El judici per la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014 encara la recta final i les dues parts, Fiscalia i defenses, es mantenen immòbils en les seves posicions inicials. La Fiscalia manté la petició de deu anys d'inhabilitació per exercir com càrrecs públics electes i funcions de govern per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas pels suposats delictes de desobediència greu en qualitat d'autor i de prevaricació per l'organització de la consulta del 9N, així com els nou anys tant per a l'aleshores vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, com per Irene Rigau, que era la consellera d'Ensenyament.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled, en les seves conclusions en la quarta i penúltima sessió del judici, ha ratificat íntegrament les seves conclusions i les ha elevat a definitives. El Ministeri Públic considera que, si el tribunal optés per imposar per separat les penes de tots dos delictes, les condemnes totals han de ser de nou anys i sis mesos per a Mas, i de vuit anys i set mesos tant per a Ortega com per a Rigau, a més d'una multa.

Pel que fa a les defenses, han mantingut de nou que els tres càrrecs no van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) ni van prevaricar amb la consulta i han tornat a demanar l'absolució dels tres acusats. Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina, els advocats de Mas, Ortega i Rigau, respectivament, mantenen així les seves conclusions i les eleven a definitives una vegada concloses les compareixences de testimonis i les pericials.

La defensa de Mas va insistir, en el seu escrit de qualificació previ al judici, que l'expresident no va desobeir perquè el Govern "va interrompre efectivament l'organització i gestió de l'anomenat procés participatiu" a partir de la providència del TC del 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de celebrar-se. Creu que no pot barrejar-se el fet de posar en mans de la ciutadania mitjans públics per fer un procés participatiu "emmarcat en una acció política completament lícita i defensable en qualsevol societat democràtica" amb el fet d'organitzar un referèndum oficial desobeint una resolució judicial.

També havia insistit que el TC no va donar "una ordre concreta, precisa i determinada" de suspensió ni tampoc amb un destinatari concret perquè es pugui aplicar un suposat delicte de desobediència.

La defensa d'Ortega va defensar en el seu escrit que l'actuació tant d'ella com de Mas i Rigau va ser "en tot moment legítima, democràtica, pública, transparent i respectuosa amb la legalitat".

En particular sobre Ortega, el seu lletrat va sostenir que va ser legal perquè les tasques organitzatives són anteriors a la suspensió del TC i perquè el dia 9 de "l'execució de les votacions" se'n van encarregar els voluntaris. La defensa de Rigau va assegurar en el seu escrit anterior al judici que en cap moment en les reunions que van mantenir des de la Conselleria d'Ensenyament amb directors se'ls va demanar que col·laboressin com a funcionaris públics en la consulta després del veto del TC, sinó que tot es va deixar en mans de voluntaris.