Público
Público

ENTREVISTA OSCAR CAMPS - AVENÇ "Si ens fan la vida impossible amb dos vaixells, a veure si amb tres també"

Mentre la resta d'ONG es retiren del Mediterrani i després del segrest dimarts del Golfo Azzuro, Proactiva Open Arms es planteja sumar l'Astral, el seu vaixell insígnia, a les missions de rescat. Aquí un avenç de l'entrevista que publicarem dijous.

Publicidad
Media: 2.50
Votos: 2

Òscar Camps, durant l'entrevista de 'Públic, aquest dimecres a l'Astral.

Les grans ONG han decidit retirar-se els últims dies del Mediterrani per la virulència dels guardacostes libis. No és el cas de Proactiva Open Arms, l'ONG de Badalona que va engegar Òscar Camps. Lluny d'abandonar, es plantegen tornar a portar el seu vaixell insígnia, l'Astral, per seguir salvant vides. Camps se sent amb tot un món en contra, des del vaixell racista de Defend Europe fins a la Unió Europea, però no perd l'esperança.

El Golfo Azzurro va ser segrestat dimarts, què va passar?

"Vam estar gairebé dues hores lluitant per no arribar a aigües jurisdiccionals perquè així tindrien la potestat de pujar al nostre vaixell"

Es va acostar la Guàrdia Costera de Trípoli en aigües internacionals i al principi ens va demanar qui ens va autoritzar a estar en aquella zona, si teníem autorització d'algú. Els vam dir que per navegar en aigües internacionals no necessitem autorització i inclòs en aigües territorials ens podíem acollir al pas innocent, però van insistir. Malgrat tot, vam mantenir la nostra posició. Es va apujar el to fins que ens van apuntar amb la metralladora, ens van dir que posessin rumb a Trípoli i que no se'ns acudís fer cap maniobra perquè seríem el seu objectiu. Vaig rebre un whatsapp amb la informació del que estava passant mentre donava una xerrada a la universitat Menéndez Pelayo i vaig haver de sortir per atendre el que estava passant. La situació era molt complexa i violenta, vam estar gairebé dues hores lluitant per no arribar mai a aigües jurisdiccionals perquè així tindrien la potestat de pujar al nostre vaixell i fer el que volguessin. Vam poder aguantar la pressió encara que l'amenaça pujava de to. Estàvem a 26,9 milles de Líbia (a les 24 acaben les aigües jurisdiccionals). També estaven els extremistes (del vaixell feixista) que feia tot el dia que feien beneiteries al nostre costat, però a ells no els van dir res i a nosaltres ens van portar cap a dins. Després de fer totes les trucades possibles al govern espanyol, al Ministeri d'Exteriors, al de Defensa, a l'Operació Sofia, etc. no sabem qui va ser però amb alguna d'aquestes trucades vam aconseguir que es posés fi al segrest.

Hi ha algun protocol per a aquestes situacions?

No existeix això. Els ciutadans espanyols ens hem d'espavilar. Això és el que sembla. Posen vaixells de guerra per perseguir traficants de persones a 100 milles d'on trafiquen però per defensar els ciutadans i ONG espanyoles sembla que costa una mica més. 

Com és la relació amb Frontex?

Qui són aquests? Sé que ens costen 400 milions d'euros però encara no sé què fan. Fa un any que estic al Mediterrani i encara no he descobert que fan. Cada vegada entenc menys. Tinc ganes d'anar a Brussel·les i debatre per saber si coneixen el que està passant al Mediterrani o només llegeixen els informes que els hi arriben per escrit. Ja hem demanat que s'embarquin amb nosaltres i de fet ha vingut amb nosaltres Lola Galovart (portaveu socialista en la Comissió mixta de Relacions amb el Defensor del Poble), que ha sigut testimoni i ha viscut en carns pròpies el que va passar dimarts. A veure si així ens escolta un altre polític de la Unió Europea que tingui ganes de patir per salvar vides.

Després del que va passar dimarts, quin és el pla?

Avui hem estat reunits en un petit gabinet de crisi per veure que és el que podem fer amb aquesta situació, perquè el Golfo Azzuro és un vaixell de lloguer que té un armador i que davant d'aquesta situació es replanteja si continua llogant el vaixell o no. Amb aquesta inseguretat se'l poden prendre i portar a Trípoli i que no se sàpiga res mai més, amb la connivència de la Unió Europea.

Astral, el primer vaixell de Proactiva Open Arms.

Us heu plantejat algun canvi en les vostres missions?

"No podem deixar-los abandonats. Les grans organitzacions han marxat, ens quedem els petits"

Ens estem plantejant portar l'Astral cap allà. Perquè si ens fan la vida impossible amb dos vaixells, a veure si amb tres també. Hem de seguir salvant vides. No ens podem donar per vençuts. Som una organització molt petita però fem molt de soroll i estem donant molta visibilitat a aquesta situació. No podem deixar-los abandonats. Les grans organitzacions han marxat, ens quedem els petits. Crec que el canvi de segle també serà un canvi en la solidaritat i a poc a poc la resposta popular ha de ser gran i les petites coses sumades faran grans coses. Això ja es va demostrar a Idomeni o a Grècia amb el moviment popular que va anar a ajudar. Al Mediterrani és més difícil perquè necessites un vaixell i això costa molts diners al dia, però no ens podem aturar.

Com esteu vivint el boicot a les ONG?

Vivint no, patint. Amb perplexitat. Es increïble que amb la crisi migratòria més important després de la segona Guerra Mundial, s'hagi posat el focus  en ONG que estan intentant salvar vides. Amb campanyes de desprestigi, amb acusacions no provades com si fossim els responsables d'aquesta crisi migratòria. Quan l'any passat Nacions Unides va fer aquesta trobada internacional amb 156 caps d'estat per parlar del tema migratori, Europa va decidir que no faria res els següents dos anys. Però sí que està fent, esta finançant a tercers països per aturar la crisi migratòria, països que evidentment no coneixen els drets humans.