Público
Público

PROCÉS SOBIRANISTA Ex-presidents del Parlament exigeixen respecte de l'Estat per les institucions catalanes 

Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert expressen el seu suport a la presidenta Carme Forcadell i els membres de la Mesa i  consideren una intromissió intolerable que per raons polítiques es pugui alterar des d’institucions jurídiques la composició de la cambra.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Acte de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell

“Nosaltres tres hauríem fet el mateix que tu vas fer i, per tant, sempre ens tindràs al teu costat”, ha dit l'ex-presidenta del Parlament Núria de Gispert en un acte de suport a Carme Forcadell, en el que també han participat aquest dimecres els ex-presidents Joan Rigol i Ernest Benach.

Un acte en defensa de les institucions catalanes i de resposta a les querelles que ha presentat la fiscalia contra la presidenta Forcadell, el vicepresident primer Lluís M. Corominas, i les secretàries de la Mesa, Anna Simó i Ramona Barrufet.

Forcadell ha garantit que estaran "a l’alçada del moment històric” i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assenyalat que “cap democràcia no es pot permetre inhabilitar la feina del Parlament”.

L’acte, que han convocat els tres expresidents i al qual hi han assistit consellers del govern i diputats i exdiputats a la cambra, també ha fet extensiu el seu suport a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, a l’exvicepresidenta, Joana Ortega, i als exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs.

Ernest Benach, president de la cambra entre el 2003 i el 2010, ha explicat que els tres expresidents l’han convocat moguts per una “responsabilitat essencialment ciutadana” i perquè “tocar les nostres institucions, la presidenta del Parlament i la Mesa, ens sembla un fet greu”.

Joan Rigol s’ha adreçat directament a Forcadell: “Coratge. Estem al vostre costat”, li ha dit. “No cal que ens enviïn més jutges i fiscals. No ens fa por el diàleg i el pacte. Només exigim seure a la taula per parlar de com fer el referèndum, que és una petició avalada per milions de catalans”. El president del Parlament entre el 1999 i el 2003 també ha dit que “Catalunya i els seus Parlaments sempre han identificat democràcia i aspiració a la plena sobirania del nostre poble, ambdós elements són indestriables”.

Núria de Gispert ha llegit un manifest, ‘Respecteu les nostres institucions’, en què expressen el suport a Forcadell i els membres de la Mesa, consideren “una intromissió intolerable la presentació de les querelles”, demanen “respecte per al principal institució política i pels seus representants escollits democràticament”, i no admeten que “per raons polítiques es pugui alterar des d’institucions jurídiques la composició de la cambra, ni que es pretengui inhabilitar els representants legítims de la ciutadania, com s’ha fet en els casos de Mas, Ortega, Rigau i Homs”.

El manifest també diu que “aquests intents de criminalitzar actuacions parlamentàries vulneren el principi democràtic de separació de poders i són impropis d’un Estat membre de la Unió Europea”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha tancat l’acte i ha afirmat que “cap democràcia no es pot permetre inhabilitar la feina del Parlament, especialment la que li és pròpia: debatre i parlar”, i ha afirmat que, davant els atacs, “ens hem de comprometre col·lectivament com a país”. “Un Parlament on no es pot parlar, no és un Parlament”, ha reblat el president de la Generalitat, que ha clos l’acte dirigint-se a la presidenta i els membres de la mesa investigats per afirmar: “mai no caminareu sols”.

Entre els assistents, també hi eren el vicepresident, Oriol Junqueras, i la pràctica totalitat de consellers del govern; l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau i els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

La Fiscalía demana pròrroga

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declari la instrucció contra la presidenta Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament com a "causa complexa". Això permetria  allargar la instrucció fins a 18 mesos prorrogables utilitzant una disposició de l'article 324 de la Llei d'enjudiciament criminal que permet superar el termini general de sis mesos per a la instrucció d'una causa penal, segons que informa el diari La Vanguardia.  Així ho ha notificat a les parts el TSJC, que ha posat en coneixement dels investigats la petició de la Fiscalia.

Fonts pròximes a la instrucció, segons el mateix diari,  assenyalen que la declaració de "causa complexa" podria impedir en els pròxims mesos la "inquietant coincidència" d'un judici oral contra Forcadell, el vicepresident Lluís Corominas, i les secretàries segona i quarta, Anna Simó i Ramona Barrufet, amb la tensió institucional que es pot generar en la recta final del procés sobiranista.

La "causa complexa" i la conseqüent pròrroga de la instrucció podrien actuar com un calmant davant la perspectiva de mobilitzacions socials relacionades amb la convocatòria del referèndum sobre la relació entre Catalunya i Espanya.