Esquerra Republicana manté des de fa dos anys una relació de estira-i-arronsa amb el Govern espanyol format pel PSOE i Unides Podem, tot i que el gener del 2020 va fixar la seva posició de soci parlamentari preferent amb l'acord d'investidura que va permetre a Pedro Sánchez mantenir la presidència de l'Executiu estatal. Aquests dos anys hi ha hagut moments de fort distanciament entre les dues parts i un dirigent d'Esquerra recorda que la pandèmia va provocar els moments més complicats de la relació, en què Pedro Sánchez va haver de buscar suports alternatius per aprovar alguns dels estats d'alarma al Congrés . "Va ser un moment en què semblava que el PSOE buscava deixar Esquerra fora de l'equació recorrent a Ciutadans en un difícil equilibri aritmètic parlamentari amb el PNB", recorda aquesta mateixa font. Però, un cop superada aquella situació d'excepcionalitat, semblava que l'anomenada majoria de la investidura –en què Esquerra és una pedra angular– havia recuperat el seu vigor.

Ara bé, sembla que aquesta sensació s'esvaeix en l'últim mes malgrat que finalment hi va haver acord per a l'aprovació dels pressupostos generals. Negociacions fallides com la de l'ampliació de l'aeroport del Prat; negociacions tenses amb anades i vingudes -com la del català a les plataformes de la llei audiovisual-; el bloqueig de la taula de negociació del conflicte polític per part del PSOE o el rebuig dels republicans a l'acord per a una nova legislació laboral tal i com està redactat, han passat factura i han portat les relacions entre ERC i el Govern del PSOE i UP a tocar fons.

A la direcció d'Esquerra impera la idea que, amb aquesta situació, no poden continuar avalant els projectes del Govern de Sánchez, que té un ampli cos legislatiu per desplegar. I condicionen els seus suports per a la segona part de la legislatura a una revitalització de les relacions que -segons exposen fonts de la direcció republicana- ha de passar sí o sí per avenços constatables de la taula de negociació sobre el conflicte polític que mantenen el Govern de la Generalitat i el Govern estatal.

Calàbria ja no dóna més crèdit

A la seu nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya, al carrer Calàbria de Barcelona, ​​aquests dies es mastega la sensació que el crèdit al Govern de coalició format pel PSOE i UP s'està esgotant. Esquerra lluita contra la percepció social que el seu suport a l'estabilitat del Govern estatal no és correspost pel PSOE amb acords d'un cert nivell que els republicans puguin presentar davant de l'opinió pública catalana, reconeixen dirigents d'Esquerra. I aquesta situació és aprofitada també per la resta de l'independentisme instal·lat a la confrontació frontal amb el Govern espanyol, Junts i la CUP, per desgastar ERC. Un escepticisme social sobre la negociació que a Esquerra atribueixen al bloqueig de la taula per part del PSOE i "a la manca d´una proposta per a Catalunya per part dels socialistes".

A Esquerra acusen el Govern espanyol de falta de voluntat política per avançar en un tema com la taula de diàleg que per als republicans té caràcter estratègic i n'és una de les grans apostes. I també d'implantar un sistema de negociació basat en "un cert xantatge polític", asseguren a ERC, amb la idea que no acceptar a ulls clucs les propostes del Govern del PSOE i UP suposa obrir les portes a l'única alternativa a l'Estat que seria la del PP i Vox. "El nostre compromís per evitar que la ultradreta arribi al Govern és total i ho hem expressat moltes vegades, però el PSOE ha de saber que aquesta no pot ser l'excusa continuada per incomplir els compromisos adquirits", afirmen amb enuig.

Setmanes clau per encarrilar temes fonamentals

El bloqueig de la taula de negociació i el desacord respecte a la nova normativa laboral són ara mateix els dos principals cavalls de batalla que enfronten Esquerra amb el Govern de Pedro Sánchez. Esquerra vol que, com a molt tard a principis de febrer, hi hagi una reunió entre els dos governs en què es pugui visualitzar algun avenç a la taula de negociació sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. I el decret sobre la reforma laboral basat en l'acord entre CCOO, UGT, la CEOE i la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, hauria de ser convalidat al Congrés a finals de mes. Això fa que la relació entre ERC i el Govern visqui en aquests moments una carrera contrarellotge. "La resolució dʻaquests dos temes marcarà com encarem la segona part de la legislatura espanyola", asseguren les fonts republicanes.

Però aquesta vegada Esquerra assegura que no hi haurà cessions. El mateix president del partit, Oriol Junqueras, és absolutament rotund en el cas de la reforma laboral: "No votarem a favor d'aquesta reforma laboral si no hi ha canvis substancials que millorin el redactat en benefici dels treballadors i les treballadores en la línia del que planteja Esquerra". I quan Junqueras abandona la seva coneguda calculada ambigüitat és perquè la cosa va de debò.

Passa el mateix amb la taula de negociació. En aquest cas, el que es mostra contundent és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a cap de la delegació negociadora per part del Govern, on Junts continua sense incorporar-s'hi. "No hi ha temps per perdre en la recerca d'una solució democràtica que permeti als catalans decidir el futur polític amb llibertat absoluta", assegura el president.

La taula de negociació sobre el conflicte, encallada

Segons Junqueras, la taula de negociació entre governs sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat és un tema prioritari. "No perquè ho vulgui jo o perquè ho vulgui Esquerra, sinó perquè estem convençuts que una majoria molt considerable de la societat catalana vol que aquest conflicte es resolgui des de la negociació". "Veurem si el Govern espanyol ho considera prioritari o si li fa llargues", diu Junqueras, advertint que això últim tindrà conseqüències.

A la direcció d'Esquerra recorden que la taula de diàleg és una qüestió que compromet Pedro Sánchez directament perquè està a l'acord que va firmar amb ERC fa dos anys per ser investit president del Govern. "Deu la presidència a aquesta taula de negociació, entre altres coses", asseguren els republicans, que consideren totalment insuficient el seu recorregut en dos anys, malgrat acceptar la demora que ha suposat l'impacte de la pandèmia.

La taula es va reunir després de la investidura sota presidència de Quim Torra i el setembre passat ja amb Pere Aragonès com a president. En cap dels dos casos hi ha hagut cap avenç substancial.

Tot i això, els missatges de tots els dirigents d'Esquerra van en la línia que la taula de negociació mantindrà la seva vigència fins al final de la legislatura. Així ho declara el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès: "Tenim fins al final de la legislatura, fins a les eleccions generals, per explorar la possibilitat d'una negociació que porti a un acord sobre el futur polític de Catalunya". Instant Sánchez i el seu govern que siguin "valents" i "arrisquin" posant sobre la taula una proposta.

I ho ratifica el fet que la ponència marc 'Escrivim el futur republicà' de la propera Conferència Nacional d'ERC prevista per al mes de març se centri a fer pinya al voltant de la idea de la resolució negociada del conflicte. "La nostra aposta per una negociació política és coherent amb la demanda històrica del dret a l'autodeterminació per vies pacífiques. Tot i això, sabem que l'èxit dependrà en gran mesura de la capacitat de mobilització del poble català a favor d'una resolució democràtica del conflicte i de la unitat en defensa d'aquest objectiu", afirma el text.

El mateix exconseller d'Acció Exterior i actual Vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 de l'Executiva del partit, Raül Romeva, instava al Govern espanyol en la presentació de la ponència a impulsar la taula de diàleg "amb responsabilitat històrica i esperit democràtic". Ara bé, apunten des d'ERC, "no ens aixecarem de la taula de negociació mentre duri la legislatura, però aquesta se li pot complicar més o menys al Govern espanyol en funció de quina sigui la seva postura sobre això".

No rotund a l'actual acord de la reforma laboral

Una de les primeres "complicacions" per a l'Executiu estatal pot ser no poder treure endavant la nova legislació laboral impulsada per la vicepresidenta Yolanda Díaz. Un dels primers retrets dels republicans és el fet que no s'hagi negociat amb ells més enllà d'un contacte que defineixen com a "informal" entre la vicepresidenta Díaz i el president Aragonès durant la visita a Madrid per pronunciar una conferència. En aquesta trobada, segons fonts republicanes, "es van tractar diversos temes d'actualitat, entre ells la reforma laboral, i Aragonès va exposar el seu rebuig total al text actual i les condicions per votar favorablement".

Entre les principals exigències hi ha la recuperació de l'autorització prèvia per als ERO i que la Generalitat sigui qui els gestioni. Junqueras també reafirma aquesta posició: "És evident que estem en posicions molt distants amb el PSOE en moltes coses i en algunes altres com la reforma laboral, també amb UP". "Si ells creuen que no és prioritària l‟autorització administrativa prèvia per al tancament d‟una empresa, els salaris de tramitació, combatre la precarietat que suposa un excés de contractes parcials, especialment en el cas de les dones que tenen encara més parcialitat contractual; o reforçar la Inspecció de Treball, allà ells. Nosaltres sí que ho considerem prioritari i per això no votarem a favor d'allò que no ho inclogui".

Fatigats amb la negociació “in extremis”

Caldrà esperar a veure si es mou alguna cosa substantiva o no amb la taula de diàleg. I si la reforma laboral se suma als acords in extremis entre ERC i el Govern de Pedro Sánchez o als fiascos. Al calaix d'espera del Consell de Ministres queden altres desacords amb els republicans que van des de la Llei de Memòria Democràtica a la nova legislació d'habitatge.

Veurem si la relació ha tocat fons definitivament o si remunta amb acords nous. Però a ERC es mostren molt fatigats amb "la política de la negociació in extremis". "Nosaltres no som socis del Govern", asseguren, "però som gent de paraula i no té sentit que cada negociació tiri endavant a espentes amb desautoritzacions constants de ministres a posteriori dels acords", explica un dirigent republicà que recordava la tortuosa negociació sobre la presència del català a les plataformes audiovisuals. En aquest tema que va suposar un desgast públic per a ERC, "finalment hem aconseguit un acord satisfactori, però hem quedat exhausts", assegura aquesta font.

Hipoteca i traveta per al futur

En qualsevol cas, a ERC alerten que el que està en joc no només és l'estabilitat del que queda de legislatura. Sinó "l'establiment d'una confiança mútua que fins avui no s'ha aconseguit forjar", malgrat la bona sintonia entre responsables polítics com el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i Adriana Lastra, per part dels socialistes, encara que actualment una mica més distants fruit de la tensió que emergeix entre els dos partits.

Una confiança que hauria de ser el pilar per a futures legislatures si es vol frenar la dreta i la ultradreta. Els republicans adverteixen que la tàctica que practica Sánchez amb ells "és un error" i posen de manifest que "a cada desencontre o incompliment es dificulta més la reedició d'un acord com fa dos anys i amb les dades demoscòpiques sobre la taula no sembla que Sánchez pugui reeditar la presidència sense revalidar suports, ans al contrari". Per acabar afirmant que "hi ha temps, però Pedro Sánchez i el seu Govern han de fer passos ferms d'una vegada que ens portin a acords fructífers".