Público
Público

Graupera vol convèncer a l'independentisme perquè se sumi a les Primàries

Jordi Graupera presenta la seva iniciativa de Primàries per la República al Col·legi de Periodistes. El politòleg vol liderar el front independentista de cara a les eleccions municipals de 2019.  "Els últims en acceptar-ho seran les cúpules dels partits polítics, que són les que tenen menys incentius per acceptar-ho, i ERC és la que té menys incentius"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Jordi Graupera presenta les Primàries per la República al Col·legi de Periodistes. @nuriadgc

A les xarxes socials, des de fa algun temps, alguns usuaris es queixen, en broma, que els confonen amb Jordi Graupera perquè, diuen, tots els calbs amb barba s'hi assemblen. Al propi Graupera aquesta broma segurament no deu fer-li molta gràcia perquè el que busca des de fa mesos és precisament treure cap i marcar un perfil propi de cara a les properes eleccions municipals del 2019, una contesa que s'espera especialment complicada a Barcelona. Les acusacions més freqüents contra Graupera són les de no comptar amb un programa clar per a la ciutat i la de liderar una iniciativa purament mediàtica.

Graupera ha intentat refutar avui algunes d'aquestes acusacions a l'acte organitzat al Col·legi de Periodistes on s'ha presentat Primàries per la República, descrita com una convenció de primàries per a la República de Catalunya. Primàries per la República· se celebrarà al municipi de Granollers el proper 14 de juliol.

Han acompanyat a Graupera l'advocat Lluís Gibert, el secretari de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Manel Ximenis, i Mercè Feliu, de l'associació Mataró per la República. Entre els assistents hi havia l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya i presidenta de Demòcrates de Catalunya, Núria de Gispert, el diputat Antoni Castellà o l'activista Anna Arqué.

"Control del territori i defensa de la República"

"El motiu d'engegar aquesta iniciativa és perquè ens trobem en un moment transcendental en la història del nostre país després de l'1 d'octubre i tot el que ha passat després de l'1-O", ha afirmat Ximenis, el primer en prendre la paraula. Aquell dia, ha explicat, "vam superar la por a un Estat", i "el poble va sobrepassar als dirigentes polítics" i "va ampliar i consolidar la base amb processos democràtics i participatius". "Quan ho hem aconseguit, sempre hem guanyat", ha afegit.

Segons Ximenis, aquestes primàries pretenen "dur a terme des dels municipis el mandat de l'1-O" amb el "control del territori per defensar la República de Catalunya" i la "defensa de les institucions catalanes" com a principals eixos. El secretari de l'AMI ha recordat el seu caràcter transversal i obert: "Convidem a tots els partits polítics, entitats socials sobiranistes", ha dit abans de finalitzar amb el pronòstic que el proper "14 de juliol aquesta coordinadora esdevindrà més ferma".

Graupera ha estat el següent en parlar. L'acadèmic ha deixat clar que la proposta renuncia des de bon principi a la "tendència centralista que hi ha al Principat". "Nosaltres no erem ningú per dir als diferents municipis com havien d'actuar a les eleccions municipals", ha aclarit. Per a Graupera, aquestes primàries són "un procés genuí" i que "només funciona si els municipis s'organitzen, es coordinen i busquen les maneres d'ajudar a altres municipis". Barcelona tindrà en qualsevol cas un paper destacat i seguirà sent, per dir-ho així, cap i casal. Graupera creu que l'independentisme ha projectat malauradament una mancança "de preocupacions urbana i ciutadana" que no reflecteix la realitat, ja que aquesta existeix però "ha de passar de l'esfera privada a l'esfera pública". Per això cal "un discurs que porti la iniciativa". "El que ha estat passant a la societat civil ha de traspassar" a les institucions, ha manifestat.

Graupera considera que existeix una "necessitat de canvi de cultura política" que "passa per entendre que l'escletxa que es va obrir l'1-O entre la població de Catalunya i la seva classe política, que s'ha anat fent més gran i més gran", i que "només es pot omplir amb la participació de la gent, i només amb la participació de la gent". Això s'aconseguirà amb "una porositat de baix a dalt", posant "en valor el vot". "Si fem aquestes primàries a tot Catalunya, organitzades per nosaltres, sense repressió ni control de l'Estat, seria la primera vegada des de l'1-O" que hi ha un acte col·lectiu de força, ha opinat.

Fins a "14 municipis diferents s'han posat en contacte amb mi: Lleida, Terrassa, Mataró, Reus i Sabadell, entre d'altres", ha revelat Graupera. Però que passa amb els processos oberts a nivell municipal per crear candidatures unitàries? I si els partits decideixen deixar al marge aquesta iniciativa de primàries per a tot l'independentisme? "Jo no tinc problema" en cooperar amb un altre candidat "sempre i quan aquest candidat es guanyi el seu lloc en unes primàries obertes", ha respost. Admet, això sí, que no serà fàcil. "Els últims en acceptar-ho seran les cúpules dels partits polítics, que són les que tenen menys incentius per acceptar-ho, i ERC és la que té menys incentius", ha reconegut.

I aquesta és en realitat la qüestió: a hores d'ara, la iniciativa de primàries de Jordi Graupera planteja més preguntes que respostes. Graupera ha de resoldre un trencaclosques en el qual ERC no vol cedir perquè les enquestes els otorguen bons resultats, PDECAT ja ha triat a la seva candidata, Neus Munté, i no sembla interessat en la proposta, i la CUP no s'hi sumarà amb tota seguretat, per molt llenguatge popular que s'empri. Tres buits que no es poden omplir amb apel·lacions a la unitat davant la capacitat de resistència de Barcelona En Comú ni la previsible pujada de Ciutadans (C's). A l'acte d'avui tampoc ha quedat clar.