Público
Público

Front comú de les ciutats metropolitanes per exigir a la Generalitat i a l'Estat més recursos per garantir el dret a l'habitatge

Reclamen més pressupost a l'Estat en aquest àmbit, critiquen la decisió d'impugnar la llei d'emergència habitacional i demanen a la Generalitat la convocatòria del Pacte Nacional pel Dret a l'Habitatge.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Els alcaldes i alcaldesses metropolitans. AJUNTAMENT DE BARCELONA

Els ajuntaments de les sis ciutats metropolitanes més poblades de Catalunya -Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell- han decidit unir esforços per exigir més recursos a la Generalitat i, sobretot, a l'Estat espanyol per garantir el dret a l'habitatge. En una reunió celebrada a Badalona, els alcaldes d'aquestes municipis s'han mostrat molt crítics amb l'anunci del govern espanyol d'impugnar la nova llei d'emergència habitacional, la 4/2016, en considerar que suposa un nou posicionament de l'executiu de Rajoy "favor dels bancs i un atac al dret a l'habitatge". Prèviament, ja va forçar la suspensió de la Llei 4/2015, impulsada per signatures de la ciutadania.

Ada Colau, Núria Marín, Dolors Sabater, Núria Parlon, Jordi Ballart i Juli Fernàndez, els alcaldes respectius, han denunciat que la desprotecció legal per garantir el dret a l'habitatge va acompanyada de la retallada en recursos estatals en habitatge, ja que s'ha passat de 1.155 milions el 2007 a 466 enguany. En aquest sentit, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha subratllat que la davallada no té comparació a escala europea i ha insistit que l'aportació estatal en aquest àmbit és 20 vegades inferior a la francesa, per exemple.

A banda d'exigir que s'incrementin els recursos, les alcaldies metropolitanes han reclamat que s'impulsi una nova regulació d’arrendaments urbans, per tal que s'allargui fins a cinc anys els contractes i "acabi amb els lloguers abusius". Si no s'accepta, plantegen que es transfereixin les competències a la Generalitat, per tal que "pugui treballar amb les grans ciutats afectades els índexs de preus de lloguer que acabin amb l’increment indiscriminat dels lloguers tal com s’ha fet a França i Alemanya".

A nivell català, els municipis reclamen la convocatòria del Pacte Nacional pel Dret a l'Habitatge, amb la intenció d'afrontar "polítiques estructurals que permetin l'augment del parc públic de lloguer", com ara ampliar al màxim el període de protecció dels pisos de protecció oficial o mobilitzar el parc d'habitatges buits on poder reallotjar famílies afectades per processos de desnonament o en situació de vulnerabilitat. Entre d'altres qüestions, plantegen que la Generalitat "exerceixi el dret de tempteig i compri habitatges a preus inferiors al mercat, i que transfereixi pisos intestats als ajuntaments".

Així mateix es vol que serveixi per donar una resposta àgil a l'emergència i als processos de desnonament, per tal que es puguin evitar; i, finalment, es vol abordar la "problemàtica de les ocupacions" per tal d'eliminar "l’activitat de les màfies que es lucren facilitant l’entrada a pisos buits".