Público
Público

VULNERACIÓ DE DRETS "Espanya no és una democràcia"

El cas dels presos polítics catalans, dels joves d'Altsasu i de Valtonyc arriba al Parlament Europeu, en un intercanvi d'opinions entre familiars i eurodiputats, que posen en qüestió el respecte pels drets polítics i civils a l'Estat espanyol.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'eurodiputat Jordi Solé (ERC), Diana Riba, l'advocat Andreu Van den Eynde i l'eurodiputat Ramon Tremosa, aquest dimarts al Parlament Europeu. CB

"Els nostres fills seran vuit o 10 anys a la presó per una baralla de bar, i això és una barbaritat", "Espanya no és una democràcia" o "la llei s'aplica de forma diferent en funció del que pensis". Aquestes han estat només algunes de les moltes acusacions de vulneració de drets i falta de garanties democràtiques a Espanya que s'han pogut escoltar aquest dimarts a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, en un acte d'europarlamentaris amb familiars de presos polítics catalans, dels joves de Altsasu i de membres del grup de suport al raper Valtonyc.

En l'acte, sota el títol 'Defensar els drets fonamentals a la UE: el cas espanyol', organitzat pel grup dels Verds-Aliança Lliure Europea, s'han abocat dures acusacions que han posat seriosament en dubte –quan no l'han negat directament– la qualitat democràtica de l'Estat espanyol. Bàsicament, per la falta de garanties processals, d'independència judicial i de llibertat d'expressió, segons han expressat els ponents.

"Són presos polítics", ha recalcat l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, referint-se als nou dirigents sobiranistes processats i empresonats en la macrocausa contra l'independentisme. "Nou persones que estan a la presó en un greu abús de la figura de presó preventiva, per haver organitzat o recolzat un exercici democràtic. Si això no és ser un pres polític, al segle XXI i a la UE, que ens ho expliquin", ha assenyalat Solé, que ha intervingut al costat de l'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa.

Solé ha ressaltat igualment que, entre els presos polítics catalans, hi ha "dos ex-eurodiputats, dos col·legues d'aquesta casa" –el conseller cessat Raül Romeva, que va ser eurodiputat per ICV durant 10 anys, i el vicepresident cessat Oriol Junqueras, que va començar la seva carrera política a Europa–. I que, justament per aquest motiu, ha criticat el "silenci excessiu" dels europarlamentaris".

Encara més ha incidit en aquest fet Diana Riba, esposa de Romeva, en un discurs en el qual ha alternat reivindicació i emoció. "Jo em vaig casar amb un professor de la Escola de Pau, amb un pacifista, que ara està a la presó per un delicte de rebel·lió que s'ha de justificar amb violència. És difícil d'explicar això en aquesta casa", ha exclamat.

El diputat d'ERC Josep Maria Terricabras, aquest dimarts a la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg / CB

Riba, que s'ha desplaçat a Estrasburg juntament amb mitja dotzena de familiars de presos catalans, membres de l'Associació Catalana de Drets Civils (ACDC), ha alertat que "ara som nosaltres", però que "demà pot ser qualsevol altra regió" d'Europa l'afectada per la "falta de garanties democràtiques".

I fins i tot més dura ha estat Riba llegint una carta del seu espòs, que nega que Espanya sigui realment un estat de dret. En la seva missiva, Romeva recorda que, per parlar d'"Estat de dret" no n'hi ha prou amb "l'imperi de la llei", ni amb "un sistema d'organització política de poders separats", sinó que es garanteixin "els drets civils, polítics i socials dels seus ciutadans, i que en cas necessari puguin recórrer a un jutge independent per fer valer aquests drets, davant els abusos o excessos del poder".

"Avui a Espanya aquesta concepció de l'estat dret no resisteix cap anàlisi objectiva, només  ho resisteix la retòrica", ha afirmat, alhora que ha lamentat "la utilització de la justícia penal per reprimir ideologies".

Foto de família dels participants aquest dimarts al Parlament Europeu a l'acte 'Defensar els drets fonamentals a la UE: el cas espanyol". / CB

Recerques extra-processals

Sobre les "vulneracions de drets" en l'àmbit processal s'ha estès l'advocat Andreu Van den Eynde, que defensa a part dels dirigents independentistes processats, i que ha acusat a la justícia espanyola de practicar actuacions ad hoc contra l'independentisme. En aquest sentit, ha afirmat que "Espanya ha canviat la interpretació de la llei radicalment, per adaptar-la al procediment" contra els dirigents independentistes, des del moment en què delictes com el de rebel·lió, que necessitaven d'una "violència evident" en el moment en què es van redactar, ara "no la necessiten".

Van den Eynde ha assenyalat igualment que la part fonamental de la investigació en la macrocausa contra l'independentisme que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'està realitzant "de forma extra-processal", ja sigui per la Guàrdia Civil o per altres jutjats, sense que els advocats dels acusats puguin intervenir. "Llarena va enviar un escrit a Alemanya en el qual deia que tenia 100 testimonis. Cap d'ells ha declarat en el Suprem, a cap d'ells l'ha pogut interrogar les defenses", ha lamentat.

Acusacions semblants s'han abocat des dels familiars dels joves de Alsasua. "Han creat un nou concepte, el terrorisme de baixa intensitat, que és molt perillós: avui som nosaltres, demà pot ser qualsevol", ha afirmat Isabel Pozueta, mare d'un dels acusats, que ha lamentat que una "baralla de bar amb alcohol pel mig" pugui donar motiu a una acusació de terrorisme per la qual es demanen fins a 50 anys de presó. "Assassinar a algú està menys penat", ha assenyalat el diputat d'ERC Josep María Terricabras.

En l'acte s'ha projectat igualment el video d'Euskal Telebista (ETB) que mostra a un dels denunciants dels fets totalment net -i begut, i agressiu- després de la suposada agressió, i que va ser rebutjat fins a dos cops pel tribunal, fins que ho va admetre "per la pressió d'Amnistia Internacional", segons ha assenyalat Edurne Goikoetxea, mare d'una altra de les processades.

Retallades pressupostàries i de drets

"A Espanya hi ha hagut una retallada de drets polítics i civils", ha advertit l'advocat Juan Moreno, que ha datat l'inici d'aquestes retallades en paral·lel al de les retallades pressupostàries posteriors a la crisi, coincidint amb l'"augment de la dissidència política", un moment a partir del qual "la crítica política és reprimida".

"Espanya no és una democràcia", ha afirmat Mulay Embarak, portaveu del grup de suport a Valtonyc, i el més explícit amb les seves crítiques d'entre tots els ponents. "Ens volen empènyer a la violència", ha afegit, en assenyalar que, a algú com el raper, que "no reconeix les institucions" del poder, el sistema ja no "li permet" ni tan sols la vàlvula d'escapament "de l'art". Embarak ha fet aquestes afirmacions responent a l'eurodiputat de Podemos Miguel Urbán, que ha insistit que aquest tipus de denúncies contra "la repressió" han de fer-se "dialogant amb el diferent", i no entre la pròpia "parròquia de convençuts".

"No podrem canviar Europa sense una societat civil mobilitzada, conscient que la lluita serà molt dura i l'enemic és molt fort", ha conclòs la diputada de Podem  Estefanía Torres. "El que ens estem jugant és la democràcia i els principis fonamentals bàsics que tant ens va costar aconseguir", ha afirmat, a manera de crida.

L'acte ha estat seguit de manera presencial per alguns europarlamentaris estrangers, com el francès José Bové, la sueca Bodil Valero, el letó Miroslavs Mitrofanovs, la galesa Jill Evans  –també dels Verds-Ale–, el portuguès António Marinho -del grup liberal demòcrata ALDE-, el flamenc del NVA Mark Demesmaeker o el també liberal-demòcrata eslovè Ivo Vajgl. També ha estat present el diputat d'ICV Ernest Urtasun -integrat igualment en Els Verds-Ale-.

Obertament de "presos polítics" ha parlat també Vajgl, que ha explicat que la situació dels presos independentistes catalans li recorda l'estalinisme del seu país en altres èpoques. "Volen fer-los sentir malament, volen aïllar-los", ha afirmat. "Això no hauria de passar en un país que vulgui ser considerat democràtic", ha afegit, alhora que manifestava els seus "seriosos dubtes" sobre el caràcter democràtic de l'Estat espanyol.