Cheikhouna Dieng viu avui amb la incertesa de no saber on estarà demà. Els seus nervis i temors pesen bastant més que l'expedient judicial que porta el seu nom i que actualment està al jutjat de Pamplona. Un jutge d'aquesta ciutat vol expulsar aquest jove senegalès, el que ha despertat una gegantina onada de solidaritat dels seus veïns al barri de la Txantrea. Si el malson no acaba abans, Cheikhouna serà enviat per la força al seu país d'origen. Es convertirà així en un número més d'un llarguíssim llistat de "repatriats", una categoria que entre 2015 i 2016 van rebre gairebé 20 mil persones.

Aquests números han estat proporcionats pel govern al senador d'EH Bildu Jon Iñárritu, qui a finals de l'any passat va presentar una pregunta per escrit per conèixer -entre altres aspectes- "quantes persones van ser repatriades el 2015 i el 2016", així com quines eren les seves respectives nacionalitats. També volia conèixer si havien estat detingudes abans de ser retornades als seus països. En aquest cas, preguntava on i quan.

La resposta del govern -datada el passat 17 de maig- no aclareix tots els interrogants, encara que sí que ofereix dades numèriques sobre "repatriacions", un terme que jurídicament no existeix com a tal en la legislació espanyola. En aquest sentit, experts en aquesta matèria han assenyalat a Público que l'Executiu de Rajoy podria utilitzar el concepte "repatriació" en "sentit genèric", el que abastaria els diferents supòsits pels quals una persona que no posseeix nacionalitat espanyola pot ser expulsada del país: denegació d'entrada, devolució, rebuig d'ingrés a Ceuta i Melilla o, directament, expulsió.

Segons consta en aquest document, entre 2015 i 2016 van ser repatriades 19.158 persones 10.594 el 2015 i 9.241 l'any següent. El mes més àlgid del període analitzat va ser juny de 2015, amb 1.029 repatriats. Pel que fa a nacionalitats -el govern aclareix que es tracta de "la facilitada pel ciutadà estranger a l'inici del seu expedient"-, el Marroc ocupa el primer lloc, amb 11.152 ciutadans expulsats -5.825 a 2015 i 5.327 en 2016-. El segueix -bastant per darrere- Algèria, amb 1.686 repatriacions, i Colòmbia, amb 895.

El llistat inclou també a persones provinents de països de la Unió Europea. Romania està al capdavant en aquesta categoria, amb 731 persones expulsades. El següent estat comunitari que figura en el document és Portugal, que va veure tornar en aquest període a 353 compatriotes. Més enllà de les fronteres de la UE està Equador, amb 424 expulsats, o Senegal, amb 223. També figuren 128 persones de nacionalitat xinesa, 166 amb passaport argentí o 306 d'origen paraguaià. En total hi ha més de 120 nacionalitats. En aquest context, el govern assegura que "no es disposa de dades relatives a on (sic) van ser detingudes i quants dies abans de la seva repatriació van ser detingudes".

Expulsions en els CIES

D'altra banda, l'informe enviat a Iñárritu ofereix informació sobre el nombre de persones que van ser "expulsades" -ara sí empra aquest terme, en comptes de "repatriades"- des Centres d'Internament per a Estrangers (CIE). Sobre aquest punt, l'executiu del PP afirma que hi va haver 2.871 expulsions d'interns en 2015 i altres 2.205 en 2016. Assegura també que 4.991 persones que es trobaven en aquests centres van ser posades en llibertat durant l'any passat, mentre que altres 4.015 ho van fer el 2015.

No obstant això, la resposta governamental no proporciona dades sobre la nacionalitat de les persones que van ser deportades des dels CIE. Per això, al·lega que les dades de nacionalitat "s'obtenen del primer enregistrament de la declaració de nacionalitat realitzada per l'estranger, que en molts casos no tenen base documental".

En el seu lloc, el document aporta el nombre d'interns que van ser enviats a centres d'aquest tipus durant 2015 i 2016: 6.930 i 7.597, respectivament. Marroc, Algèria i Costa d'Ivori són els orígens que més es repeteixen. Tot seguit, situa en un mateix nivell a les persones que provenen de Síria o Líbia amb aquelles que han marxat de Cuba, al·legant que "en cap cas són expulsats ni ingressats" en centres d'internament, "si bé hi ha un grup d'estrangers que en un primer moment manifesta ser nacional d'algun d'aquests països, sent aquesta primera nacionalitat l'gravada en els sistemes informàtics ".

El govern descarta a més que hi hagi superpoblació als CIE -ofereix dades del nivell d'ocupació d'aquests centres al llarg d'aquests dos anys- i assegura que el "termini mitjà d'estada" dels interns en 2016 va ser de 24,47 dies. També rebutja que hi hagi denúnces sobre maltractaments comesos pels funcionaris, cosa que xoca frontalment amb les denúncies realitzades en diverses ocasions pels que es troben en aquestes presons per a estrangers.