Público
Público

El Govern central nega que Puigdemont tingui "la plenitud dels seus drets"

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría anuncia que recorrerà al Constitucional la designació de Puigdemont com a candidat a la investidura. Argumenta que el president cessat no és elegible perquè "el seu estatus jurídic és incompatible amb la seva presència a la Cambra". JxCat titlla la decisió de "cop d'Estat" i no retirarà Puigdemont com a candidat.

La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, en la seva compareixença a la Moncloa aquest dijous. / EFE

públic

Puigdemont no pot ser no ja president, sinó ni tan sols candidat a la investidura. Aquest és l'objectiu del Govern central, que ha anunciat aquest dijous la seva intenció d'impugnar davant el Tribunal Constitucional (TC) la decisió de dilluns del president del Parlament, Roger Torrent, de proposar Carles Puigdemont com a candidat a la investidura. L'argument: que Puigdemont "no té la plenitud dels seus drets". El resultat pràctic: la no acceptació dels resultats de les eleccions del 21D, que van reeditar la majoria independentista. 

L'anunci l'ha fet la vicepresidenta de l'Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, en una compareixença a la Moncloa en què ha explicat que el Govern ha demanat al Consell d'Estat un informe previ sobre la possibilitat d'impugnar davant el TC la designació de Puigdemont com a candidat a la investidura, i que sí aquest "és positiu" el recurs a l'alt tribunal es presentarà de forma immediata, aquest mateix divendres "si pot ser". 

Santamaría ha argumentat que Puigdemont és inelegible per a la investidura perquè no té "llibertat ambulatòria", des del moment que no pot ser present físicament al Parlament, perquè seria "immediatament detingut" en trepitjar territori espanyol. "El senyor Puigdemont no té la plenitud dels seus drets", ha arribat a afirmar Santamaría.

També ha recalcat que el Govern central esgrimirà l'article 161.2 de la Constitució, que fixa la suspensió automàtica de qualsevol resolució dels organismes de les Comunitats Autònomes si és el Govern central qui les impugna davant el TC

La vicepresidenta del Govern central ha anunciat, a més, que l'Executiu ha fet una sèrie de consultes al Consell d'Estat sobre altres qüestions que afecten directament la situació a Catalunya després de les eleccions del 21D. El Govern ha consultat "si un candidat que no sigui a la cambra" pot dur a terme la investidura", si es pot "impugnar" aquesta eventual investidura, i si "és procedent" recórrer la concessió del vot delegat als diputats "fora del territori nacional". Aquesta darrera consulta va en la mateixa línia de negació de drets polítics que la impugnació de Puigdemont com a candidat: 

"El que fa el Govern és utilitzar els instruments que posa la llei a la seva disposició per garantir que la llei es compleix", ha afirmat Santamaría, que ha instat Torrent a designar un altre candidat per a la investidura. La més que probable impugnació de la designació de Puigdemont com a candidat suposa, de facto, la no acceptació  dels resultats de les eleccions del 21D, en què l'independentisme va reeditar la seva majoria absoluta, i en què Puigdemont es va presentar gairebé amb l'únic argument electoral de ser restituït com a president.

JxCat: "És un cop d'Estat"

Els partits han reaccionat immediatament a l'anunci de Santamaría. Per JxCat, el seu portaveu, Eduard Pujol, ha titllat la decisió de "cop d'Estat a la voluntat dels ciutadans", i ha deixat clar que la formació no retirarà Puigdemont com a candidat a la investidura. "El candidat és el senyor Carles Puigdemont", ha assegurat, en roda de premsa al Parlament.

"És un nou despropòsit democràtic, un nou acte de covardia", ha afirmat Pujol, que veu en l'anunciada impugnació per part del Govern central un intent de "segrestar la voluntat dels ciutadans, quan la voluntat dels ciutadans s'ha d'acceptar agradi o no agradi", i la "prova" que el Govern del PP "no accepta la democràcia"

En aquest sentit, Pujol s'ha preguntat "quin article de la Constitució permet atemptar contra els drets dels diputats", i s'ha mostrat confiat que el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, "protegirà els drets de tots els diputats" i "emprendrà les accions legals que calguin per defensar l'acció de la Mesa i la seva pròpia figura".

No opinen el mateix els partits que van donar suport al 155. La diputada de C's Lorena Roldán ha donat suport a la decisió del Govern central, i ha opinat que "un candidat que no és aquí, que està fugit de la justícia i que ha demostrat que no té un projecte per a tots els catalans no reuneix cap requisit per ser president de la Generalitat". 

Per part del PSC, la seva portaveu parlamentària, Eva Granados, ha donat suport igualment a la decisió, i amb paraules molt similars. Ha considerat que "s'ha de suspendre la sessió d'investidura si el candidat no està present", i perquè els candidats a la investidura han de ser "persones que puguin exercir en plenitud de competències el seu càrrec".

Des del PP català, el seu líder, Xavier García Albiol, ha optat per la via de la comparació, quan ha afirmat que "no es pot investir Puigdemont a distància com si fos un aiatol·là a l'exili". Albiol ha reclamat també a Torrent que retorni "a la normalitat constitucional", en demanda implícita que designi un altre candidat.

Equidistants s'han mostrat els Comuns. La portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, ha condemnat la decisió del Govern central, a qui ha acusat de "judicialitzar" la política catalana. Però a la vegada ha instat JxCat i ERC a buscar un Govern que "es pugui posar en marxa". "Per nosaltres, la prioritat ara és acabar amb el 155 i treure l'autogovern de les urpes de Sáenz de Santamaría", ha assenyalat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?