Público
Público

Flix: epíleg de més d'un segle de dependència de la 'Fàbrica'

L’empresa Ercros tancarà la producció de la planta a finals d’any destruint més de 150 llocs de treball directes i suposarà l’inici d’una crisi pel municipi i, de retruc, la comarca. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Imatge panoràmica d'Ercros, un emblema de Flix. EFE

Últims mesos de vida per a una de les plantes de producció de l’empresa Ercros a Flix. El 20 de gener de 2016, Ercros exposava davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la voluntat de tancar la planta de clor a Flix (Ribera d’Ebre) a finals del 2017. L’empresa argumentava que no estava disposada a dur a terme una transformació tecnològica de cel·les de mercuri a membrana per continuar produint-hi clor i sosa càustica a partir de finals del 2017, com marca la llei, sense ajudes per part de l’administració. Aquest gest significava la conclusió de més de 20 anys de decadència i d’empobriment de la relació entre el municipi i una empresa que s’havia instal·lat al municipi a finals del segle XIX, fent de la localitat un dels enclavaments més potents de la demarcació de Tarragona en l’àmbit industrial. El vincle entre la població i la companyia ha estat tan estret fins al punt que els autòctons l'anomenen, simplement, la Fàbrica.

En el mateix escrit s’anunciava la reducció de fins al 30% de la producció de la planta de la marca a Vila-seca (Tarragonès) argumentant una caiguda de l’activitat comercial a causa del tancament de la planta de Covestro, filial de Bayer, un dels seus principals clients. Tot plegat genera una alarma als municipis afectats que es va acabar traslladant a les institucions públiques catalanes. En el cas de Flix, als problemes laborals s’hi sumava la contaminació de l’embassament i dels sòls i un cas de presumpta corrupció.

120 anys de llegat industrial

La relació de Flix amb la indústria química es remunta a l’any 1896 quan una empresa de capital alemany, Chemische Fabrik Griesheim Elektron, escull l’espai de l’actual fàbrica per dur a terme les seves activitats. Josep Sánchez Cervelló, doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili explica que “era un poble carlista poc mobilitzat per la modernitat econòmica” però assegura que “hi havia una visió transversal que la fàbrica donava riquesa a la població”.

Segons explica Marta Pujadas, doctora en Ciència i Tecnologia Ambiental per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la zona geogràfica era la idònia perquè “disposava d’una font energètica econòmica i abundant, l’Ebre, de matèries primeres pròximes que suposava pocs costos, bones comunicacions pel transport de les matèries i la possibilitat de construir una colònia aïllada i autosuficient que minimitzés els conflictes socials”.

Això no obstant, la construcció del complex desperta els ànims dels treballadors i ja l’any 1901 hi ha una primera vaga i alhora una vaga dels jornalers “perquè les condicions de vida no havien millorat i havia desaparegut molta mà d’obra que se n’havia anat a la indústria”, comenta Cervelló. La producció de l’empresa va a bon ritme fins a l’any 1973, quan comença el descontentament. L’empresa alemanya marxa: “la capacitat productiva queda ressentida i no hi haurà cap més producte estrella”, relata l’historiador. “La planta es dedicarà a fer el clor i la sosa bàsica, productes sense cap mena de valor afegit”, afegeix.

Durant gran part del segle XX les mesures ecològiques i mediambientals eren del tot inexistents.

Cal tenir en compte que durant gran part del segle XX les mesures ecològiques i mediambientals eren del tot inexistents. Els experts coincideixen en què fins a la dècada de 1990 l’entorn de la indústria de Flix no pren consciència del que està passant. Sánchez Cervelló recorda que potser el moment de canvi de mentalitat va ser “quan les imatges del pantà contaminat van aparèixer a la televisió i el poble es va omplir de periodistes”. Fins llavors imperava la idea que gràcies a Ercros “es podia treballar i viure al poble sense cap qüestionament”.

Revulsiu: Els nivells de contaminants a l’aigua

A petició del Departament de Medi Ambient, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va entregar tres estudis sobre l’embassament de Flix que posaven de manifest “l’existència d’una greu contaminació tant de metall pesants com de compostos organoclorats” a més d’uns “nivell de radioactivitat inesperadament alts”, tal com recull l’Anuari Territorial de Catalunya de l’any 2004. Posteriorment, el 9 de setembre de 2004, TV3 va donar a conèixer els resultats de l’estudi, que exposava que a l’aigua hi havia entre 200.000 i 360.000 tones de fangs contaminats. Aquesta acció provoca un trencament amb la indústria, ja que fins aquell moment, com apunta l’historiador, “els treballadors de l’electroquímica estaven convençuts que la planta era el seu món i els hi havia donat tot”.

En el procés inacabat de descontaminació de l'embassament ha esclatat un presumpte cas de corrupció de l'empresa pública Acuamed

En el procés de descontaminació de l’embassament però, hi ha irregularitats que han acabat desembocant en un presumpte cas de corrupció per un cobrament de 190 milions d’euros provinents de fons públics de l’empresa Acuamed, que depèn del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). El director general d’Acuamed, Francisco Javier Baratech, va admetre el 25 de gener de 2017 que tot i haver pagat aquesta suma de diners a FCC, encara queden 80.000 metres cúbics de llots pendents d’eliminar.

L’alcalde de Flix, Marc Mur, es mostra dolgut per la situació i subratlla que “un projecte complex amb una gran inversió que havia de tirar endavant la neteja de l’embassament, a hores d’ara hauria d’estar totalment acabada, i que havia de ser un exemple d’actuació ambiental a escala europea, no té calendari ni data de finalització”. Explica, que segons Acuamed, tenen un termini màxim fins a finals del 2018 i que “la voluntat de l’empresa és que l’adjudicatari ho acabi fent, però també asseguren que no serà un obstacle si han de fer una nova licitació”. Cervelló constata que el cas de presumpta corrupció va suposar pel poble una “tremenda sorpresa”.

Treballs de descontaminació de l'embassament de Flix. EFE

El punt àlgid, tot i això, arriba en el moment es descobreix que la contaminació va més enllà del pantà i que part dels terrenys de la planta també contenen focus de contaminació dels sòls. L’Institut Català del Sòl, Incasòl vol urbanitzar un solar adjacent a la planta i propietat d’Ercros, la finca l’Aubal, un espai d’usos agrícoles que s’havia utilitzat fins als anys 90 que recull aigües de la zona de fàbrica, i de la del Dipòsit, una parcel·la destinada antigament a abocaments industrials, i les porta fins a l’entrada principal de la factoria.

L'Incasòl en el camí de convertir el terreny en un sòl industrial va encarregar un estudi de l’estat del terreny a Applus. “El primer informe del novembre del 2005”, explica Pujadas, “ja detecta la presència de contaminants”. “Les concentracions de TPH’s (Hidrocarburs Totals del Petroli) superen més de 100 cops el corresponent Nivell Genèric de Referència per a ús industrial que el RD 9/2015”, detalla l’informe. Al febrer de 2006, Applus va realitzar una ampliació de l’informe i, comenta la doctora Pujadas, exposa que “Ercros, aleshores propietària dels terrenys, no deixa instal·lar piezòmetres (aparells per mesurar la pressió i demostrar la compressibilitat) i fer els sondejos pertinents per avaluar qualitat d’aigua subterrània”.

Es detecta que fins als anys 70 s’havien fet abocaments de bidons amb residus contaminants en aquell espai i per aquest motiu, el 2011 l’Agència de Residus Catalunya (ARC) declara els equipaments del Dipòsit i de l’Aubal respectivament sòls contaminats. En conseqüència, l’agència obre dos expedients per incompliment del decret 9/2015 i l'Incasòl rescindeix la compra dels terrenys a Ercros, sis anys més tard de tenir indicis de sòls contaminats. Alhora, la institució insta l’empresa a iniciar accions per netejar els terrenys contaminats amb una previsió de finalització pel 2022.

El centre de Flix, un municipi que ha tingut una enorme dependència de l'empresa química.

El president del comitè d’empresa, Germán Aresté, relativitza aquestes conclusions i opina que “són zones concretes les que estan contaminades i no afecten de manera directa l’interior de la factoria”. Ara bé, assegura que els treballadors “eren sabedors de les pràctiques que s’estaven fent”. Per aquest motiu es mostra dur amb l’empresa i posa èmfasis en el fet que “l’empresa ha de fer el que marca la normativa”. “Qui la fa la paga”, sentencia al mateix temps que recorda que “ha d’assumir el cost de la descontaminació” atenint-se als paràmetres legals. En aquest sentit, Ercros afirma que ha optat per “impermeabilitzar i segellar la zona” amb l’objectiu d’impedir la difusió de contaminants.

L’Agència de Residus de Catalunya fa des del 2005 el seguiment de les actuacions dutes a terme per l’empresa, però “simplement supervisa els resultats dels estudis i les decisions preses per les consultores contractades per Ercros”, matisa Pujadas. Aquest ha estat l’origen de les discrepàncies entre l’Ajuntament i l’ARC. Tècnics experts del consistori creuen que “no és coherent que prengui les decisions l’actor que ha causat el dany. El batlle exposa la necessitat de “més exigència a l’organisme públic” tot i que considera “una fita important que l’administració reconegui que amb Ercros les coses es poden fer millor”.

Des d’Ercros constaten que l’any 2004 es va començar l'estudi de caracterització del sòl de la fàbrica per tal de “saber com ha afectat l'activitat històrica sobre el sòl de la fàbrica” a més de definir els tractaments específics pel seu sanejament. L’empresa ha instal·lat 182 piezòmetres i recalca la posada en marxa de “mesures per l’extracció i el tractament continu de les aigües subterrànies i els residus líquids orgànics del subsòl”. Igualment ha presentat davant de l’administració la previsió d’actuacions previstes fins al 2018 destacant “l'ampliació de l'estudi de caracterització del sòl, el cessament de la producció de clor amb tecnologia de mercuri i l'enderroc de magatzems en desús i l’acceleració de la recuperació dels sòls afectats”.

Recentment, un grup de ciutadans de Flix s’han agrupat entorn de la plataforma Flix Net “per intentar trobar respostes i solucions als problemes ambientals i de salut que suposadament s'han generat de l'activitat de la planta industrial d'Ercros Flix”.

L’emblema d’un territori

Ercros, durant la dècada de 1980, disposava a Flix de més de mil llocs de treball directes, una xifra que s'ha anat reduint i en els últims anys no passa del centenar. Mur explica que l’aprovació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) l’any 2013 va ser “una situació molt dura perquè la mateixa Generalitat va veure com Ercros no es posava al telèfon de ningú i intentava fer un ERO brutal que gairebé suposava el tancament la planta, portant la tramitació a Madrid per evitar la intervenció del Govern”.

L’expedient de regulació va suposar un seguit d’accions de protesta, dels treballadors i de l’ajuntament de la localitat per tal que no s’activés un mecanisme que afectava 156 operaris dels 207 totals, però que ja va deixar entreveure que la producció de clor s’acabaria el 2017 amb el canvi de normativa. L’ajuntament ho considera l’últim episodi bel·ligerant abans d’arribar al moment actual.

El president del comitè d’empresa lamenta que Ercros no vulgui invertir de cap manera i vaticina que la comarca de la Ribera d’Ebre es convertirà en un geriàtric

El president del comitè d’empresa lamenta que Ercros no vulgui invertir de cap manera i vaticina que la comarca de la Ribera d’Ebre es convertirà en un geriàtric perquè fora de la planta “no hi ha cap possibilitat laboral”. Mur assegura que “malauradament Flix fa molts anys que no es veu com una oportunitat de nova ocupació” i els joves treballadors se’n van a la central nuclear d’Ascó, al complex químic de Tarragona o a Barcelona.

Tot i que el futur immediat és una preocupació generalitzada al poble, els treballadors constaten que “fa molts anys que tothom coneix el problema però no s’estan veient resultats”. L’alcalde, per la seva banda, comenta que amb el tancament de la planta de Covestro a Tarragona a finals d’any, “més de la meitat de l’activitat de la planta de Flix s’acaba” -la línia de producció de clor alcalí-, però remarca que la línia de fosfat bicàlcic “tampoc està garantida”, suposició que considera que seria “un drama” perquè afectaria 115 treballadors de la planta i 50 d’empreses subcontractades, a més de tots els llocs de treball indirectes.