"Felip VI és el responsable del seu discurs del 3 d'octubre". "El rei va assumir el paper de president del Govern i això sí que vulnera les nostres lleis", va afirmar la directora de Público, Ana Pardo de Vera, en un debat amb el conseller d'Acció Exterior i alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Una discussió sobre el possible (o no) encaix entre Catalunya i Espanya, moderada per Víctor Climent, director del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona (UB).

L'acte, que va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), obria el curs acadèmic de l'Associació Catalana de Sociologia.

La directora de Público va fer èmfasis en la terminologia: Catalunya no ha d'encaixar ni dins ni amb Espanya, sinó que s'ha de buscar l'encaix entre Catalunya i Espanya. "Tot aquest problema comença amb una concepció conservadora de l'Estat i les institucions; i la immobilitat del règim 78".

Pardo de Vera, republicana convençuda, no va dubtar a assenyalar la Casa Reial com un dels entrebancs per a l'Estat plurinacional i va criticar durament el discurs del rei Felip després del referèndum de l'1 d'octubre. "El rei va apel·lar a una presumpta majoria silenciosa que no existeix i va assumir el rol de president del govern i això sí que vulnera les nostres lleis", va assegurar.

La periodista va posar l'accent en la dimensió social de l'independentisme i en l'afany de centralització d'un Estat espanyol que no reconeix la riquesa plurinacional. També va carregar contra un PSOE que es declara republicà i aposta per un model federal però partint d'una perspectiva uninacional.

Catalunya- Espanya, un desencontre profund

Entre Espanya i Catalunya existeix un desencontre profund va assegurar el conseller Maragall, que va instar tothom a cercar sortides al problema i es va mostrar optimista, en relació a l'executiu de Sánchez: "No volem decidir qualsevol cosa: volem decidir quin futur volem per a Catalunya.

Fins fa poc no s'admetia cap pregunta, però amb el govern socialista sí que hi ha la pregunta sobre les condicions de la relació de futur entre Catalunya i Espanya", tot i que Sánchez es nega, de moment, a convocar un referèndum pactat. "El que no pot fer Pedro Sánchez és governar amb el suport dels nacionalistes i que després no els reconegui", va dir Maragall.

Per a Pardo de Vera, la pugna que existeix dins el PSOE resulta evident, però si guanya la facció que no vol reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, "el PSOE estarà condemnat a desaparèixer".

Tant Pardo de Vera com Maragall van coincidir en la dimensió multilateral del conflicte català, que va més enllà "d'independència sí o independència no" i la necessitat de no elevar l'anècdota a categoria. Després de fer un recorregut del conflicte entre Catalunya i l'Estat des del 2005, any en el qual va començar el malestar profund a causa de les retallades a l'Estatut, es va destacar la base social del moviment. Per a Maragall, "el 2010, la societat catalana va comprendre que la situació d'humiliació a la qual se l'estava sotmetent havia arribat a un límit que no es podia tolerar i va reaccionar. No van ser els partits polítics. El 2010, tota aquesta indignació es va transformar en un projecte, que va desembocar en l'1 d'octubre".

Crítiques al poder judicial

El referèndum de l'1 d'octubre va fer veure a la societat, no només a la catalana, sinó també a l'espanyola, que s'ha configurat un poder judicial que és l'expressió de certs poders polítics. "Tot i que la Constitució espanyola planteja que el poder executiu i el judicial haurien de ser independents, amb el cas de Catalunya no s'ha respectat aquesta divisió de poders: el govern va delegar la seva funció i la seva responsabilitat en el poder judicial i el poder judicial va recollir amb alegria aquest testimoni", va assegurar Pardo de Vera.

Ernest Maragall també va  assenyalar aquest fet com a problema principal.  "S'ha constituït un nou poder polític", va dir en referència al poder judicial, que "s'ha auto-proclamat com a poder absolut". "El cas de Catalunya ha mostrat la feblesa profundíssima del poder polític democràtic a Espanya", va afegir. I, arribat aquest punt de la conversa, Maragall va carregar contra una part important de la classe política espanyola: "A mi el que m'escandalitza és que els demòcrates espanyols no posin el crit al cel davant aquesta situació", en referència a la situació d'uns presos polítics que aviat farà un any que estan a la presó.

Un futur incert en el qual no es contempla la unilateralitat

Preguntat pel públic sobre els propers passos a seguir, el conseller Maragall va rebutjar la idea de la unilateralitat i va apostar per continuar treballant en la cohesió del moviment independentista i el reconeixement internacional.

"'República ja', de moment, no pot ser una alternativa (...) S'ha d'arribar a un grau de cohesió que ara mateix no tenim. Hem de fer govern: transformar i assumir els riscos. La primera responsabilitat és nostra". No obstant això, tampoc es va mostrar partidari d'esperar i va instar al govern espanyol "a jugar la partida en un debat on no es negui l'altre".

"S'acosten les eleccions municipals i això podria allargar la data de judici als presos", va destacar la periodista Pardo de Vera. I va advertir: "L'indult implicaria l'admissió que hi ha hagut un crim", en referència als minsos rumors sobre un possible moviment per part de l'Estat espanyol de deixar-los lliures. Maragall per la seva part, i preguntat pels presos polítics, va ser contundent i va dir que "no es pot portar a la gent a l'heroisme. Què hem de fer? Anar tots a la presó?". Va reconèixer, així mateix, un error de càlcul: "haver pensat a priori que l'Estat espanyol era un estat demòcrata".