BARCELONA. Francesc Homs ha qualificat de ridículs els arguments del jutge instructor de la causa oberta contra ell per la seva implicació en la consulta celebrada a Catalunya el 9 de Novembre del 2014 (9-N).

El jutge Andrés Palomo del Arco, del Tribunal Suprem, ha posat fi aquest dijous al període d'instrucció i ha dictat "un acte de transformació de les diligències prèvies" al probable judici en el que conclou que l'actual diputat i portaveu del Partit Demòcrata (PdECAT), quan era conseller de la Generalitat, va cometre un delicte de desobediència i prevaricació quan va "potenciar" el procés participatiu del 9-N, desobeint el Tribunal Constitucional.
 
"Això és un procediment més polític que jurídic" ha afirmat hores més tard en roda de premsa, perquè fa "una lectura política y ridícula" d'aquelles fets. Homs ha destacat que el jutge remarca una obvietat, i és que va fer el que va fer el 9-N, "a ple coneixement". "Ho tornariem a fer", ha insistit.

Creu que l'acte del jutge es basa en "consideracions interessades", que es corresponen amb criteris expressats pel Partit Popular.

"Ens volen criminalitzar, presentant-nos com a delinqüents", ha dit. Criminalitzar a qui va posar urnes el 9-N és un error, ha dit Homs, "perquè posa l'Estat espanyol en un carreró sense sortida", "demostren la seva debilitat". "El 9-N no el podran esborrar", ha assegurat, "igual que el referèndum de 2017, que no el podran evitar.

En quant a l'estratègia per a la seva defensa, l'ex-conseller Homs ha explicat que no pensa explicar quins arguments utilitzarà fins el moment del judici. "Això és com una guerra i has de guardar la teva artilleria", "d'arguments en tenim a cabassos", ha dit. 
​

A l'acte del jutge Andrés Palomo el que es diu és que Homs va cometre "desacatament" al Tribunal Constitucional de manera "oberta, obstinada i pertinaç" i amb ple coneixement que perseguia imposar la voluntat de la Generalitat a l'del poder constituent, menyspreant així la seva legitimitat, diu el jutge.

El jutge demana que el fiscal sol·liciti obertura de judici

El jutge ha tancat d'aquesta manera la investigació del cas i ha demanat a la Fiscalia que sol·liciti obertura de judici contra Homs o l'arxiu de la causa.

La Fiscalia té un termini de deu dies per sol·licitar l'obertura de judici oral, formulant escrit d'acusació o bé el sobreseïment de les actuacions. El fiscal podria, excepcionalment, sol·licitar la celebració d'alguna diligència complementària.

En la sentència, de 33 folis, el jutge diu que Homs, com a portaveu del Govern de la Generalitat i conseller de Presidència en el moment dels fets, era màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, de la coordinació interdepartamental, així com de la publicitat institucional i de la comunicació.

Des d'aquesta responsabilitat, afirma, "no va suspendre cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d'aquesta consulta, ni tan sols els que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular".

Al contrari, diu, Homs "va potenciar el desenvolupament de l'anomenat procés participatiu" i "va donar empara, que afirmava resultant de consultes jurídiques en realitat inexistents, a altres activitats de caràcter decisiu per a la celebració de la consulta".

El jutge assenyala que Homs "va realitzar també alguna contractació ulterior tendent a l'efectivitat de la consulta, i va comunicar la no difusió de la campanya institucional per part d'alguns mitjans a l'organisme administratiu competent per sancionar-los".

El jutge basa la seva interlocutòria, entre d'altres 'indicis', en la resposta que Homs va donar a una carta de l'empresa T-Systems, a la qual s'havien encarregat diverses tasques de tractament informàtic en relació a la consulta del 9-N, que preguntava si la suspensió acordada pel Constitucional afectava aquests treballs.

La contestació instada per Homs va ser que, després de consultar els serveis jurídics de la Generalitat, cosa que no havia fet, segons l'acte, la conclusió era que T-Systems no estava afectada per la providència del Constitucional.

Per al magistrat instructor, les resolucions d'Homs van ser "arbitràries, omissives i actives, contràries absolutament a la Constitució" i motivades per la decisió d'"imposar la voluntat" de la Generalitat "sobre la de l'òrgan constitucional".

Això va suposar "una suplantació del poder constituent", segons el jutge, mitjançant unes actuacions "injustes, contràries a dret" i realitzades "amb plena consciència de la seva il·licitud". L'acte del jutge pot ser objecte de recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Suprem en el termini de cinc dies.