El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena ha negat ser el titular del compte de Twitter des del qual es van abocar crítiques contra l'independentisme sota el pseudònim de Tácito. Baena, que va dirigir la investigació policial de la preparació de l'1-O, ha comparegut aquest dimarts com a testimoni davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, en el marc del judici al Procés. Amb obligació de dir la veritat, i davant les preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, el tinent coronel ha negat ser qui s'amaga rere aquest sobrenom, o haver ni tan sols utilitzat aquest compte. En converses amb aquest diari sí que ha reconegut haver-se valgut d'aquest perfil.

"Ja sé perquè ho pregunta", responia, abans de recórrer a girs dialèctics. "Hi ha hagut una associació amb aquest compte, perquè tenia un compte personal i jo seguia aquest compte, com altres comptes... Una informació es va associar a aquest compte i ha estat associada a...". "Ha estat desmentit a premsa, al Senat, a la comissió d'Interior del Congrés ... I no, no sóc propietari d'aquest compte", deia, insistint que tampoc el va utilitzar mai.

No obstant això, qüestionat també per la imatge de perfil d'aquest compte, una serp de cascavell, Baena primer ha rebutjat haver publicat exactament la mateixa fotografia en el seu compte personal a la xarxa Facebook, d'accés restringit, per després mostrar-se incapaç de mantenir-ho. "Són moltíssimes fotos, potser que hagi utilitzat fotografies que s'hagin extret d'internet", "crec que no", apuntava.

Les defenses dels 12 dirigents independentistes processats sostenen que Baena és parcial, donada la seva vinculació amb un perfil anònim crític amb els independentistes, tot i que l'Alt Tribunal ha rebutjat la seva petició d'un examen forense per acreditar que Baena era el titular del compte. A més, la Sala també va rebutjar la compareixença com a testimoni del periodista de Público Carlos Enrique Bayo, responsable de l'article i de la gravació en què Baena reconeixia amagar després d'aquest pseudònim.

El "període insurreccional" a Catalunya

Malgrat haver estat identificat pel seu nom en tots els mitjans de comunicació, tot i que en la citació judicial únicament apareixia el seu identificatiu TIP de la Guàrdia Civil, Baena ha seguit la línia de la resta de policies i ha demanat que no es difongui la seva imatge.

El tinent coronel ha basat la seva intervenció en la fèrria defensa de les investigacions que va liderar, sempre insistint que complia ordres del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, de la Fiscalia o d'altres autoritats, i recalcant que en cap cas es pot parlar d'una "causa general" contra l'independentisme. "No s'investigava a Òmnium o a l'ANC per se", deia.

En segona instància, carregava contra l'agenda independentista que va tenir la seva "pedra angular" en el referèndum de l'1-O. Durant les més de tres hores en què ha respost a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal i l'advocada de l'Estat, Rosa Seoane -Vox s'ha limitat a dues preguntes despatxades amb dues negatives-, Baena ha assegurat que les protestes en el període de major tensió a Catalunya van mutar a partir dels dies 19 i 20 de setembre de 2017.

​Llavors van donar pas a un "període insurreccional", en què Catalunya es va convertir en "un polvorí". "És inqüestionable", afirmava el testimoni, incidint en el fet que tots els cossos policials "sabien que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable", si bé "afortunadament no va ser així".

La seva insistència a repetir que es va donar un "període insurreccional", ha portat l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, a protestar per l'ús d'aquest llenguatge. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha reconegut que aquesta expressió està "plena de valoració personal", si bé ha incidit que la Sala no se sentirà vinculada per les seves valoracions. En aquesta línia, el testimoni ha assegurat que totes les tensions, els "setges", i "escraches a policies", van cessar o es van reduir considerablement després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, a partir del 27 d'octubre de 2017.

Segons aquest relat, en la primera etapa de protestes hi va haver tot just dues agressions a agents, davant les 84 que van comptabilitzar en el "període insurreccional", i a les altres dues que es van produir després del 155. 47 d'elles haurien estat "setges" a casernes de la Guàrdia Civil, i 27 a la Guàrdia Civil. En un d'aquests episodis fins i tot s'hauria documentat el llançament d'una peça de vestir amb "líquid inflamable", aportava, sense concretar on o quan es va registrar llançament.

Tots els preparatius, tota la feina prèvia al referèndum, "comença amb Artur Mas", per desembocar en la consulta de l'1-O, que no era "l'objectiu", sinó la "pedra angular sobre la que pivotava tot el procés". El fet que aquest referèndum fos "prohibit pel Tribunal Constitucional", era "una condició sine qua non per posar a l'Estat en situació de conflicte".

A l'inici de la seva intervenció, a més, Baena ha reconegut davant del magistrat president de la Sala Penal que va ser condemnat per "un delicte contra la integritat moral". Se li va imposar una multa, tot i que no ha donat més detalls sobre aquesta condemna.

Puigdemont: "Els Mossos obeiran els jutges"

A més, a preguntes Melero, Baena ha reconegut a contracor una de les anotacions de l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, en la ja cèlebre agenda Moleskine confiscada pels agents. Aquest text documentava que el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va traslladar a la CUP que els Mossos d'Esquadra "sempre obeiran les ordres judicials". Melero li ha retret que no recordés aquesta anotació, i el tinent coronel de la Guàrdia Civil li ha despatxat amb un "no me'n recordava".

Marchena rebutja "ressuscitar" els atestats: "Ja van valer"

En un altre ordre de coses, quan les defenses li van qüestionar pel motiu que el va portar a incloure notícies de diaris en la seva investigació, ell va matisar que les feia servir "entre altres moltíssimes fonts d'informació". També va reconèixer que, si a la causa no hi ha tuits de l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, incitant "a la violència" és perquè "no" els van trobar.

De fet, el testimoni, que començava a acusar el cansament després de gairebé sis hores d'interrogatori, va respondre amb ironia sobre la inclusió de dos missatges de Sànchez en què cridava a seguir protestant de manera pacífica: "Ja hem inclòs una mica de descàrrec al senyor Jordi Sànchez ", ha etzibat.

El to de Baena s'ha tornat una mica més aspre cap al final de la sessió, dedicada completament a la seva declaració, ja que el següent testimoni, el seu número dos a les actuacions en qüestió, s'ha sentit indisposat, com ha certificat el metge forense del Suprem.

El tinent coronel de la Guàrdia Civil no ha afrontat moltes més preguntes sobre la seva identitat oculta a Twitter després de buidar les de Van den Eynde, i ha insistit fins a la sacietat en que en cap moment van investigar ningú per les seves idees, ni tampoc es van focalitzar sobre cap "programa polític": "Investiguem persones que fan accions per cometre un fet que pot ser il·lícit", apuntava.

Les defenses, molt crítiques amb diverses irregularitats en la instrucció, han intentat ressaltar contradiccions, errors o omissions en els atestats que va rubricar el testimoni, si bé Marchena ho ha impedit. Es mostrava especialment contundent amb la lletrada de Sànchez, Ana Bernaola: "Aquest judici comença amb els escrits d'acusació, si vostè està sotmetent a judici l'atestat, no és un bon camí".

De manera similar s'expressava en resposta a altres lletrats, entre ells l'advocat de Jordi Turull, Jordi Pina: el que compta en el judici són els fets provats en Sala, i no els atestats, venia a resumir. "Fa la impressió que vostè vol ressuscitar l'atestat quan el tribunal li anticipa que no vol valorar-lo". "Els atestats valen per el que valen. I ja van valer", tancava.