Público
Público

ENTREVISTA A VICENT SANCHIS "A Catalunya hi hauria d'haver una oferta televisiva com a mínim tan important en català com en castellà"

Vicent Sanchis, director de TV3, parla amb 'Públic' de l'impacte del 155 en la cadena, d'autocensura, de les dificultats pressupostàries i del mercat televisiu de present i de futur. Proposa "parlar" sobre la possibilitat de retallar canals. I demana al Govern que s'impliqui amb la presència del català en les plataformes de streaming, perquè la Generalitat "hi està fent poc"

El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, durant l'entrevista amb 'Públic'. / Joel Kashila.

Va arribar al càrrec fa poc més d'un any, en un moment que TV3 havia salvat el lideratge de l'audiència a Catalunya de l'exercici anterior per només una dècima, amb l'objectiu de consolidar-lo, tot i les restriccions econòmiques de la cadena. I se'n va trobar més, després que el ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro modifiqués la interpretació de l'IVA de les televisions públiques, amb un impacte negatiu de 20 milions en els comptes d'enguany. El seu nomenament va ser contestat per l'oposició, que el trobava polititzat. I la política va estar encara més al centre de l'emissora en els mesos posteriors, amb l'aplicació del 155 i una forta intensificació de les crítiques de part de determinats partits –sobretot "dos que estan a l'oposició a Catalunya", com recalca diversos cops en l'entrevista, al·ludint al PP i a Cs–. Vicent Sanchis (València, 1961), un home culte i de discurs fluït, apassionat del còmic –el dia de l'entrevista ens mostra orgullós la seva darrera adquisició, un rar original d'Hazañas Bélicas– té el repte de mantenir TV3 com a líder d'audiència i modernitzar-la, amb un pressupost minvant i en un context de fragmentació del mercat. "Si tinc temps i continuïtat en aquesta casa", com precisa.

Al gener, en ple 155, va parlar d'una "ofensiva" per tancar TV3. Es manté aquesta ofensiva, després del final de la intervenció i el canvi de color polític al Govern central?

El canvi de color polític ha ofert una certa tranquil·litat, almenys en les capacitats d'actuació de TVC. Però les declaracions es mantenen. Hi ha sobretot dos partits polítics, que estan a l'oposició a Catalunya, que dia sí i dia també carreguen contra TV3 i contra la manera que té d'interpretar la realitat o d'informar. I ho continuen fent. Però clar, abans un d'aquests dos partits, el PP, tenia el control del govern de l'Estat, amb una situació d'excepcionalitat política com era l'aplicació del 155. Que, encara que no havien intervingut directament TVC, mantenien unes prerrogatives vives, per exemple la de destituir càrrecs públics. Cosa que que no està tan clar que es pogués fer, però cada dia hi havia aquesta espasa de Dàmocles. I amb declaracions continuades de gent molt important políticament del govern de l'Estat no només qüestionant la feina que es fa a TV3, sinó manifestant que els hauria agradat més intervenció, o que no la descartaven en el futur. Tot això s'ha calmat. Hi havia també una altra qüestió pendent, per a la continuïtat i l'estabilitat d'aquesta casa: l'aprovació de la llei de contractes públics en el que fa referència al pagament de l'IVA per part dels mitjans públics. Això, a Catalunya, pel fet de no tenir Govern ni pressupostos aprovats, deixava TVC i Catalunya Ràdio en una situació de màxima precarietat. I això també ha canviat, perquè finalment hi ha un govern a Catalunya i una de les primeres decisions que ha pres ha estat fer una aportació extraordinària que ha permès salvar una mica la situació. El que no s'ha dit és que aquesta aportació en realitat només cobreix la meitat de la reducció pressupostària que s'havia fet [per adaptar-se al pagament de l'IVA]. Estem fent una televisió, enguany, amb moltíssims menys recursos. Aquesta precarietat continua, però no es tan forta com fa dos mesos, evidentment.

"Hi ha sobretot dos partits polítics, que estan a l'oposició a Catalunya, que dia sí i dia també carreguen contra TV3 i contra la manera que té d'interpretar la realitat o d'informar"

Comptant aquesta aportació extraordinària, es mantindran les retallades en producció aliena?

És clar. Hi ha una part que s'ha perdut i ja no recuperarem. Ara, el que dèiem a començaments d'any, que al juliol ja no hi hauria 'prime time', perquè no tindríem diners per comprar programes externs, això s'ha reconduït. En un percentatge mínim, però s'ha reconduït.

Veu la possibilitat que el nou Govern espanyol torni a reinterpretar els seus criteris pel que fa a l'IVA?

És una possibilitat, que, amb la nova majoria parlamentària, algú podria plantejar-se, com s'ha plantejat pel que fa a l'IVA cultural, que aquesta mesura que ens complica la vida als mitjans de comunicació públics es pugui modificar. És el moment d'intentar-ho. Però el cert es que el Govern del PSOE, encara que el senyor Pedro Sánchez digui que el vol fer durar fins al final de la legislatura, viu amb una precarietat parlamentària molt complicada. I no sé si tindria els suficients suports al Congrés. Tant de bo algú decideixi tirar-ho endavant, perquè voldria dir que la CCMA tindria 20 milions més de pressupost, els que hem de pagar d'IVA. Amb la nova interpretació de l'IVA, i per quedar-nos com estàvem abans, el Govern [català] haurà d'augmentar l'any que ve, d'una manera fixa, la seva dotació pressupostària. I si es modifiqués la llei, ja no caldria. Al final tot son diners públics, no sé si aquests bucles tenen massa sentit.

Amb el pressupost actual, no només d'aquest any, sinó dels darrers, pot competir TVC en el panorama televisiu actual?

Ho estem fent. I amb nota alta. Amb l'aportació actual TVC té un canal, TV3, que competeix i guanya. I a més crec que fa una bona funció com a televisió pública. També és veritat que, amb la despesa actual, hi ha canals que queden desvalguts. Prioritzem TV3, el lloc on tenim publicitat i la nostra cara visible. Però després hi ha canals com el Super3, que no està competint com hauria de competir amb altres canals infantils i juvenils. I el Canal33 ha quedat reduït a la minimíssima expressió, un canal amb intencions culturals que no pot complir amb l'objectiu per al qual que va ser creat. Esport3 tampoc té per a massa festa, té per a poquíssimes alegries. Jo ja ho vaig comentar quan vaig arribar, i després la situació ha estat molt dura i no era el moment per a segons quines reflexions. Però ara potser sí, amb un Parlament nou i previsiblement un nou Consell de Govern [de la CCMA]. Els uns i els altres hauran de començar a pensar quin model de televisió volem. Si tinguéssim una inversió de 300 milions [per al 2017, el Govern va aprovar un pressupost de 236 milions per a tota la CCMA], encara en voldríem més, perquè encara en necessitaríem més. Però és això el que cal? O el que cal es replantejar-se el model, redimensionar-lo d'alguna manera i jugar fort en segons quines coses? Tecnològicament ens estem quedant obsolets, perquè no podem fer inversions. La televisió que fem, de present, és una televisió de passat. És absolutament necessari que es faci una profundíssima reflexió, que pot ser dolorosa i necessària, per saber quina és la ràdio i la TV públiques de futur que volem.

Ha parlat de reflexió "dolorosa" i de "redimensionar". És partidari de retallar canals?

Sóc partidari de parlar-ne. La prioritat ara és TV3 i el Canal33. Una és la nostra màxima expressió de visibilitat i eficàcia, TV3, i l'altre és el planter de futur, el Super3. Els altres canals? El 3/24 és necessari: informació 24h al dia. Un canal cultural també seria necessari, i un canal d'esports pot ser necessari. Ara, podem tenir-ho? Ens en podem permetre el luxe, amb la mínima despesa, que de vegades fa que aquests canals no siguin realment visibles i competitius, i deixant de fer inversions en l'àmbit de les noves tecnologies i les noves xarxes de comunicció, que són absolutament necessàries no per a l'any vinent o per a l'altre, sinó per ara mateix? Doncs aquesta és la reflexió que cal fer. Un canal de TV és molt car. Quan dic aixo, hi ha gent que només pensa en reducció. Però hi ha moltes possibilitats i molts camins a explorar que t'aporten recursos, com ara les plataformes i televisions temàtiques de pagament. Pot arribar el moment que creem ficció gairebé gratuïtament, o fins i tot com un negoci. Fa un any, això era impensable. Per exemple abans que arribés la nova aportació del Govern, ja estàvem començant a produir la nova ficcio de TV3 dels dilluns a la nit, i l'havíem finançat ja ho hem fet amb una sèrie d'acords.

"Tecnològicament ens estem quedant obsolets, perquè no podem fer inversions. La televisió que fem, de present, és una televisió de passat"

Fa poc va dir que havien baixat els ingressos publicitaris a TV3, i hi afegia que algunes empreses "s'ho pensaven" abans de contractar-hi publicitat, per la situació política

Sí, però és molt més complex. La publicitat es redueix perquè es dispersa i es fragmenta, i perquè fuig de la TV i se'n a a internet. També perquè el duopoli, Atresmedia i Mediaset, ha aconseguit, amb una audiència molt elevada, una publicitat encara molt més elevada que el que correspondria a aquesta audiència. Hi han generat uns hàbits que perjudiquen tots els canals que no són ells. També es veritat que hi ha hagut algunes empreses que, en un moment determinat et diuen que no, i aleshores dubtes. Et diuen que no perquè tens massa audiència i la publicitat era més cara, en un moment que s'havia retret e consum? Això ha passat en algun moment. Però també hi ha un percentatge significatiu -no t'ho dirà mai ningú a la cara- que pensen: "a una part els meus clients, o a segons quines directrius polítiques, no els interessa que ens anunciem a TV3; no ens interessar anar contra aquesta gent i no ho farem". Hem de pensar també que les grans empreses que s'anuncien a Espanya, allò que en diuen l'ibex35, estan en un 95% intervingudes d'una o una altra forma per l'acció publica: pels contractes del BOE, o perquè depenen de concessions i adjudicacions de l'Estat. No cal que ningú els truqui i els digui que no s'anunciïn en segons quin lloc, ells mateixos hi arriben a la conclusió. Es pot demostrar? No n'hi ha manera, però sabem que hi és. I tant de bo deixi de ser-hi.

TV3 ha estat sovint felicitada per la línia dels seus informatius. Però també està rebent crítiques ferotges de part de l'oposició pel mateix motiu

Hi ha una sèrie de partits, sobretot dos, que estan a l'oposició, que consideren que TVC es un artefacte de difusió de propaganda, d'adoctrinament, etc. Ells diuen això, i jo crec que són profundament irresponsables dient-ho. Perquè això s'ha de demostrar, i no amb anècdotes. S'ha de demostrar de veritat en el dia a dia. Amb el que diu el Consell Català de l'Audiovisual (CAC). I si diuen que etsà manipulat, o abduït, doncs que se'n vagin, que no hi siguin. Jo no hi estaria en una instància que consideri degradada o absolutament decantada. Això es veu també en tal com percep la gent els teus informatius i com interpretes la realitat. En tots aquells barems, et posis al nivell que et posis, TV3 arriba a unes quotes espectaculars de reconeixement. Llavors, d'on ho treuen? Al final penses, que ho treuen del fet que no els agrada el país, la majoria de la gent que no pensa com ells, i ho paguen els que ells consideren que son responsables d'adoctrinar. Crec que és terroríficament injust. I no he vist que hi hagi cap propòsit d'esmena, de rebaixar la tensió. Tot el contrari. I que es manifestin davant de TV3 i Falange espanyola digui que és "la televisión del odio"... home, és una broma macabra. Però aquests expressions no les diuen ells només. Les diuen també altres partits que haurien de ser més responsables que aquests grupuscles d'extrema dreta, i no ho són.

"Que es manifestin davant de TV3 i Falange espanyola digui que és 'la televisión del odio'... home, és una broma macabra"

Tots aquests atacs han ocasionat autocensura?

N'estic segur. I no la puc detectar clarament, però n'estic segur. En el període electoral, amb la intervenció de les juntes electorals provincial i central, hi va haver autocensura. Perquè després de tres, quatre i cinc recursos, i tots els vam perdre -i vèiem que els perdríem tots-, i amb advertiments de responsabilitats penals, crec que que aquí la gent reaccionava amb por. Aquesta por o aquesta contenció ha continuat. Crec que molta gent que treballa en aquesta casa està afectada per la pressió contínua de polítics, de juntes electorals i també d'una part de la societat. Fins i tot per pensar-se que potser no ho estaven fent bé. Això darrer estaria bé, en principi, perquè ningú fa tan bé la seva feina, i tothom hi ha d'estar reflexionat contínuament. Però hi ha un punt de coacció que no em sembla tan sa. En aquesta casa hi ha hagut la discussió de dir 'presos polítics' o polítics presos. Finalment he optat perquè els redactors ho diguin a la seva manera, perquè crec que ja són professionals, i que si des de la direcció arribés una directriu en un sentit o un altre la gent se sentiria coaccionada, i tindríem una polèmica massa dura. Però molta gent entén que hi ha presos polítics i diu "polítics presos" per no complicar-se la vida.

Ja des de la seva creació, TVC té encomanada una tasca de difusió de la llengua. La pot fer, amb les xifres d'audiència actuals?

A Catalunya hi hauria d'haver una oferta televisiva com a mínim tan important en català com en castellà. Evidentment, la descompensació és brutal. Dels 100 canals que pot veure una persona que tingui contractada una plataforma, o els 60 d'una persona que no en tingui cap, n'hi ha cinc en català i 55 o 95 en castellà. Això no pot ser. Però com s'arregla? És molt difícil, en una situació en que està oberta la lliure circulació de canals que tenen un mercat molt més gran i una capacitat publicitaria cinc o 10 vegades superior a la que puguem tenir aquí. Hi ha una manera d'areglar-ho. Crec que per part del govern de l'Estat, igual que han animat les seus socials de les empreses que marxin de Catalunya, igual que han fet això, i si volen oferir alteratives al que ells consideren el monstre terrible de l'independetisme, podrien oferir a les cadenes possibilitats per doblatges. Avui en dia és fàcil. Per exemple, amb acords entre plataformes de pagament amb TVC, amb aportació de l'Estat. Això és el que seria normal a Bèlgica o a Suïssa, en països amb realitats lingüístiques complexes, com és el cas de l'Estat espanyol. Que tota la responsabilitat del desequilibri lingüístic recaigui en les televisions públiques catalanes, i en una de privada que hi ha, és excessiu. Nosaltres no passarem mai, en el millor dels casos, del 20% d'audiència. Els altres haurien d'entendre que hi ha una realitat que han de respectar. Haurien de pensar que el català també es el seu idioma. Mentre això no sigui així, o mentre Catalunya no tingui un estat propi, no hi ha res a fer. La competència és perdre. No hi ha res a fer amb un 20% contra un 80%.

I amb un estat propi?

No en tinc ni idea. No s'ha arreglat a Andorra o a Irlanda, que tenen un estat propi. Ara, que hi hauria unes altres regles del joc. Igual que aquí, sense que calgués un estat propi, hi hauria d'haver unes altres regles del joc. No hauria d'estar interessat l'Estat espanyol que la llengua catalana o la basca, que constitucionalment són una riquesa que cal preservar, tinguin un mercat que es correspongui amb el seu domini lingüístic? Estaríem parlant d'un estat molt diferent, i no d'un estat que habitualment considera aquestes llengües com a prescindibles o enemigues. Si només poguéssim canviar això, avançaríem moltíssim.

Les mans del director de TVC, Vicent Sanchis, durant l'entrevista amb 'Públic', al seu despatx. / Joel Kashila.

Les mans del director de TVC, Vicent Sanchis, durant l'entrevista amb 'Públic', al seu despatx. / Joel Kashila.

La reciprocitat d'emissió amb el País Valencià està signada i rubricada, i À Punt ja està emetent. Es farà efectiva aviat?

Segons els acords que s'han fet, sí. Però jo no ho tinc clar. Hi ha una demanda d'un nou multiplex per part de la Generalitat Valenciana, que és un argument. També és veritat que últimament hi ha mecanismes que permeten constrènyer la imatge: per on hi passaven quatre canals ara hi poden passar set, i això es pot solucionar amb aparells que són relativament barats. Però em fa l'efecte que la realitat valenciana és molt complicada, i ara en aquestes qüestions hi ha molta prudència. I una cosa es el que es va dir, i una altra el que es pugui fer o el que es vulgui fer. Haurem d'esperar. A mi em diu l'instint que haurem d'esperar al resultat de les properes eleccions allà, és a dir, al maig de l'any que ve. Tant de bo m'equivoqui.

És partidari de crear un consorci entre TVC, À Punt i IB3?

I tant, i com més, millor. I no només pel que fa a televisions, també per a teatres públics, museus, etc. Ja s'hauria d'estar fent. És increïble que l'àmbit de la cultura catalana funcioni amb criteris autonomistes. El català té sentit com a llengua que aguanta dins de tot el seu domini territorial. Si no, té molt menys sentit. És increïble que coses que es deien el 1976, quan el Congrés de Cultura Catalana, que es deien i es podien fer, ara no es puguin fer perquè la divisió autonòmica ha fragmentat l'idioma, amb el permís de la Constitució. Perquè quan dius que hi ha una llengua comuna i les altres seran oficials en els seus respectius territoris autonòmics estàs fragmentant les llengües i deixant-les com una qüestió autonòmica. I és una qüestió extraautonomica, estatal. El català no hauria de ser només una preocupació dels governs català, valencià o balear.

En les plataformes de streaming el català és pràcticament absent, amb l'excepció de les produccions rodades originalment en català. Hi poden fer alguna cosa TVC i la Generalitat? S'hi està fent?

Això ja estava fet amb les grans productores i distribuïdores cinematogràfiques. Hem fet acords en què nosaltres doblem la pel·lícula, aquesta corre pels circuits comercials, i després ens la tornen. Ells en treuen un profit, i nosaltres també. És veritat que, per molt que s'intenti des de l'administració pública, aquesta no és prou forta com per canviar les inèrcies que dominen el sector de l'exhibició cinematogràfica. Si aquest sector no ajuda, ja tenim un primer problema. Jo crec que les pel·lícules s'haurien de doblar totes al català -mentre se'n doblin: en el moment que només se subtitulin, que per cert és molt més barat, doncs subntitular-les totes-. Aquestes són decisions que pertoquen al Govern, que de vegades es pot veure impotent per aplicar-les bé, i que se'ns escapen a TVC. I amb les sèries, el mateix. ¿Ha parlat la Generalitat amb Netflix o amb Movistar? Estem parlant de grandíssimes empreses multinacionlas, que tenen un poder enorme, per a les quals podem ser més una nosa que un servei. O no. Mirem-ho. Hem viscut moments duríssims políticament, que han distret de molts temes. TV3 ha arribat a acords amb Netflix molt importants abans del 155. El Govern de la Generalitat podria intentar-ho. Almenys, intentar-ho.

"El català no hauria de ser només una preocupació dels governs català, valencià o balear"

Vol dir que hi està fent poc, el Govern?

És clar que hi està fent poc. Està fent poc perquè hem viscut moments polítics... qui no corre, vola i les coses canvien cada mes. Hem tingut una situació política extraordinària que s'ha anat allargant. Sense entrar a jutjar-la, perquè ni em pertoca ni vull fer-ho, aquesta situació ha apartat altres prioritats que jo crec que sempre han d'estar damunt la taula. Entenc que en un moment d'enfrontament amb l'Estat això no podia ser. Però ara no hi és. Ara. recuperem tots plegats una certa calma, i tots ens demanem una certa refleixó i un canvi d'actituts. I un canvi d'actitud és recuperar la normalitat en els àmbits culturals, en els àmbits de la comunicació que té qualsevol govern. I això vol dir estar al dia de tots els canvis que es fan i actuar en conseqüència.

Vostè és aficionat al còmic, i en té una àmplia col·lecció. Veurem un programa de còmics a TVC?

Un programa de còmics és un programa de minories, ens agradi o no -que no m'agrada-. Un programa d'òpera també és de minories, i s'ha fet a TV3 [Òpera en texans], amb una gra audiència, i s'ha popularitzat l'òpera. El mateix programa ha fet un programa d'art, i també ha funcionat. Es pot intentar en el món del còmic? S'hauria de trobar la fórmula, perquè amb els programes de còmic es tendeix a pensar en la gent que només consumeix còmic, i Òpera en texans no era només per a la gent que consumeix òpera. Si trobéssim la fórmula, seria possible. I ha tres arts del segle XX, el cinema, el jazz i el còmic, i amb el còmic no s'ha tocat prou. M'agradaria fer-ho? Quan deixi de tenir algunes prioritats com la supervivència de la graella, el manteniment del liderat, la competència salvatge amb gent que té deu vegades més recursos que tu, la caiguda de publicitat... etc, i si tinc temps i continuïtat en aquesta casa, doncs miraré si és possible. Seria un bon repte.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?