decideix l'Estat. Nosaltres hem de mirar el que necessita el país per tendir a la justícia social, la igualtat d'oportunitats i la prosperitat econòmica i implementar-ho sense més. Si l'Estat espanyol ha decidit tombar-nos lleis perquè era fàcil, perquè quedaven immediatament suspeses i el govern no les podia implementar què hem de fer? Canviem d'institució i que sigui el govern de la Generalitat qui agafi la bandera de la república. Ens sembla que és pertinent.

Heu perdut la confiança en la Unió Europea com a possible àrbitre en el conflicte?

Crec que la UE com a tal no ens l'hem plantejat mai com àrbitre. Si l'entenem com una lliga d'estats, en què tots tenen els seus interessos i les seves relacions diplomàtiques entenc que com a tal no la podem contemplar. Ara bé, a nivell europeu i internacional sóc optimista, perquè ho visc en primera persona. Des de l'1 d'octubre m'han demanat més que mai reunions amb representants internacionals d'altres països i fins i tot mediadors internacional. Si arriben a mi és que anem millor dels que ens pensàvem. Els que els estats europeus no poden homologar és la violència de l'Estat de l'1 d'octubre i la repressió política contra Catalunya. Això, encara no ho diguin en veu alta, ens ho han comentat pràcticament tots. No poden assumir aquesta repressió i moltes vegades ens demanen a nosaltres fer un esforç de raonabilitat, que no escalem el conflicte vosaltres i ens demanen proves de fe. Crec que n'hem donat moltes i, per tant, crec que això és una inversió de futur, que recollirem d'aquí un temps

¿Te ha resultado interesante esta noticia?